Societat

Patrimoni

Canet de Mar recupera un símbol cultural

L’Odèon, irreductible

Canet reinaugura avui com a teatre municipal l’edifici obra de Rafael Masó, que ha trigat 21 anys a fer-se realitat

Icona cultural dels anys setanta i vuitanta, la pressió de l’activisme social ha estat cabdal per tirar endavant un projecte que vol fer del municipi la capital cultural del Maresme

“La voluntat d’un poble és imparable quan es tracta de tirar endavant un projecte”
“L’ACPO mantindrà un activisme constant a la recerca de recursos i complicitats per reobrir-lo”

Avui Canet de Mar està de cele­bració. De cele­bració amb majúscu­les. I en té raons de sobres. No tots els muni­ci­pis poden pre­su­mir d’haver superat mil i un entre­bancs per poder inau­gu­rar un espai cul­tu­ral pre­nyat d’història. Avui, Canet, en un acte que es pre­veu mul­ti­tu­di­nari, obrirà ofi­ci­al­ment les por­tes del nou Odèon, ara con­ver­tit en tea­tre muni­ci­pal i que, tal com recorda l’alcalde, Pere Xirau, “donarà el poten­cial al muni­cipi per con­ver­tir-se en capi­tal cul­tu­ral del Maresme”. Un repte ambiciós, sens dubte, però Canet està acos­tu­mat a afron­tar des­a­fi­a­ments d’alta volada i, en espe­cial, de llarga durada. La rei­nau­gu­ració de l’Odèon, nas­cut a la plaça Colo­mer –ara reba­te­jada com a 1 d’Octu­bre–, cul­mina un procés de 21 anys. Gai­rebé data per data, perquè va ser el 20 de desem­bre del 2002 quan l’Ajun­ta­ment va com­prar l’edi­fici nou­cen­tista obra de l’arqui­tecte Rafael Masó a l’empresa Eroski, que en va fer ús durant anys com a super­mer­cat. La història del renai­xe­ment de l’Odèon arrenca un dia d’hivern de l’any 2000, quan l’ani­ma­dor cul­tu­ral Pep Parra acce­dix a l’inte­rior de l’edi­fici, que es troba en un estat deplo­ra­ble després de dotze anys aban­do­nat. “És un esce­nari deso­la­dor, ple d’andròmines, vidres tren­cats, mobles des­tros­sats i fins i tot les res­tes d’una foguera”, explica Quim Cam­pas­sol, mem­bre de l’Asso­ci­ació Cul­tu­ral Pla­ta­forma Odèon (ACPO). Parra s’esgar­rifa amb l’estat en què es troba el que va ser un refe­rent cul­tu­ral del Canet tar­do­fran­quista i con­si­dera que la situ­ació és del tot inad­mis­si­ble i que cal actuar sense espe­rar més. “Amb el lema Sal­vem l’Odèon, es fa una crida a la ciu­ta­da­nia, que comença a orga­nit­zar-se amb l’únic objec­tiu de recu­pe­rar l’edi­fici”, hi afe­geix Cam­pas­sol. El 25 d’abril es for­ma­litza la cre­ació de l’ACPO –pre­si­dida per Quirze Pla­net–, el 20 de maig l’asso­ci­ació es pre­senta en soci­e­tat i a la tar­dor arren­quen les acti­vi­tats per rei­vin­di­car l’espai. “L’ACPO man­tindrà un acti­visme cons­tant durant els anys següents, a la recerca de recur­sos i com­pli­ci­tats per reo­brir l’Odèon”, reme­mora. Un acti­visme que inclourà les pri­me­res con­ver­ses amb l’empresa Eroski, pro­pietària de l’immo­ble, per saber qui­nes pos­si­bi­li­tats hi ha que l’Ajun­ta­ment l’adqui­reixi. Des dels ini­cis, a més, par­ti­ci­pen en l’ACPO els mem­bres de la com­pa­nyia Come­di­ants, esta­blerts a Canet a par­tir de l’arri­bada al muni­cipi durant els anys setanta i dels pri­mers a actuar a l’Odèon. “El 20 de desem­bre del 2002, l’Ajun­ta­ment com­pra l’edi­fici a l’Eroski per 875.000 euros, i poc menys d’un any després es crea la Comissió de Segui­ment de l’Odèon, inte­grada per repre­sen­tants de tots els par­tits polítics, mem­bres de l’ACPO i Joan Font i Jaume Ber­na­det, de Come­di­ants”, recorda Quim Cam­pas­sol. Paral·lela­ment, con­ti­nuen les acti­vi­tats de tot tipus per man­te­nir viu l’espe­rit cul­tu­ral al vol­tant del tea­tre. No serà, però, fins al 2007 que es posarà simbòlica­ment la pri­mera pedra del nou Odèon, emmar­cada per una pan­carta que pro­clama: “L’Odèon, sal­vat per tots!”

