Societat

No són un regal

Per festes es “desperten” les ganes de regalar un gos o un gat

Molts animals que entren a les cases com una sorpresa per Reis acaben abandonats

Les entitats promouen les adopcions responsables i molt meditades

“Vull adop­tar un gatet, un cadell, podria tenir-lo per a la nit de Reis? És un regal per a la meva filla petita.” Al cap d’uns mesos: “No podem tenir-lo, miola molt, tinc al·lèrgia, esgar­rapa el sofà, vol dor­mir amb nosal­tres, porta molta feina, té el zel, l’he de cas­trar i són diners, i les llau­nes i la sorra...” El reguit­zell d’excu­ses és llarguíssim. El drama, per a l’ani­mal i per a la pro­tec­tora –si és que té la sort que el res­ca­tin, perquè la majo­ria els dei­xen al car­rer–, ja està ser­vit. Per fes­tes era el regal per­fecte i abans de Set­mana Santa s’ha con­ver­tit, per art de màgia, en una càrrega que no es vol assu­mir. Segons un estudi d’Affi­nity, un de cada tres ani­mals rega­lats s’aban­do­na­ran. Com si retornéssim unes saba­tes. Qual­se­vol excusa és vàlida per al retorn, o l’aban­do­na­ment al car­rer. I no se’n salva ningú. Els ani­mals de raça, com­prats a preu d’or, per 1.000 euros, per exem­ple, també s’aban­do­nen. Sense manies; ja “s’espa­vi­la­ran”. Prou se sap que no s’espa­vi­len. Enti­tats de diversa índole recor­den cons­tant­ment que l’Estat espa­nyol encapçala el rànquing d’aban­do­na­ments a Europa: cada any uns 300.000 ani­mals con­si­de­rats “de com­pa­nyia” –gos­sos i gats– són reco­llits per pro­tec­to­res arreu del ter­ri­tori. Aquesta xifra equi­val només als que són res­ca­tats, no inclou els que vaguen pels car­rers, els que moren a la intempèrie per malal­ties o acci­dents o els que són aco­llits per par­ti­cu­lars. El 2021 es cal­cu­lava que els bene­fi­cis de la venda de gos­sos i gats a Europa movia anu­al­ment 1.300 mili­ons d’euros. Ani­mals cri­ats en “gran­ges” i cries il·legals de par­ti­cu­lars. La llei de benes­tar ani­mal ho ha de con­tro­lar, tot i que no s’ha des­ple­gat encara aquest aspecte. Els gats i els gos­sos no es podran ven­dre a les boti­gues, només els podran ven­dre els cri­a­dors auto­rit­zats. De tota manera, estem lluny de resol­dre la criança il·legal –autèntica explo­tació dels ani­mals–. Ani­ran les auto­ri­tats casa per casa per vigi­lar-ho?

Al Jar­di­net dels Gats, a Bar­ce­lona, tre­ba­llen per treure els felins del car­rer. Apli­cant el mètode de cap­tura, este­ri­lit­zació i retorn (CER), han anat tan­cant colònies a Ciu­tat Vella. Ara mateix només en ges­ti­o­nen una. Ate­nen a tots nivells, d’ali­men­tació i de cures i, és clar, també els res­ca­ten. D’una banda, tenen un espai preciós, un refugi per als ani­mals, i també comp­ten amb la gene­ro­si­tat de les cases d’aco­llida, el pas previ a l’adopció, per a tots els gats que neces­si­tin una llar. Sumant el car­rer, el refugi i les aco­lli­des, ate­nen al vol­tant de setanta gats. Àlex Sal­va­dor, fun­da­dora del Jar­di­net, explica: “L’aban­do­na­ment és altíssim. Ens dedi­quem a tan­car colònies de car­rer, i és pos­si­ble fer-ho, el que no es pot assu­mir és que cada dia rebis deu avi­sos, com a mínim. Un mis­satge al mòbil, un cor­reu electrònic, una tru­cada: «No puc tenir el meu gat.» Sovint t’assa­ben­tes que va sor­tir de la cria il·legal, d’uns amics, d’uns cone­guts.” És molt més fàcil i ràpid que fer una adopció, que porta temps, que és un procés llarg pen­sat per fil­trar aquells que no són bons can­di­dats, els del «Vull un gat i el vull ara!» S’ha d’estar dis­po­sat a posar pro­tec­ci­ons a les fines­tres i els bal­cons, ha de ser una decisió de tota la família, no pot ser un regal. No és mai una sor­presa: «La meva mare té depressió i he pen­sat rega­lar-li un gat.» No.”

