Adeu a les ‘discos’ de muntanya

Amb el tan­ca­ment de Mas­ter’s de Ripoll, s’ha aca­bat l’època de les grans dis­co­te­ques al Pre­pi­ri­neu i Piri­neu gironí. Abans, molt abans, van tan­car el Pigall de Cam­pro­don, Sans­burg i L’Enve­lat del Follet, que després es va dir Pai-Pai d’Olot, i, final­ment, Krat­ter’s, la macro­dis­co­teca de la capi­tal gar­rot­xina, que va con­ti­nuar l’acti­vi­tat els últims anys amb diver­sos noms. Ara, doncs, els joves ripo­lle­sos i els gar­rot­xins que volen marxa dis­co­te­quera recu­pe­ren els hàbits de fa 20 anys i l’han de bus­car a Vic, els pri­mers, i a la capi­tal d’Osona –des de l’ober­tura del túnel de Bra­cons– i a la costa giro­nina, els segons. De fet, el lito­ral gironí atrau els dos col·lec­tius durant el període esti­val.

Tots els repre­sen­tants de les enti­tats de joves, tècnics i empre­sa­ris del sec­tor de l’oci de les comar­ques del Ripollès i de la Gar­rotxa con­sul­tats coin­ci­dei­xen en el canvi d’hàbits en l’oci noc­turn que s’ha anat pro­duint entre les noves gene­ra­ci­ons de joves. No ama­guen, però, que el model empre­sa­rial de les grans dis­co­te­ques no s’adapta a aques­tes comar­ques, que, en els anys dau­rats, van fer negoci perquè van saber atraure molts joves d’altres comar­ques veïnes. A més, van gene­rar l’ober­tura de molts bars musi­cals noc­turns. A Olot, per exem­ple, a la dècada dels noranta del segle pas­sat, hi havia locals icònics com el 2ii, Trànsit, Lucky Luke, La Cova, Diàleg, Can Xale­gre, El Coco­dril, etc.

Ramon Pujals, que va obrir Mas­ter’s amb Eudald Domènech l’any 1984, explica que les gene­ra­ci­ons con­su­mi­do­res d’oci noc­turn han can­viat molt durant els 38 anys que la dis­co­teca refe­rent del Ripollès va obrir por­tes. En els pri­mers anys, asse­nyala que les ses­si­ons només eren de tarda, cosa que va can­viar a la dècada dels noranta del segle pas­sat, quan es va inver­tir aquesta tendència i es va ence­tar la de les hores de la nit i la mati­nada, que pro­gres­si­va­ment es va anar implan­tant fins avui. Segons ell, va ser una dècada que va veure néixer altres opci­ons que feien la com­petència a les dis­co­te­ques, com les pla­ta­for­mes digi­tals, per citar-ne un exem­ple. A més, molta gent jove del Ripollès –la situ­ació és simi­lar a la Gar­rotxa– estu­dia fora del ter­ri­tori, cosa que fa que opti per sor­tir els dijous a les ciu­tats on resi­deix durant la set­mana, més grans i per tant amb més oferta d’oci.

Abans d’obrir Mas­ter’s, els joves ripo­lle­sos es des­plaçaven al Pigall de Cam­pro­don, però sobre­tot al Roc 34 i al Caribú de Vic. I això és el que el va fer deci­dir, a ell i al seu com­pany, a obrir Mas­ter’s, una dis­co­teca que van anar adap­tant segons els gus­tos dels joves, amb, per exem­ple, sales per ofe­rir dos ambi­ents, etc. Ara, ja sense Mas­ter’s, Ripoll, que con­cen­tra la major part de l’oferta d’oci noc­turn, té una petita dis­co­teca i dos pubs.

Quant al Ripollès, Mireia Bar­rera, de Jovent Actiu de Sant Joan de les Aba­des­ses, explica que els joves que encara no tenen car­net de con­duir es que­den als pobles on hi ha bars de nit: Ribes de Fre­ser, Cam­pro­don i Sant Joan és on hi ha els més popu­lars. Contrària­ment, entre els que tenen car­net –o en té algun dels mem­bres de la colla– hi ha la tendència de bus­car oci noc­turn a fora de la comarca, sobre­tot a Osona, on hi ha més dis­co­te­ques i més ambi­ent noc­turn. “La prèvia la fas al poble i, a mit­ja­nit, cap a Osona per seguir la festa”, con­clou.