Res­tes arqueològiques i acci­dent

Les pri­me­res exca­va­ci­ons per reforçar la fona­men­tació de l’edi­fici dei­xen al des­co­bert res­tes arqueològiques dels segles II i IV que recla­men una atu­rada de les obres, que es repre­nen set­ma­nes després. Malau­ra­da­ment, l’esfon­dra­ment d’un dels arcs de la volta men­tre es for­mi­go­nava un pilar pro­vo­carà la mort d’un jove ope­rari de 22 anys, Tito Clau­dio, que deixa esposa i dos fills. “Les obres es para­lit­zen imme­di­a­ta­ment i nous infor­mes reco­ma­nen l’ender­roc total de l’edi­fici, però l’ACPO demana una segona opinió a càrrec de la Dipu­tació, que hi veu una escletxa per evi­tar tirar-lo a terra”, explica Cam­pas­sol, que recorda que l’atu­rada de les obres per la inves­ti­gació judi­cial de l’acci­dent mor­tal s’allar­garà fins al 2013. Dos anys després, i amb un desànim gene­ra­lit­zat pel futur de l’edi­fici, una sub­venció euro­pea per­met museïtzar un espai sota les vol­tes de l’Odèon que fa pos­si­ble recu­pe­rar la història de l’estruc­tura i tor­nar a obrir la plaça Colo­mer, tan­cada fins lla­vors, al públic.

Aquell mateix 2015, amb l’arri­bada d’un nou govern local “que creu en l’Odèon” i un cop resolts els impe­di­ments judi­ci­als, es recu­pera el pro­jecte per reha­bi­li­tar l’edi­fici, que s’haurà de refer. “Hi havia tres motius clars per tirar enda­vant. El pri­mer, que la nos­tra aposta per la cul­tura era clara; el segon, que Canet dis­posa d’un patri­moni arqui­tectònic pri­vi­le­giat en el qual s’inclou l’edi­fici de Rafael Masó, i el ter­cer, que la cul­tura havia de ser un dels motors del muni­cipi”, plan­teja qui va ser regi­dor d’Urba­nisme el 2015, Lluís Llo­vet, i actu­al­ment també exer­ceix de pri­mer tinent d’alcalde. Llo­vet reme­mora que la situ­ació econòmica de les arques muni­ci­pals no era per llançar coets: “Era una situ­ació com­pli­cada i s’arros­se­gava un deute impor­tant.” La incer­tesa sobre el futur de l’espai cul­tu­ral, però, va durar poc, perquè s’acon­se­gueix una par­tida que l’Incasòl havia dei­xat pen­dent en el moment de l’atu­rada de les obres per l’acci­dent. Uns diners als quals s’afe­girà una altra par­tida pro­vi­nent del Depar­ta­ment de Patri­moni que també aju­darà a revi­far el pro­jecte.