Com­promís de per vida

Un gat –o un altre ani­mal– for­marà part de la família 10-15 anys i serà un fac­tor que caldrà tenir en compte en les deci­si­ons, de la mateixa manera que es tenen en compte la pare­lla, els fills, la feina. Explica Sal­va­dor: “Aca­bem de reco­llir tres gats de cri­a­dor il·legal. No ho poden fer, però qui entrarà a casa seva? Són tres gats de raça, sense xip. «Me’n vaig del país, sapi­gueu que les gates les he fet criar i que una pot­ser porta cadells. Si no els aga­feu em veuré obli­gat a dei­xar-los al car­rer.» Així són els mis­sat­ges.”

No hi ha excu­ses vàlides, per a tot es troba solució. També hi ha situ­a­ci­ons que sí que són de força major: “Hi va haver un senyor que va venir i ens va dir que l’ingres­sa­ven a l’hos­pi­tal i que ja no en sor­ti­ria. I així vam aco­llir en Tino, el seu gat.” S’aban­do­nen gats grans, malalts, els gats de les per­so­nes que moren i la família no en vol saber res. “Tenim gats grans de per­so­nes que tenien un per­fil excel·lent per adop­tar i que al cap de deu anys estan des­bor­da­des i et diuen que no el poden tenir. T’avi­sen gai­rebé d’un dia per l’altre, o pot­ser t’avisa algú que sap que l’han aban­do­nat.” Però no hi ha una nova llei de benes­tar ani­mal? “S’ha apro­vat, però encara falta temps perquè es posi en marxa. D’altra banda, és una llei ambi­ci­osa, però no hi ha els recur­sos per des­ple­gar-la”, con­clou.

Sal­va­dor té clar què no i què sí. El que no: “Els ani­mals no són un caprici per al nen, perquè ha tret bones notes.” I ara el que sí: “Un bon regal seria anar a una pro­tec­tora, apa­dri­nar un gat, dur-los unes llau­ne­tes, veure com els cui­dem i ales­ho­res plan­te­jar-se si, pot­ser, es podria aju­dar una mica més. Tot suma.” A totes les enti­tats fal­ten volun­ta­ris, padrins, dona­ci­ons, cases per a aco­lli­des, adop­ci­ons.

“Ens hi hem posat durs”

A l’Asso­ci­ació Pro­tec­tora d’Ani­mals Pupetc o tenen refugi, així que tre­ba­llen amb una xarxa de cases d’aco­llida, a Bar­ce­lona i roda­lia. Sobre­tot s’ocu­pen de gos­sos, en aco­llida i adopció. Donen suport a les per­so­nes que estan en el ter­reny, també fora de Cata­lu­nya, a Anda­lu­sia i Galícia, per exem­ple. “Estem col·labo­rant molt amb la gos­sera de Huelva, per exem­ple. Allí els ani­mals tenen zero pos­si­bi­li­tats de ser adop­tats. Estan con­dem­nats a viure, i pot­ser morir, dins d’una gàbia”, diu San­dra Mozos, de Pupetc. Els por­ten cap a Cata­lu­nya. “També hi ha tru­ca­des de par­ti­cu­lars, per treure’s de sobre els seus ani­mals, i aques­tes fa molta ràbia aten­dre-les. Ara ens hi hem posat durs i dema­nem un dona­tiu impor­tant. Ens pre­nen el pèl. Qui té diners per com­prar-se un gos de 1.500 euros, té diners per entre­gar-te’l este­ri­lit­zat. «La meva mare està sola, té 82 anys. Vull un cadell.» «No. El cadell ha de fer vida de cadell, pas­se­jar, córrer. La teva mare ara pot­ser està bé, però als 85 ja no. I la gent es mor. Ales­ho­res, què pas­sarà amb el gos?» Quan els dius tot això mar­xen i van a com­prar el gos. I al cap de cinc anys ens el donen a nosal­tres. Bus­quem famílies per als seus gos­sos, no gos­sos per als adop­tants. Donem gos­sos a famílies mera­ve­llo­ses. No bus­quem col·locar-los al preu que sigui. Som molt estric­tes, i tot i així a vega­des ens equi­vo­quem!”

Les modes fan molt mal. Per exem­ple, els influ­en­cers a qui els agafa per com­prar gos­sos i inci­ten a altres. “De fet, els cri­a­dors els en rega­len, a aquests per­so­nat­ges, i ales­ho­res tot­hom vol aquest gos, que pot valer milers d’euros.” Ara són influ­en­cers, demà una sèrie de tele­visió. “Es va posar de moda el pas­tor belga mali­nois, un gos de tre­ball, que neces­sita molta esti­mu­lació. Ara les pro­tec­to­res n’estan ple­nes, i també dels ano­me­nats poten­ci­al­ment peri­llo­sos, estig­ma­tit­zats per la raça.”

La Soci­e­tat Pro­tec­tora d’Ani­mals de Mataró (SPAM) és una asso­ci­ació sense ànim de lucre que ja ha fet 51 anys. A través de lici­ta­ci­ons fan ser­veis muni­ci­pals, de reco­llida i aco­llida d’ani­mals per­duts o aban­do­nats a la via pública. Actu­al­ment actuen a 24 muni­ci­pis, molts a l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. Amb altres ajun­ta­ments tre­ba­llen en la gestió de colònies de gats de car­rer i la seva este­ri­lit­zació (mètode CER). En el cas de tres muni­ci­pis, a més, ges­ti­o­nen el cen­tre d’aco­llida muni­ci­pal, el del Bar­ce­lonès (Bada­lona, Santa Coloma de Gra­me­net, Sant Adrià de Besòs), i els de Cabrils i Mataró. Quina foto fan? Romina Martínez parla en nom de la SPAM: “L’incre­ment de gats adults aban­do­nats ha estat enorme. No parlo de cadells, que cada estiu en reco­llim molts. De gos­sos també n’han entrat més. Però aquí el pro­blema és el per­fil, que ha can­viat.” “Els ano­me­nats poten­ci­al­ment peri­llo­sos es van posar de moda entre un sec­tor de la població una mica con­flic­tiu fa uns anys i ara en patim les con­seqüències. Tenim menys gos­sos que fa deu anys, però abans en teníem molts de caçadors, pas­tors, gos­sos soci­a­bles entre ells. Ara entre el 80% i el 85% dels que tenim són de races poten­ci­al­ment peri­llo­ses. Amb les per­so­nes són molt bons però si no s’han soci­a­lit­zat bé, com que són molt sen­si­bles a l’estrès, els sorolls..., al refugi es fa com­pli­cat que con­vis­quin entre ells. L’espai que neces­si­ten fa que tin­guem satu­ració. La clau és edu­car la població, perquè no són agres­sius. Per desgràcia tenen l’eti­queta d’agres­sius perquè per les carac­terísti­ques físiques tenen una poten­cial peri­llo­si­tat que d’altres no tenen. Són gos­sos de presa, però no són agres­sius, fan molt vin­cle amb les per­so­nes. Però sí que n’hi ha que no poden con­viure amb altres gos­sos. Tot i que si es fa una bona adap­tació també poden.” Tenen una cam­pa­nya espe­cial, de boni­fi­cació, per afa­vo­rir-ne l’adopció. A part d’un acom­pa­nya­ment específic.

LES FRASES

En lloc d’un cadell, un sènior
Les protectores encara acullen els animals adoptats i comprats en pandèmia. Van encarregar-se de fer-nos companyia, i després van fer nosa. És el cost de la impulsivitat i d’actuar pensant en el propi benefici. Arreu és ple d’animals adults que estan condemnats a morir en un refugi, en un tancat, perquè només interessen els cadells. Quan tenen un any ja són “massa grans”. Una voluntària a un grup de nens: “Quants de vosaltres voleu un cadellet de gat? Tots aixequen les mans. “Quants un sènior?” Ningú. “Sabeu on estareu d’aquí a deu, quinze anys?” Si no ho sabem, millor un sènior: ell tindrà una vida digna i nosaltres un gat del qual coneixerem el caràcter de bon principi.
Donem gossos a famílies meravelloses. No busquem col·locar-los al preu que sigui
Sandra Mozos
Associació Protectora d’Animals Pupetc
L’increment de gats adults abandonats ha estat enorme
Romina Martínez
Societat Protectora d’Animals de Mataró
Un bon regal seria anar a una protectora, apadrinar un gat, veure com els cuidem
Àlex Salvador
El Jardinet dels Gats


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia