Educació

educació

“Fem malabarismes”

El professorat està cansat que se l’assenyali i se’l qüestioni pels mals resultats del sistema educatiu

Demanen que les propostes de millora es basin en les dades reals recollides dins les aules

Es mostren crítics amb la falta d’inversió i amb les reformes educatives que no donen estabilitat

“El punt de mira sempre se situa en el docent, que és l’últim graó del sistema educatiu, i això crema” “Ara es tornarà a imposar mitja hora de lectura diària? Amb quina finalitat?”

“Obrir la porta d’una aula, ja sigui a primària o a secundària, és “el reflex de la diver­si­tat que carac­te­ritza la soci­e­tat actual i t’hi has d’adap­tar. La gent no sap la quan­ti­tat de feina i mal­de­caps que suposa. Fem mala­ba­ris­mes”, explica Salva Cer­vera, pro­fes­sor de l’ins­ti­tut Fer­rer i Guàrdia, de Sant Joan Despí. Una ràtio d’alum­nes alta, amb situ­a­ci­ons soci­o­e­conòmiques des­fa­vo­ra­bles, infants amb neces­si­tat de suport edu­ca­tiu inten­siu (tras­torns de l’espec­tre autista, de con­ducta, dis­ca­pa­ci­tats...) i diver­sos plans indi­vi­du­a­lit­zats, ja sigui per dèficit d’atenció, dislèxia, des­co­nei­xe­ment de l’idi­oma o diver­si­tats de tota mena. Una classe que es com­pleta amb la resta d’alum­nes que també tenen el seu propi ritme d’apre­nen­tatge i que adqui­rei­xen conei­xe­ment seguint un currículum amb uns con­tin­guts con­crets i a través de meto­do­lo­gies diver­ses. Una edu­cació que pot­ser ha que­dat obso­leta i cal­dria adap­tar als alum­nes del segle XXI. I enmig de tot ple­gat, els mes­tres i pro­fes­sors, que veuen com la seva feina, que una gran majo­ria con­si­de­ren menys­tin­guda i qüesti­o­nada, torna a ser al cen­tre de l’enèsim debat polític i mediàtic arran dels últims resul­tats de les pro­ves PISA (Pro­grama per a l’Ava­lu­ació Inter­na­ci­o­nal d’Alum­nes), que han situat el sis­tema edu­ca­tiu català a la cua dels de l’Estat i per sota de la mit­jana dels països de l’Orga­nit­zació de Coo­pe­ració i Desen­vo­lu­pa­ment Econòmic (OCDE).

Sem­bla que tot­hom pugui opi­nar sobre edu­cació i, en canvi, aquells pro­fes­si­o­nals que entren dia sí i dia també a les aules de les esco­les de tot Cata­lu­nya són molt reti­cents a dir-hi la seva. Són pocs els que estan dis­po­sats a par­lar-ne. “Passo”, “Quina man­dra”, “Només ens bus­quen quan van mal dades”, “No en tinc ganes”, “Debats estèrils”, “Ara donen la culpa a la immi­gració per defu­gir la mala gestió i el pèssim pres­su­post”. Aques­tes són algu­nes de les fra­ses que una gran quan­ti­tat de mes­tres i pro­fes­sors con­sul­tats han esgri­mit per rebut­jar la invi­tació a par­lar. “El punt de mira sem­pre se situa en el docent, l’últim graó del sis­tema edu­ca­tiu, i això crema”, diu Marina Ruiz, mes­tra d’edu­cació primària a l’escola Elisa Badia, de Bar­berà del Vallès. Estan “can­sats” de ser els que reben els cops, d’estar contínua­ment adap­tant-se a lleis edu­ca­ti­ves que can­vien segons el color polític del govern, de la tensió cada cop més crei­xent dins les aules amb els alum­nes, del qüesti­o­na­ment per part de les famílies i de la soci­e­tat en gene­ral, de la burocràcia que con­si­de­ren exces­siva i pot­ser inne­cessària i que els treu hores per dedi­car-se a pre­pa­rar les clas­ses, de la falta de millo­res labo­rals i la neces­si­tat d’incre­men­tar la inversió per rever­tir la situ­ació. Mal­grat tot això, hi ha alguns pocs pro­fes­sors i mes­tres que volen par­ti­ci­par en el debat per refle­xi­o­nar sobre l’estat actual de l’edu­cació, perquè els apas­si­ona la seva feina i estan dis­po­sats a con­tri­buir a millo­rar-la i a denun­ciar-ne també les man­can­ces. Alcen la veu, cadascú des de la par­ti­cu­la­ri­tat del seu cen­tre edu­ca­tiu, per enri­quir un debat que cre­uen que hau­ria de ser­vir per, efec­ti­va­ment, millo­rar el sis­tema edu­ca­tiu català.

