“No s’han de repetir els errors comesos amb l’ós”

Sí, l’espècie que ara mateix més ens pre­o­cupa de fauna sal­vatge és el llop. Actuen en grup, fan molt de mal. Ho sap tota la gent que ha rebut atacs. Per l’experiència d’altres indrets de la península Ibèrica on el llop està més escam­pat, sabem que es fan atacs molt san­gui­na­ris. Per si s’aca­ben esta­blint aquí, tot i que ara només tin­guem ani­mals fluc­tu­ants que van pas­sant, dema­nem que no es come­tin els matei­xos errors que s’han comès en la rein­tro­ducció de l’ós. Que es pren­guin mesu­res pre­ven­ti­ves sem­pre que sigui pos­si­ble, per exem­ple faci­li­tar gos­sos de pro­tecció o impul­sar la cons­trucció de tan­ques elec­tri­fi­ca­des. Però, evi­dent­ment, el rama­der sol no pot assu­mir el que tot això com­porta. Hi ha d’haver un acom­pa­nya­ment, per tant, de l’admi­nis­tració.

Sí, evi­dent­ment. El que passa és que no es tracta només de com­pen­sar si es mor un ani­mal. Fins ara, els atacs han sigut pun­tu­als i en aquests casos hi ha hagut un acom­pa­nya­ment als rama­ders. Els agents rurals els han ofert aques­tes mesu­res pre­ven­ti­ves. Però hem de tenir en compte que són molt dife­rents els atacs que hi ha a ramats d’oví o cabrum dels que hi pot haver a bes­tiar boví o equí. Les ove­lles i les cabres van en ramat i són més fàcils de pro­te­gir. Però en canvi el bes­tiar boví i els cavalls estan molt més escam­pats, no és tan fàcil con­tro­lar-los. Nosal­tres estem repre­sen­tant el sec­tor pri­mari a la Taula del Llop, on es plan­te­gen totes les pro­pos­tes per inten­tar veure què s’ha de fer en aquest tema. Però veiem que una qüestió és tot allò que s’escriu i s’apunta i l’altra és el que es fa en rea­li­tat. Cre­iem que sem­pre s’ha de pro­te­gir el sec­tor pri­mari perquè és el que paga les con­seqüències en pri­mera per­sona de la presència d’aquests ani­mals.

Crec que la coe­xistència hi serà, però una con­vivència har­mo­ni­osa no hi serà mai. Hem de tenir en compte que nosal­tres, els rama­ders, som els que fem la feina per pro­duir ali­ments per a la població i per fer una gestió del ter­ri­tori, i això no es pot dei­xar de banda. Ara veiem que està repun­tant una mica a Europa la idea que cal fer una gestió de la població de llops i que s’està plan­te­jant aixe­car algu­nes pro­tec­ci­ons. Nosal­tres estem a favor d’això.

A veure, la cadena tròfica fun­ci­ona com fun­ci­ona, però és que, a part d’aquests ani­mals, els llops també es men­gen vedells, xais, cabres... Quan els ambi­en­ta­lis­tes vegin des­pro­te­git el seu sou i la seva manera de viure, pot­ser ho veu­ran d’una altra manera. I en qual­se­vol cas no volem que passi com amb l’ós, que es va rein­tro­duir molt mala­ment, amb poca trans­parència i par­lant-ne poc amb el sec­tor per tal de poder pren­dre les mesu­res necessàries. El resul­tat és que els atacs han aug­men­tat i que es pro­du­ei­xen molts danys.