En Cruyff no tenia raó

El fut­bol no és fut­bol contrària­ment al que deia Johan Cruyff, o més ben dit, no és només fut­bol, sobre­tot si es tracta de fut­bol for­ma­tiu. En el cas del Club de Fut­bol la Vall d’en Bas, abans que la com­pe­tició hi ha els valors, molts dels valors que malau­ra­da­ment hau­rien de venir de sèrie quan es prac­tica o s’és espec­ta­dor d’aquest esport. Els insults als àrbi­tres es poden sen­tir a la majo­ria de camps i de cate­go­ries del fut­bol català i, si qui arbi­tra és una dona, el tracte en el millor dels casos és la con­des­cendència. També són un espai abo­nat als micro­ra­cis­mes i, tot i que no és habi­tual, a vega­des es pro­du­ei­xen agres­si­ons lamen­ta­bles. No es pot gene­ra­lit­zar, però sí que es tracta de situ­a­ci­ons que, en major o en menor grau, es donen massa sovint i sobre les quals cal­dria tolerància zero.

A la Vall, però, des del minut zero, el dia de la seva fun­dació el 2 de juny d’ara fa 10 anys –quan es va escin­dir del Sant Esteve d’en Bas–, en Jordi Bus­quets i en Marc Estrada, les dues ànimes del club i els dos pre­si­dents, van tenir clar que els valors ana­ven abans que la com­pe­tició, que el fut­bol era el camp per­fecte per con­rear-los. Inte­gració, igual­tat de gènere, res­pecte a la diferència, bons hàbits, salut, superació... són valors que, des d’ales­ho­res, han mar­cat la línia d’un club, el qual, tal com remarca Bus­quets, es guia pel lema La Vall som tots. “Per un pre­ben­jamí, un juga­dor del pri­mer equip és un com­pany més.” Amb aquest lema, també volen ser un enti­tat que generi sen­tit de per­ti­nença a un muni­cipi creat l’any 1968 de la unió de qua­tre pobles, que encara man­te­nen una forta idi­o­sincràsia. “Tenim 17 nois de Sant Pri­vat i venen a veure els altres equips de la Vall. Som un club de tota la vall, de tots els pobles de la vall, però no volem ocu­par l’espai dels altres equips del muni­cipi”, rebla.

La igual­tat de gènere és un dels valors estel·lars del club. De fet, són l’únic club amb equips feme­nins i mas­cu­lins que ha nas­cut del fut­bol femení. “No sen­tiràs mai al nos­tre camp que es diu a una àrbi­tra que vagi a ren­tar plats”, diu, tot afe­gint-hi que fan un ter­cer temps després dels par­tits amb refri­geri per als equips rivals i que ho fan només amb els equips feme­nins. “És una manera de donar suport a les nenes i noies, perquè con­ti­nua sent un esport difícil per a elles”, indica.

També, es té molta cura del tracte cap als àrbi­tres i, a part de fomen­tar el res­pecte i fer que se sen­tin còmodes –tenen cafe­tera i nevera al ves­ti­dor–, el club cas­tiga els juga­dors a pagar les mul­tes que imposa la fede­ració per fal­tar-los al res­pecte i els afe­geix el mateix nom­bre de par­tits amb els quals han estat san­ci­o­nats i, si escau, els expulsa.

Per altra banda, Jordi Bus­quets recorda que la Vall va ser el pri­mer a tenir un equip de menors no acom­pa­nyats. El fut­bol, un cop més, va ser­vir per inte­grar aquests joves, per con­tri­buir a ges­ti­o­nar les seves emo­ci­ons i, a la vegada, aquest equip va aju­dar a reforçar els valors del club. “Per­so­nal­ment, va ser una experiència molt enri­qui­dora, vaig créixer com a per­sona”, diu. La inte­gració és, doncs, un altre dels eixos for­ma­tius del club. Quan toca, s’ajuda els joves a fer un pas enda­vant en una soci­e­tat com­pli­cada i racista.

Bus­quets deixa clar, no obs­tant, que al club i als 238 juga­dors i juga­do­res que té els agrada com­pe­tir i entre­nen per millo­rar des del punt de vista espor­tiu i que el club se sent orgullós de juga­dors que han estat fit­xats per clubs grans com el València i l’Espa­nyol. “Ara, volem fer un salt de qua­li­tat sense ocu­par espais d’altres equips”, diu. Un salt, doncs, que estarà ben apun­ta­lat pels valors amb els quals milita la Vall des de fa 10 anys.