Medi ambient

Com purificar aigua depurada, a assaig a Roses

El Consorci d’Aigües de la Costa Brava prepara una nova prova pilot a la planta depuradora de Roses

Hi destinen un milió d’euros per testar el reaprofitament de 6 m³ d’aigua regenerada cada hora

Si la instal·lació rep el vistiplau de Salut, l’aigua es reinjectarà a l’aqüífer i replicaran el nou sistema

Si la prova no funciona al 100%, el CACB s’haurà de centrar a posar en marxa noves dessalinitzadores
L’aigua recuperada de la depuradora tindria una qualitat equiparable a la que ja es potabilitza ara

L’estació depu­ra­dora d’aigües resi­du­als (EDAR) de Roses començarà a assa­jar a finals d’any una nova tècnica de puri­fi­cació del cabal hídric depu­rat, per ava­luar la via­bi­li­tat de rein­jec­tar-lo en l’aqüífer de la desem­bo­ca­dura de la Muga. L’objec­tiu és poder rea­pro­fi­tar l’aigua per al reg o fins i tot per a usos pota­bles, dins d’una prova pilot del Con­sorci d’Aigües de la Costa Brava (CACB) que ava­luarà durant dos anys la qua­li­tat de l’aigua i la seva puresa.

L’ens de la Dipu­tació, que ges­ti­ona l’abas­ta­ment i el sane­ja­ment de 47 muni­ci­pis del lito­ral i el pre­li­to­ral gironí, fa anys que estu­dia fórmu­les per rea­pro­fi­tar l’aigua rege­ne­rada. Un pri­mer assaig, al Port de la Selva al 2015, no va aca­bar de reei­xir després que el Depar­ta­ment de Salut detectés la presència exces­siva de sals i alguns bio­ci­des químics. Ara, el cap d’abas­ta­ment del CACB, Lluís Sala, avança que l’han per­fec­ci­o­nat i con­fia que tant l’ACA com Salut aca­bin auto­rit­zant la rein­jecció de l’aigua en un punt encara no deter­mi­nat de l’aqüífer.

El pro­jecte s’adju­di­carà aviat i la pre­visió és que entri en ser­vei a finals d’aquest any. El pres­su­post total superarà el milió d’euros, tot inclo­ent-hi el con­tracte de direcció científica i les exhaus­ti­ves anàlisis de qua­li­tat. El procés per puri­fi­car l’aigua començarà amb una pri­mera desin­fecció per pros­se­guir amb un ultra­fil­tratge previ a l’osmosi inversa. Aquests dos dar­rers pas­sos faran que l’aigua hagi de tra­ves­sar suc­ces­si­va­ment diver­ses mem­bra­nes, a pressió, de manera simi­lar a la des­sa­li­nit­zació, però amb una pressió i uns con­sums energètics molt infe­ri­ors als reque­rits per sepa­rar la sal marina. Per rema­tar la feina, l’oxi­dació –amb hipo­clo­rit de sodi o peròxid d’hidro­gen–, una dar­rera desin­fecció amb raigs ultra­vi­o­lats i el fil­tratge final de carbó actiu, que hau­ria de neu­tra­lit­zar micro­con­ta­mi­nants orgànics i com­pos­tos més com­ple­xos o sub­pro­duc­tes deri­vats del trac­ta­ment químic en l’oxi­dació. Sala esmenta, per exem­ple, la nitro­so­di­me­ti­la­mina (NDMA), un tòxic que es pot pre­ve­nir si tots el pro­ces­sos fun­ci­o­nen pas a pas.

6 m³ per hora, de moment

La prova pilot només tindrà capa­ci­tat per trac­tar un cabal de 6 m³ d’aigua depu­rada cada hora, 52 mili­ons de litres d’aigua anu­als que, en rea­li­tat, com­por­ta­rien tot just el con­sum d’entre 150 o 200 famílies en dotze mesos. El tècnic del CACB admet que és una quan­ti­tat modesta, un centèsima part dels 600 m³ per hora que pota­bi­litza l’ETAP d’Empu­ri­a­brava, però sufi­ci­ent per ava­luar el fun­ci­o­na­ment i, si l’experiència té èxit, “dis­se­nyar ins­tal·laci­ons de puri­fi­cació a més gran escala”, i fins i tot modu­lars. De fet, quan la planta pilot fun­ci­oni l’aigua puri­fi­cada no es podrà apro­fi­tar fins que Salut hi doni el vis­ti­plau, i una de les opci­ons, per no abo­car-la direc­ta­ment a mar, serà que l’Ajun­ta­ment de Roses la pugui apro­fi­tar per nete­jar car­rers o regar arbres, cosa que ja es fa actu­al­ment amb part de l’aigua sim­ple­ment rege­ne­rada.