La com­pra d’El Cen­tru

El 2016, el bis­bat de Girona posa a la venda el tea­tre d’El Cen­tru, unes ins­tal·laci­ons pro­pe­res a l’Odèon on s’havien man­tin­gut tot tipus d’acti­vi­tats cul­tu­rals amb un pes molt impor­tant del tea­tre ama­teur. Les nego­ci­a­ci­ons amb l’Ajun­ta­ment fruc­ti­fi­quen i des de la Dipu­tació es pro­posa uni­fi­car els dos equi­pa­ments en una única pro­posta cul­tu­ral al vol­tant de la que serà la plaça 1 d’Octu­bre. “Era una pro­posta basada en les dues ànimes cul­tu­rals de Canet, la que nai­xia del tea­tre ama­teur i la que es va for­jar amb el tea­tre de car­rer. Totes dues cons­ti­tu­ei­xen el que volem que sigui el Tea­tre Muni­ci­pal de Canet”, pun­tu­a­litza Llo­vet. Serà el novem­bre del 2016 que el ple muni­ci­pal apro­varà el pro­jecte de recu­pe­ració estruc­tu­ral de l’edi­fici Odèon, a càrrec dels arqui­tec­tes Lluís Dilmé i Xavier Fabré. “Ens vam posar en les millors mans, amb pro­fes­si­o­nals que han tin­gut a càrrec seu obres impor­tants com ara les reha­bi­li­ta­ci­ons del Liceu i del tea­tre La Massa de Vilas­sar de Dalt, amb un resul­tat esplèndid”, diu el pri­mer tinent d’alcalde.

Equi­pa­ment del segle XXI

L’entrega de les claus de la reforma del Tea­tre Odèon de Canet a l’Ajun­ta­ment va tenir lloc el 30 de novem­bre pas­sat. El nou equi­pa­ment, que con­serva l’estruc­tura pecu­liar ide­ada per Rafael Masó dels arcs i colum­nes a la planta baixa i la ter­rassa oberta a la plaça, ofe­reix ara una sala al pri­mer pis amb capa­ci­tat per a 228 per­so­nes, amb buta­ques retràctils que per­me­ten adap­tar l’espai a les neces­si­tats de cada espec­ta­cle que s’hi vul­gui repre­sen­tar. A la planta baixa, hi ha pre­vist també un cafè que com­ple­tarà el ves­sant més social. “Hem cul­mi­nat un llarg, llarguíssim camí que més d’un no creia pos­si­ble. Però, com m’agrada dir sem­pre, no es gasta en cul­tura, sinó que s’inver­teix en cul­tura”, des­taca Llo­vet. L’alcalde Xirau li pren el tes­ti­moni. “La volun­tat d’un poble és impa­ra­ble quan es tracta de tirar enda­vant un pro­jecte, mal­grat totes les difi­cul­tats”, asse­nyala, i també demana col·labo­ració a la ciu­ta­da­nia. “Avui l’Odèon comença a cami­nar, però tots hem de tenir ben clar que som la ben­zina d’aquest motor cul­tu­ral, que no pot fun­ci­o­nar sense nosal­tres”, emfa­titza. La coor­di­nació i el dis­seny de la pri­mera pro­gra­mació del nou Tea­tre Muni­ci­pal de Canet –inte­grat per les sales de l’Odèon i El Cen­tru– anirà a càrrec del codi­rec­tor de Come­di­ants Jaume Ber­na­det. “Tot un honor”, admet.

Primers espectacles
La peça de teatre ‘Travy’, a càrrec de la companyia Família Pla-Solina, estrenarà avui l’escenari del nou Odèon. La primera temporada oficial del teatre inclou 22 espectacles molt variats, que van des del teatre infantil fins a la música clàssica, passant pel circ i el muntatge d’humor. Entre les propostes amb més carisma, una trobada amb els músics de l’Elèctrica Dharma el 28 d’aquest mes i un concert de Quico Pi de la Serra el dia de Sant Jordi.

Les mil cares d’un espai pensat per a la gent

L’origen de l’Odèon cal buscar-lo en l’activitat cooperativista. L’any 1865 neix a Canet la primera cooperativa de consum obrera de l’Estat. L’any 1919 s’escindeix en dues: La Constància i La Canetenca. Aquesta última promourà la construcció de l’Odèon, que amb els anys també serà cinema, teatre, escenari musical, església, cafè, lloc d’esbarjo, botiga, espai museístic i lloc abandonat i mig oblidat. Durant els anys de glòria, farà pràcticament de casa de la companyia Comediants i de l’Elèctrica Dharma, que hi produirà l’emblemàtic disc L’ou com balla. L’any 1979 s’inaugura el cinema més petit del món, amb una capacitat per a disset persones. Pel seu escenari, hi passaran els millors músics de jazz nacionals i internacionals i els grups més representatius de rock català. La companyia de teatre japonesa Lasenkan Theater Company serà l’última a utilitzar la sala com a lloc d’assaig el 1994.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia