Un grup polític format per immigrants critica l'obligatorietat del català a Lleida

La for­mació política Lleida Tre­ba­lla­dora, que es va pre­sen­tar a les últi­mes muni­ci­pals amb una llista en la qual incor­po­rava roma­ne­sos, mar­ro­quins i gha­ne­sos, ha cri­ti­cat la Carta de drets i deu­res que està redac­tant l'Ajun­ta­ment de Lleida per obli­gar als immi­grants a conèixer el català.

El por­ta­veu d'aquesta for­mació política, Omar Cha­rah, ha asse­gu­rat que els docu­ments d'aquest tipus "no tenen sen­tit perquè fan dis­tin­ci­ons entre ciu­ta­dans nas­cuts a Espa­nya i ciu­ta­dans nas­cuts en altres llocs". Segons la seva opinió, "ela­bo­rar una orde­nança exclu­siva per a immi­grants suposa que a Lleida hi haurà ciu­ta­dans de pri­mera i de segona, ja que les nor­mes que afec­ta­ran uns no seran les matei­xes que afec­ten altres".

La carta de drets i deu­res per a immi­grants que l'Ajun­ta­ment de Lleida impulsa s'apro­varà durant l'any que ve i, encara que en prin­cipi està diri­gida "a tots els ciu­ta­dans", el con­sis­tori admet que "prin­ci­pal­ment" es diri­geix als immi­grants.

El docu­ment ha de ser­vir, explica la regi­dora de Drets Civils, Rosa Ball, "perquè s'enten­gui que cada dret com­porta un deure". Entre els punts que el text inclourà hi figura un rela­tiu a l'obli­ga­to­ri­e­tat de conèixer el català.

Cha­rah opina que, per asse­gu­rar la con­vivència entre comu­ni­tats, "és més con­ve­ni­ent tre­ba­llar per a una igual­tat d'opor­tu­ni­tats real que inver­tir diners a redac­tar noves nor­ma­ti­ves per apli­car sobre la ciu­ta­da­nia".