Per què a Roses?

En la tria de l’EDAR de Roses hi han influït tant aspec­tes logístics –hi ha prou espai per ins­tal·lar la nova ins­tal·lació– com estratègics, ja que es tracta de la prin­ci­pal població turística de l’Alt Empordà, amb difi­cul­tats històriques d’abas­ta­ment i el nivell de l’embas­sa­ment de Dar­nius-Boa­de­lla és en mínims històrics. Però també el repte científic que “les con­di­ci­ons de l’aigua que es tracta del cla­ve­gue­ram de Roses, amb intru­si­ons d’aigua marina que la sali­nitza, són espe­ci­al­ment adver­ses”. “Si fun­ci­ona allà, el sis­tema es podrà adap­tar arreu”, sen­ten­cia Sala. En la llista d’espera que­da­rien Llançà, Tossa i Cadaqués, on no hi ha aqüífer.

No abo­car aigua dolça al mar

El gerent del con­sorci, Jordi Agustí, des­taca que els pro­jec­tes de puri­fi­cació els esta­ven dis­se­nyant amb vista a la dècada de 2030 a 2040, però que han deci­dit agi­li­tar ter­mi­nis al màxim davant l’emergència hídrica. “Si no ens en sor­tim, hau­rem de tor­nar a pen­sar a cons­truir més des­sa­li­nit­za­do­res, però con­su­mei­xen molta més ener­gia i és un con­tra­sen­tit, al lito­ral, des­sa­lar sense parar per tor­nar a abo­car l’aigua dolça al mar”, lamenta.

El pre­si­dent de la Dipu­tació i del mateix CACB, Miquel Noguer, ins­criu la prova en el paquet de 4 mili­ons d’euros aquest any per a “acci­ons de xoc” davant la sequera. “Tre­ba­llem per cer­car totes les opci­ons perquè con­tinuïn rajant les aixe­tes”, diu, a banda d’altres obres més modes­tes per recu­pe­rar o obrir nous pous i cap­ta­ci­ons.

LES XIFRES

6
metres cúbics
per hora pot purificar el sistema de la prova pilot, una escala petita però ampliable si funciona bé.
887.000
euros
és el pressupost de la instal·lació, que hauria d’estar en marxa a finals d’any a la depuradora de Roses.

Un pas més enllà de regenerar

El CACB ja va ser pioner fa tres dècades, al 1989, a posar en pràctica la regeneració, l’ús d’aigua depurada, per al reg des de la depuradora de Castell d’Aro, al tram final del riu Ridaura. Des d’aleshores, la mitjana anual d’aigua que s’impulsa, a través de diverses canonades, curs fluvial amunt, oscil·la entre els 600.000 i els 800.000 metres cúbics anuals, i es fa servir fonamentalment per a regar dos camps de golf (fins a 500.000 m³ a l’any), però també dos més de pitch-and-putt i a més té usos agraris, per a la comunitat de regants de les hortes i conreus de Castell d’Aro –a l’entorn de la infraestructura– i riu amunt fins a la zona cristinenca de Solius.

El cap d’abastament de l’ens, Lluís Sala, no obvia que la qualitat de l’aigua regenerada encara tindria marge de millora, però destaca la importància de recuperar, sense arribar-la a injectar però amb les infiltracions, els nivells d’uns aqüífers subterranis amb una capacitat estimada d’uns 5 hm³ d’aigua que no es veu, però que sí que es beu –amb Sant Feliu de Guíxols com a principal demandant–. Encara més, amb el dèficit de pluges dels darrers tres anys, aquesta aportació que també es nodreix indirectament de l’aigua potable del Ter que beuen i depuren els municipis de la Vall d’Aro ha permès contenir la salinització de l’aqüífer baix per la intrusió de l’aigua marina, cosa que també volen evitar a la resta de bosses d’aigua amenaçades al litoral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia