L’acusat d’assassinar un jove a ganivetades assegura que no el volia matar

L’acu­sat d’assas­si­nar un jove a gani­ve­ta­des en una casa de Masa­rac el 31 d’agost del 2022 ha afir­mat que, després de tenir una dis­puta amb la víctima per un afer domèstic, va ama­gar el gani­vet “per defen­sar-se” perquè creia que es bara­lla­rien: “No el volia matar”. Segons informa l’ACN, el pro­ces­sat ha rebut­jat con­tes­tar al fis­cal i només ha res­post a les pre­gun­tes de la defensa. Després de la decla­ració, el fis­cal ha man­tin­gut la petició de 24 anys de presó per assas­si­nat. La defensa sosté que és un homi­cidi i que l’acu­sat va actuar en legítima defensa i que va col·labo­rar amb la justícia. El judici va començar ahir a l’Audiència i està pre­vist que dijous al matí entre­guin l’objecte del vere­dicte al jurat popu­lar, que es reti­rarà a deli­be­rar. 

L'acu­sat ha decla­rat al final de les ses­si­ons del judici, que va començar dilluns amb els tes­ti­mo­nis i va con­ti­nuar dimarts amb els inves­ti­ga­dors de la Divisió d'Inves­ti­gació Cri­mi­nal (DIC) dels Mos­sos a la regió poli­cial de Girona, els perits i els foren­ses. El pro­ces­sat només ha res­post a les pre­gun­tes de la seva advo­cada i ha començat rela­tant com va arri­bar al país pro­vi­nent de Gàmbia. Segons ha expo­sat, el recor­re­gut va estar ple de "difi­cul­tats" perquè a Líbia el van segres­tar i va haver de pagar un res­cat perquè el dei­xes­sin anar. Ja a Masa­rac, va començar a tre­ba­llar de tem­po­rer a la verema i va anar a viure en una casa amb altres com­pa­tri­o­tes. Com­par­tia habi­tació amb la víctima. Segons ha expo­sat, no va tenir mai cap pro­blema ni cap bara­lla amb les per­so­nes amb qui con­vi­via i, de fet, ha asse­gu­rat que tenia molt bona relació amb la víctima, un jove de 29 anys: "Ho com­partíem tot, con­ver­ses, cigar­rets, fins i tot men­jar". L'acu­sat ha con­fir­mat, tal com van expli­car els tes­ti­mo­nis i els inves­ti­ga­dors al judici, que l'ori­gen de la dis­puta va ser una qüestió domèstica. Davant del jurat popu­lar i assis­tit per un intèrpret, ha rela­tat que ell tenia dues mudes de roba que anava nete­jant per can­viar-se quan tor­nava de la feina. El pro­blema va ser que un dels dies, en arri­bar a casa, no la va tro­bar. Ales­ho­res, pre­gun­tant a diver­sos com­panys, li van dir que la víctima i un altre dels inqui­lins havien estat nete­jant l'habi­tació i que l'havien reco­llit. "No va aparèixer", ha dit. Quan va estar recla­mant la muda no hi havia la víctima a la casa, i diu que se'n va anar a tre­ba­llar "enfa­dat" però que, a mida que pas­sa­ven les hores, es va anar "tran­quil·lit­zant". Al final de la jor­nada, i quan ja va tor­nar a la casa de Masa­rac, va tor­nar a recla­mar la roba, aquesta vegada adreçant-se direc­ta­ment a la víctima. Era el dia 30 d'agost i, segons ha expo­sat, es van començar a dis­cu­tir i a insul­tar-se "fent ser­vir el nom de la mare i el pare". Altres com­panys de pis van haver d'inter­ve­nir per sepa­rar-los. Després d'això, la víctima va mar­xar de la casa i va pas­sar la nit fora perquè havia de fer unes ges­ti­ons a Tar­ra­gona. 

El pro­ces­sat, tal com con­fir­men les con­ver­ses que es van cre­uar per What­sapp, ha dit que van que­dar en bara­llar-se "com a homes" a les tres de la tarda del 31 d'agost al "camp d'en Fermí", un lloc pro­per a la casa. La víctima no hi va arri­bar a temps perquè se li va retar­dar el viatge de tor­nada a Masa­rac. L'acu­sat sosté que, en aquests mis­sat­ges, la víctima el va amenaçar de mort: "Va dir que només que­da­ria un de nosal­tres". Per això, i segons la seva versió, va aga­far un gani­vet de la cuina de la casa i el va ama­gar entre els llençols del llit on ell dor­mia. Ha afir­mat que això ho va fer amb l'objec­tiu de "defen­sar-se" i que en cap cas tenia pre­vist aca­bar amb la vida de la víctima. La víctima va arri­bar a la casa, segons ha dit, entre les vuit i les nou, men­tre ell dor­mia. Va anar pri­mer a l'habi­tació a dei­xar les seves coses i això va fer que l'acu­sat es des­pertés. A l'Audiència, el pro­ces­sat ha decla­rat que va sor­tir de l'habi­tació i va estar una estona evi­tant la topada amb la víctima perquè temia que comencés la bara­lla. Per "pro­te­gir-se", asse­gura que es va posar el gani­vet a la cin­tura. Poca estona després, diu que es va tro­bar sol amb la víctima a l'habi­tació i que va veure com obria un calaix d'una mena d'arma­riet que hi havia a l'estança. "No sabia què volia aga­far", ha expo­sat, insi­nu­ant que temia que hi tingués, també ama­gada, una arma blanca. Ales­ho­res, indica que la víctima li va llançar un cop de puny a l'ull i que ell va reac­ci­o­nar apu­nya­lant-lo. L'atac, indica, va ser amb força però sense intenció de matar. De fet, ha remar­cat que no sap on li va cla­var el gani­vet. Després, va sor­tir de l'habi­tació, va bai­xar les esca­les i va dema­nar als com­panys de casa que avi­ses­sin la poli­cia. Es va que­dar a les imme­di­a­ci­ons del domi­cili fins que van arri­bar els Mos­sos d'Esqua­dra i el van dete­nir. "Em van dir tira l'arma a terra i ho vaig fer", ha afe­git. Els ser­veis mèdics no van poder fer res per sal­var-li la vida a la víctima que va morir com a resul­tat de les feri­des. El fis­cal Víctor Pillado, d'acord als resul­tats de l'autòpsia, sosté que el pro­ces­sat li va asses­tar una pri­mera gani­ve­tada a la regió sub­cla­vi­cu­lar esquerra que li va aca­bar per­fo­rant el lòbul supe­rior del pulmó. Segons l'acu­sació pública, sense aca­bar d'extreure el gani­vet total­ment del cos i sent cons­ci­ent de la "capa­ci­tat nul·la de defensa" de la víctima, va enre­ti­rar una mica el gani­vet i li va tor­nar a cla­var, afec­tant diver­ses estruc­tu­res vas­cu­lars. La víctima va morir de manera "imme­di­ata" per un xoc hipo­volèmic com a con­seqüència de les gani­ve­ta­des.