“Els resul­tats no són bons des de fa molt de temps”, asse­gura Darío Cas­tro, direc­tor de l’ins­ti­tut Europa, un cen­tre d’alta com­ple­xi­tat de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat. “Si no és la pandèmia, és per can­vis de pro­gra­mes i, si no, per la LOE, la Lomqe, la Lom­loe... Sem­pre hi ha excu­ses o alguna raó per jus­ti­fi­car els resul­tats. Però crec que mai han dit: ana­lit­zem-ne la causa, què està pas­sant”, lamenta. De la mateixa manera s’expressa Marina Ruiz, des de la primària: “Recau la pressió sobre el pro­fes­so­rat dels mals resul­tats sense apro­fun­dir en el perquè. Sen­tim la pressió per part de les famílies i la soci­e­tat, perquè només s’ana­litza el resul­tat final, però no el procés.”

Grup d’experts

La cre­ació d’un grup impul­sor, pac­tat pels grups par­la­men­ta­ris, i que ha de pro­po­sar millo­res edu­ca­ti­ves a par­tir del curs que ve, genera dub­tes entre el pro­fes­so­rat, que també ho veu com una “cor­tina de fum per inten­tar fer callar les crítiques” pels mals resul­tats i que només es reac­ci­oni “a cop de titu­lar”. Alguns cri­ti­quen els per­fils dels esco­llits, pot­ser perquè for­men “part del sis­tema”, és a dir, que són par­ti­da­ris de les polítiques que ha impul­sat el Depar­ta­ment d’Edu­cació en els últims anys, o hi són pro­pers. Cre­uen que són els matei­xos que “han espat­llat” el model els que ara faran pro­pos­tes per can­viar-lo. “No crec en les comis­si­ons, que par­lin amb el pro­fes­so­rat”, diu el docent de Sant Joan Despí. “És una fal·làcia”, afirma Eva Vázquez, mes­tra de l’escola Sant Roc de Paüls, a les Ter­res de l’Ebre. “He vist tan­tes refor­mes que millo­ra­ven l’ante­rior i l’ante­rior i l’ante­rior...”, lamenta Darío Cas­tro, men­tre Ruiz con­si­dera que “falta autocrítica del depar­ta­ment”. Tots, però, coin­ci­dei­xen que, tot i saber que no hi ha cap solució “màgica”, cal­dria fer millo­res amb calma, amb una mirada més àmplia i, com diu Sara Solà, pro­fes­sora de matemàtiques a l’ins­ti­tut Príncep de Viana de Bar­ce­lona, “entrar a ana­lit­zar què passa a les aules amb con­tex­tos soci­o­e­conòmics dife­rents i que es basin en dades reals”, no en les que només doni el depar­ta­ment.

Més recur­sos i més per­so­nal

Una de les claus per a la millora edu­ca­tiva i sobre­tot per aten­dre la diver­si­tat d’alum­nes és incre­men­tar la inversió que, entre altres coses, per­me­tria reduir les ràtios o, si més no, ampliar l’equip docent dins l’aula, entre altres qüesti­ons. La mes­tra de l’escola de Paüls es mos­tra molt crítica amb el depar­ta­ment i recorda que en la llei d’edu­cació de Cata­lu­nya (LEC) ja s’apunta arri­bar al 6% del PIB, tot i que ara sols s’hi des­tina el 4%. A més, reclama un repar­ti­ment més ade­quat i foca­lit­zat a resol­dre les man­can­ces. Per exem­ple, con­si­dera que no cal­dria des­ti­nar tants diners a noves tec­no­lo­gies. “No es posen els recur­sos allà on s’han de posar”, denun­cia. De la mateixa manera s’expressa el direc­tor de l’ins­ti­tut Europa: “A vega­des ens arriba mate­rial que ningú uti­litza perquè algú ha pen­sat que seria impor­tant, segu­ra­ment algú que no ha tre­pit­jat mai una aula.” “No tot és inversió, igual que no tot és for­mació”, hi afe­geix.

