Administracions

ADMINISTRACIONS

El Maresme se sent exclòs del pla de barris

Pri­me­res veus crítiques a la comarca del Maresme perquè se l’ha exclòs del pla pilot Bar­ris amb Futur anun­ciat recent­ment pel con­se­ller de Drets Soci­als, Car­les Cam­pu­zano. L’actu­ació pre­veu inter­ve­nir en polítiques soci­als i urba­nes amb l’objec­tiu de “rever­tir la pobresa” en zones d’espe­cial com­ple­xi­tat i es des­ple­garà en bar­ris de 20 muni­ci­pis d’arreu de Cata­lu­nya durant aquest any. Els res­pon­sa­bles polítics de la capi­tal del Maresme, Mataró, i de la ter­cera població més gran de la comarca, Pineda de Mar, han posat el crit al cel perquè con­si­de­ren que se’ls ha menys­tin­gut en la tria feta des de la Gene­ra­li­tat mal­grat tenir zones amb un alt grau de com­ple­xi­tat. En el cas de Mataró, la queixa s’ha arti­cu­lat a través d’una decla­ració ins­ti­tu­ci­o­nal pre­sen­tada per En Comú Podem, al govern amb el PSC, que ha estat apro­vada per tots els grups muni­ci­pals, a excepció del PP, que s’ha abs­tin­gut, i Vox, que hi ha votat en con­tra. En el docu­ment s’insta la Gene­ra­li­tat a “no igno­rar” i a recon­si­de­rar els bar­ris d’alta com­ple­xi­tat soci­o­am­bi­en­tal del Maresme, en espe­cial de la capi­tal. En el text es fa referència con­cre­ta­ment als bar­ris de Roca­fonda, el Palau i Cer­da­nyola; Santa Maria, Santa Anna-Tió o el Cotet de Premià de Mar, o el Carme de Pineda de Mar. “Les dades dibui­xen per a l’any de referència que la secció cen­sal del barri del Palau pre­senta un 41,6% de població en risc de pobresa, men­tre que per als entorns del parc de Cer­da­nyola és del 46% i per a la secció sud de Roca­fonda és del 48,52%. Això vol dir que gai­rebé la mei­tat de la població de Roca­fonda que resi­deix en aquesta zona està per sota del 60% de la renda mit­jana, o el que és el mateix, la mei­tat de la població està en risc de pobresa”, recull la decla­ració, que afe­geix que Mataró és “l’única ciu­tat de Cata­lu­nya que pre­senta dos bar­ris dins dels vint pri­mers més des­fa­vo­ra­bles”, segons l’índex soci­o­e­conòmic ter­ri­to­rial (IST). Entre altres peti­ci­ons, en la decla­ració s’insta el Depar­ta­ment de Drets Soci­als a impul­sar la cre­ació de l’ofi­cina tècnica de bar­ris i viles per, entre altres coses, donar suport als muni­ci­pis en la redacció dels pro­jec­tes exe­cu­ta­bles a par­tir de l’any 2025.

Queixa a les xar­xes

Des de Pineda de Mar la queixa s’ha donat a conèixer a través de les xar­xes soci­als, que han ser­vit d’alta­veu a l’alcalde, Xavier Amor, per mos­trar la seva dis­con­for­mi­tat amb la decisió de la Gene­ra­li­tat de no incloure Pineda dins el pla pilot Bar­ris amb Futur. “Estic empre­nyat i aquests últims dies la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya ha demos­trat que Pineda de Mar li importa ben poc. Hem cone­gut dues males notícies per al nos­tre muni­cipi. La pri­mera, que no hem rebut cap plaça de residència pública, i la segona, que el pla de bar­ris no inclou, aquest any tam­poc, el barri del Carme com a millora”, es queixa Amor. I hi afe­geix: “Jo vull millo­rar el muni­cipi, però neces­sito que les admi­nis­tra­ci­ons esti­guin al nos­tre cos­tat i la Gene­ra­li­tat no hi ha estat.”

El depar­ta­ment res­pon

Des de Drets Soci­als, el direc­tor gene­ral d’Acció Cívica i Comu­nitària, Xavier Godàs, con­si­dera que les crítiques de les dues pobla­ci­ons són infun­da­des i recorda que es tracta “d’un pla pilot”. “L’objec­tiu pri­o­ri­tari era blin­dar el pla per garan­tir la seva exe­cució durant el 2024 i això impli­cava fer una tria amb la màxima equi­tat pos­si­ble”, exposa. I afe­geix que des del depar­ta­ment “s’està obert a par­lar amb tot­hom i fer els can­vis que cal­gui fer, però per això cal que des de l’Ajun­ta­ment cor­res­po­nent s’esti­gui dis­po­sat a res­pon­dre”. Godàs asse­gura que, en aquest sen­tit, els seus intents per posar-se en con­tacte amb el con­sis­tori mata­roní han estat de moment infruc­tu­o­sos. Amb tot, el direc­tor gene­ral insis­teix que el pla pilot “a la llarga bene­fi­ciarà tot el ter­ri­tori perquè serà el camp de pro­ves per veure el fun­ci­o­na­ment de la meto­do­lo­gia que s’hi aplica”. Godàs des­taca que el pro­jecte no com­porta cap inversió econòmica, “només assistència tècnica per orga­nit­zar espais de con­fluència comu­nitària que han d’esde­ve­nir actors ter­ri­to­ri­als que defi­nei­xin els pro­jec­tes d’inter­venció urbana per a quan la llei de bar­ris i viles es des­ple­gui”. Xavier Godàs defensa l’actu­ació “perquè implica la col·labo­ració del capi­tal humà i el físic i recull una gran diver­si­tat de situ­a­ci­ons”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia