Educar en memòria històrica

Acon­se­guir que l’alum­nat jove s’interessi per fets que van suc­ceir fa més de mig segle no és una tasca fàcil. Els docents bus­quen pro­pos­tes per fer pro­pers fets històrics com la Guerra Civil Espa­nyola o la dic­ta­dura fran­quista.

Hi ha cen­tres que no han d’anar gaire lluny per tro­bar res­tes de la història, com l’ins­ti­tut Pau Vila de Saba­dell. L’edi­fici esco­lar es va cons­truir sobre un dels tres refu­gis anti­a­e­ris de la ciu­tat. Aquesta con­dició ha estat apro­fi­tada per l’equip docent per par­lar de la memòria històrica, els bom­bar­de­jos de l’avi­ació ita­li­ana i impli­car els matei­xos alum­nes en la inves­ti­gació històrica del refugi. Fins aquest any 2024 no sabien on eren les entra­des del refugi i l’alum­nat, jun­ta­ment amb el pro­fes­so­rat, ha pro­fun­dit­zat en l’arxiu històric per tro­bar foto­gra­fies i plànols que indi­ques­sin on es podien tro­bar. Fins i tot, l’ins­ti­tut va reco­llir diners per poder obrir el refugi per ells matei­xos, sense l’ajuda de cap ins­ti­tució. Malau­ra­da­ment, no van poder acon­se­guir-ho, però con­ti­nuen impli­cats a donar a conèixer aquesta part de la història que està lite­ral­ment sota els seus peus.

“Els ense­nya­ments sobre l’exili, la depor­tació o l’Holo­caust han de for­mar part com a tema explícita­ment cur­ri­cu­lar”, asse­nya­lava la sub­di­rec­tora gene­ral d’Orde­nació Cur­ri­cu­lar del Depar­ta­ment d’Edu­cació, Rita Ossó. L’objec­tiu de la jor­nada és com­par­tir eines i recur­sos pedagògics, faci­li­tar siner­gies i inter­can­viar meto­do­lo­gies entre els diver­sos mem­bres de la comu­ni­tat edu­ca­tiva. Al con­trari del que pot sem­blar, la memòria històrica no és un tema exclu­siu de les ciències soci­als. Des del depar­ta­ment s’aposta per fer un ense­nya­ment mul­ti­dis­ci­pli­nari. “La tasca d’aquest grup és essen­cial per pre­ser­var la memòria de la lluita per la democràcia i per la lli­ber­tat”, va comen­tar Ossó. “Volem for­mar alum­nes crítics i democràtics, i més ara amb l’aug­ment dels tota­li­ta­ris­mes”, hi afe­gia.

Més enllà de com­par­tir les experiències de diver­sos cen­tres, l’acte també reco­llia pro­pos­tes edu­ca­ti­ves per a l’any vinent. Dins de la ini­ci­a­tiva Tes­ti­mo­nis a l’aula, Sal­va­dor Puig Antich s’afe­gia al currículum. En aquest pro­jecte, els alum­nes escol­ten en pri­mera per­sona i a través de relats per­so­nals alguns dels fets més relle­vants de la història con­tem­porània. Fins ara, l’ex pres polític Car­les Vallejo o la mili­tant femi­nista Isa­bel Alonso eren algu­nes de les figu­res esco­lli­des. Per al curs 2024/25, la figura de Sal­va­dor Puig Antich s’afe­geix a la ini­ci­a­tiva Tes­ti­mo­nis a l’aula per com­ple­tar una immersió en la història del jove, con­ver­tit avui per a molts en un símbol de l’anti­fei­xisme. Aquest gest s’incor­pora a un seguit d’acci­ons del govern de la Gene­ra­li­tat per com­me­mo­rar els 50 anys de l’exe­cució de Puig Antich.

El direc­tor de Memo­rial Democràtic, Jordi Font i Agulló, remar­cava que els tes­ti­mo­nis vius d’aquesta època comen­cen a des­a­parèixer. Per això, és impor­tant “for­mar els docents perquè siguin capaços de donar con­text a la història de Cata­lu­nya amb una visió plu­ral, ètica i par­ti­ci­pada”.