En aquest sen­tit, per poder aten­dre l’alum­nat amb diver­si­tats edu­ca­ti­ves, Cas­tro, Solà i Ruiz coin­ci­dei­xen a recla­mar la incor­po­ració de pro­fes­si­o­nals espe­ci­a­lis­tes (psicòlegs, peda­gogs, logo­pe­des, fisi­o­te­ra­peu­tes...). “Estic dis­po­sada a apren­dre com cal aten­dre totes les casuísti­ques que hi ha dins l’aula, però no les puc aten­dre del no-res”, des­taca Solà, que reclama poder tenir temps de coor­di­nació amb aquests pro­fes­si­o­nals refe­rents que poden ori­en­tar els docents a l’hora de trac­tar els diver­sos tras­torns d’apre­nen­tatge. També qüesti­o­nen la figura del vet­lla­dor, per les poques hores que atorga el depar­ta­ment, perquè estan mal paga­des i perquè el per­so­nal està poc qua­li­fi­cat, ja que són per­so­nes amb titu­lació de moni­tors de lleure que, mal­grat la “bona volun­tat”, no tenen conei­xe­ment sobre com cal res­pon­dre a la diver­si­tat: “És un risc i una mala atenció cap a l’alumne”, sen­ten­cia Ruiz, que també vol posar el focus en la segre­gació esco­lar per obte­nir l’equi­tat edu­ca­tiva i donar opor­tu­ni­tat a l’alum­nat amb pro­ble­mes soci­o­e­conòmics.

“El nivell ha empit­jo­rat, és cert. S’han impo­sat noves tec­no­lo­gies i s’ha demo­nit­zat l’ense­nya­ment tra­di­ci­o­nal. Ni el model tra­di­ci­o­nal era dolent ni les noves meto­do­lo­gies són tan bones. Una meto­do­lo­gia no és incom­pa­ti­ble amb l’altra. Tam­poc la memorística”, indica Cer­vera, que fa 15 anys que és docent de tec­no­lo­gia en l’ense­nya­ment públic. “Estem fent exac­ta­ment el mateix que al segle XIX i els alum­nes no són els matei­xos”, asse­gura Cas­tro, una idea que com­par­teix la resta de pro­fes­so­rat, que indica que també la soci­e­tat ha can­viat i que la falta d’atenció de l’alum­nat també es dona en els adults, que, per exem­ple, poden estar redac­tant un docu­ment men­tre lle­gei­xen un mis­satge al mòbil i es con­nec­ten a l’ordi­na­dor. “Per això hem de can­viar la manera d’ense­nyar, perquè la soci­e­tat és dife­rent”, diu Solà. També quant a l’alum­nat, els docents hi veuen un cert “empo­de­ra­ment” i falta de “res­pecte” que fa que l’ambi­ent a l’aula a vega­des sigui “difícil”.

La baixa com­prensió lec­tora detec­tada a les pro­ves PISA és clau per a la millora edu­ca­tiva. En això, hi coin­ci­dei­xen tots. I és que, si no com­pre­nen el que lle­gei­xen, de retruc, els difi­cul­tarà l’apre­nen­tatge d’altres matèries, com les matemàtiques: si no ente­nen els enun­ci­ats, l’alum­nat tam­poc sabrà resol­dre el pro­blema. “Les pro­ves de matemàtiques de les PISA no les saben fer, no perquè no sàpiguen fer les ope­ra­ci­ons matemàtiques, sinó perquè no ente­nen què han de fer. Està estre­ta­ment lli­gat a enun­ci­ats molt con­tex­tu­a­lit­zats, amb molt voca­bu­lari, i l’alum­nat no és capaç de lli­gar allò amb l’estratègia matemàtica”, explica Solà. Amb tot, el direc­tor de l’ins­ti­tut Europa alerta de les pos­si­bles noves pro­pos­tes que sor­gei­xin arran del nou debat gene­rat pels resul­tats de les PISA i recorda que fa uns anys ja es va voler imple­men­tar la lec­tura dins l’aula, però al cap del temps “es va enter­rar” la pro­posta. “I ara es tor­narà a impo­sar mitja hora de lec­tura diària? Amb quina fina­li­tat?”, es pre­gunta.

Les famílies

Una altra de les potes del sis­tema edu­ca­tiu són les famílies, que cada cop més també s’atre­vei­xen a qüesti­o­nar la feina del pro­fes­so­rat, que no se sent valo­rat ni res­pec­tat. És habi­tual que pares i mares recla­min expli­ca­ci­ons sobre plan­te­ja­ments pedagògics o incidències per alguna mala con­ducta del seu fill o filla (ús del mòbil, falta de res­pecte, con­flic­tes). Els docents també lamen­ten el des­co­nei­xe­ment sobre la feina que fan i la can­ta­re­lla habi­tual que sim­pli­fica la seva tasca amb expres­si­ons com “que bé que viuen” o la quan­ti­tat de vacan­ces que tenen, sense tenir en compte la feina invi­si­ble que hi ha al dar­rere. A més, recor­den que la família té un paper impor­tant en l’acom­pa­nya­ment dels apre­nen­tat­ges dels seus fills i filles. Amb tot, la rea­li­tat és que, ja sigui per les pres­ses, la falta de temps o qüesti­ons de feina i vul­ne­ra­bi­li­tat, el suport no sem­pre hi és. “Quan les neces­si­tats bàsiques no estan cober­tes, la resta és secun­dari”, indi­quen, sobre­tot en l’alum­nat amb pro­ble­mes soci­o­e­conòmics.

I el pro­fes­so­rat? Ten­si­o­nat, estres­sat, amb ansi­e­tat i amb mol­tes bai­xes. La ines­ta­bi­li­tat de la plan­ti­lla, que com­plica el desen­vo­lu­pa­ment del pro­jecte edu­ca­tiu del cen­tre, xoca amb la crítica que alguns docents, com Vázquez, fan del “poder” que s’ha ator­gat a la direcció d’esco­les i ins­ti­tuts, que pot triar el pro­fes­so­rat i que coarta l’opinió diver­gent dins del claus­tre per “la por de per­dre la feina”. Per la seva banda, el direc­tor de l’ins­ti­tut Europa defensa la seva tasca i cri­tica la falta d’impli­cació d’alguns docents, que es quei­xen, per exem­ple, quan a vega­des cal fer alguna reunió fora de l’horari habi­tual. Cas­tro també qüesti­ona la falta d’hores que impe­deix la necessària coor­di­nació entre docents i l’exces­siva burocràcia, una crítica que coin­ci­dei­xen a denun­ciar tots els docents: la gestió de les absències de l’alum­nat, altes i bai­xes del pro­fes­so­rat, pres­su­pos­tos, ajuts i un llarg etcètera.

Ve de la pàgina ante­rior

30
alumnes
és la ràtio d’estudiants per aula en l’educació secundària obligatòria (ESO), tot i que amb la matrícula viva hi ha molts centres educatius que han vist com s’augmentava aquest nombre fins als 33 estudiants, fet que dificulta encara més l’atenció a la diversitat dins la classe. A primària, les ràtios se situen de mitjana en els 25 alumnes.

LES FRASES

Les proves de matemàtiques de les PISA no les saben fer, no perquè no sàpiguen fer les operacions, sinó perquè no entenen què han de fer
Sara Solà
Institut Príncep de Viana de Barcelona
Ni la tradicional era dolenta ni les noves metodologies són tan bones. Una metodologia no és incompatible amb l’altra. Tampoc la memorística
Salva Cervera
Institut Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí
M’agradaria que la gent es preguntés per què ens analitza PISA, quins són els objectius de la prova i qui els dissenya
Marina Ruiz
Escola Elisa Badia de Barberà del Vallès
Estem fent exactament el mateix que al segle XIX i els alumnes no són els mateixos
Darío Castro
Institut Europa de l’Hospitalet de Llobregat
No es posen els recursos allà on s’han de posar
Eva Vázquez
Escola Sant Roc de Paüls

L’informe PISA i la immigració

Els mals resultats de les proves PISA han fet saltar totes les alarmes, però el professorat també qüestiona precisament el contingut d’aquesta avaluació, perquè és “altament competencial”, segons Sara Solà, professora de l’institut Príncep de Viana de Barcelona. I es pregunta si “realment per renovar el sistema educatiu” cal centrar-se només en aquestes proves. En aquest sentit també s’expressa Marina Ruiz, mestra de primària a l’escola Elisa Badia de Barberà del Vallès, que considera que estan dissenyades per avaluar si l’alumnat és competent o no, “però no si té capacitat de reflexionar, discernir o opinar”. “És reduir molt l’aprenentatge de l’alumnat”, afirma. En aquest sentit, indiquen que, com que són unes proves competencials, “treuen el punt de vista important, que és aprendre perquè sí”, segons Ruiz. Per Solà, cal “ensenyar l’alumnat a aprendre a aprendre, és a dir, independentment de quin sigui el context, poder connectar amb els sabers que tens. Això es treballa poc als centres”. A part de les competències, també es qüestiona quins són els objectius de les PISA. “M’agradaria que la gent es preguntés per què ens analitza PISA, quins són els objectius de la prova i qui els dissenya”, diu Ruiz. En aquest sentit també s’expressa la mestra de l’escola Sant Roc de Paüls, que recorda que les PISA estan promogudes per l’OCDE, que impulsa “polítiques neoliberals i no promou el pensament per reduir les desigualtats”. Quant a la primera valoració que va fer Educació de les PISA, posant el focus en la immigració, el professorat ho rebutja. “Els països amb bons resultats també tenen immigració”, diu Vázquez. Des de Sant Joan Despí, el professor Salva Cervera destaca que aquest no és el problema, ja que molts dels alumnes nouvinguts treuen resultats “brillants”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia