Descobreixen el cementiri medieval de Casavells

Un equip d’arqueòlegs ha posat al des­co­bert el cemen­tiri medi­e­val del poble de Casa­vells (terme de Corçà), al vol­tant de l’església de Sant Genís. A la zona, també hi ha tom­bes d’època moderna i con­tem­porània, la majo­ria en bon estat de con­ser­vació. Les res­tes huma­nes van sor­tir a la llum quan es feien pros­pec­ci­ons arqueològiques prèvies a obres de reno­vació de pavi­ment, enllu­me­nat i con­duc­ci­ons de gas.

L’Ajun­ta­ment de Corçà va apro­var, el novem­bre del 2023, un pro­jecte de reno­vació del pavi­ment i l’enllu­me­nat de la plaça de l’Església. Atès l’interès històric de la zona, es va deci­dir dema­nar un con­trol arqueològic previ a les obres. Segons explica Jaume Pui­gre­don, direc­tor de l’exca­vació arqueològica, en el 95 per cent de les rases pre­ven­ti­ves que es van fer van aparèixer res­tes huma­nes. De moment, s’han loca­lit­zat unes 40 tom­bes, d’època alt­me­di­e­val, moderna i con­tem­porània, però es cal­cula que a la zona n’hi pot haver fins a 150, en dife­rents nivells. Als anys setanta del segle XX, quan es va ade­quar la plaça, els ope­ra­ris es van endur les res­tes de dues gene­ra­ci­ons de difunts al cemen­tiri muni­ci­pal, però és clar que no van anar més avall en el nivell de pros­pec­ci­ons i allà es van que­dar els cos­sos des­co­berts ara. En aquest espai, es van enter­rar per­so­nes fins al 1920.

D’altra banda, fa unes set­ma­nes, l’empresa Gas Girona, que ha de sub­mi­nis­trar el ser­vei a uns domi­ci­lis d’un car­rer a tocar de l’església, va encar­re­gar també una pros­pecció arqueològica. En obrir les rases, es va tro­bar una tomba de llo­ses del segle X amb els ossos d’un home adult i peti­tes res­tes d’una mor­ta­lla. El cap del difunt repo­sava sota de la paret d’una de les edi­fi­ca­ci­ons, de cons­trucció poste­rior a l’època, per què es dedu­eix que als ter­renys que ara ocu­pen aques­tes cases hi ha més tom­bes soter­ra­des. A la plaça, es va tro­bar una fosa doble, amb una dona i un home adults, molt junts, datada en època medi­e­val. Els arqueòlegs que hi tre­ba­llen els han ano­me­nat, de manera entra­nya­ble, “els amants de Casa­vells”. Un cop extrets els ossos, l’espai es taparà per poder-hi fer les obres pre­vis­tes.

Els ossos els ana­litza l’antropòloga Fran­cesca Pullia, que en deter­mina l’edat, el sexe, la dieta i les pos­si­bles pato­lo­gies del difunt. Les res­tes es por­ten al Museu d’Arque­o­lo­gia de Girona i s’espera poder-hi prac­ti­car la prova del car­boni 14 per deter­mi­nar-ne la datació exacta. Els tre­balls són lents, perquè la terra de la zona és densa i cal extreure els ossos amb molta cura, segons explica l’arqueòleg Franc Seira Curto.

Els nivells de cemen­tiri s’iden­ti­fi­quen per les carac­terísti­ques de les fos­ses, l’ori­en­tació dels cos­sos i ele­ments acces­so­ris que con­te­nen les tom­bes. Així, en època medi­e­val, les fos­ses són sim­ples, sense taüts; les tom­bes del segle XVI con­te­nen algu­nes ele­ments, com ara rosa­ris, i les més con­tem­porànies encara con­ser­ven les cai­xes i ele­ments de la roba (a l’exca­vació de Casa­vells, hi ha un difunt amb un botó blanc ben visi­ble i una difunta tenia la sive­lla del cin­turó).

Els tre­balls arqueològics a la zona han posat al des­co­bert també les res­tes d’un absis romànic, a l’exte­rior de la paret nord de l’església, dues sit­ges medi­e­vals i dues fos­ses sèpti­ques d’època con­tem­porània (segle XIX). Es cal­cula que l’absis seria del segle XVI i cor­res­pon­dria a un antic edi­fici que hau­ria estat tapat per la rec­to­ria. En tras­lla­dar la rec­to­ria a un altre lloc i ara exca­var l’espai, ha sor­tit a la superfície. No es des­carta, per alguns indi­cis, que sota de l’espai que ocupa l’absis també hi hagi un cemen­tiri, pro­ba­ble­ment més antic que els des­co­berts a la plaça.

L’església de Casa­vells, datada el 987, es va refor­mar l’any 1722. Durant les exca­va­ci­ons, s’ha tro­bat també una moneda de l’any 1800 (un ral de vuit), amb el per­fil de Car­les IV, fabri­cat en plata ame­ri­cana.

Helena Tho­mas, regi­dora de Patri­moni i Esports de Corçà, asse­gura que les zones on s’han tro­bat les tom­bes, un cop cober­tes, que­da­ran mar­ca­des amb pla­fons o car­tells que expli­quin el que hi ha a sota. “Les tro­ba­lles són impor­tants per a la nos­tra història i la del ter­ri­tori; n’ha de que­dar constància”, afirma.

La zona de l’absis, però, de moment no es cobrirà, fins que l’Ajun­ta­ment esbrini si pot con­ti­nuar amb l’exca­vació i es deter­mi­nin més detalls (cal bus­car finançament per a una altra cam­pa­nya d’exca­va­ci­ons).