‘Agudellant’ des del 1984
El Col·lectiu Agudells repassa els seus quaranta anys de lluita ecologista, social i veïnal en una exposició
L’entitat recorda els segrestos de busos i els talls a la ronda perquè la línia 19 pugés fins a Sant Genís
Entre les preocupacions actuals hi ha impedir un pont al torrent del Bacallà i preservar la plaça de la Vall d’Hebron
La pel·lícula es diu El 47, però s’hauria pogut anomenar El 19 i hauria recreat fets similars uns anys més tard. Els veïns de Sant Genís dels Agudells també van protagonitzar el segrest simbòlic d’un autobús, el desembre del 1995, durant uns minuts per reivindicar l’allargament de la línia pels carrers costeruts de Judea, el Sinaí i Natzaret (aleshores amb un tram encara sense urbanitzar) d’aquest barri d’Horta-Guinardó. Juli Fontova hi era: “Vam ser els veïns els que vam pujar, no un conductor d’autobús com a Nou Barris. Aleshores l’associació de veïns deia que no volia autobusos als seus carrers, que eren molt estrets. Vam organitzar assemblees i es va crear una comissió pro transport públic a Sant Genís.” “Ens deien que un autobús no podia pujar perquè hi havia un mur en uns terrenys a tocar de la Casa Groga i vam anar amb martells a tirar-lo a terra. Va ser el primer cop que van venir els antidisturbis. Fins i tot vam enviar al regidor un tros de mur”, rememora Fontova.
Una altra acció de protesta va ser tallar el lateral de la ronda de Dalt, que feia pocs anys que s’havia estrenat, per fer sentir la seva veu i acabar amb el viacrucis d’arrossegar carrets d’anar a comprar costa amunt. Finalment van aconseguir allargar el 19, però no es van quedar aquí: “La lluita va ser allargar el 19 i després vam pensar que era millor un microbús. Vam plantejar el recorregut nosaltres, va ser el primer microbús de Barcelona.”
Els veïns tenien por que si no s’utilitzava prou el transport públic aconseguit l’eliminarien. “Ens volien fer signar que si no pujava una certa quantitat de gent el traurien, però ens hi vam negar”, diu l’activista. Més endavant, en època de retallades, l’Ajuntament va anul·lar parcialment la conquesta veïnal amb la supressió del bus de barri els festius, però van tornar les mobilitzacions fins que es va restituir el servei. La batalla pel transport públic i moltes altres lluites socials i ecologistes queden recollides en una exposició que repassa els quaranta anys del Col·lectiu Agudells, nascut el 1984 de les cendres de la primera associació de veïns de Sant Genís, del 1975. La mostra, titulada 40 anys agudellant, es pot visitar fins al 14 de novembre al centre cívic Casa Groga, que és en ell mateix un exemple viu d’una altra victòria veïnal compartida. Emplaçat a l’indret on hi havia hagut l’antiga masia de can Gresa, una casa senyorial documentada des del segle XVIII enderrocada per l’Ajuntament, l’equipament és resultat de la reivindicació d’un espai cultural pel barri. El 1991 es va inaugurar així el primer centre cívic que apostava per l’estalvi energètic amb aprofitament d’energia solar.
Essent com és un barri a la falda de Collserola, la protecció de la serra era i és un dels principals motors del col·lectiu. L’exposició recorda com el 1986 es van iniciar les marxes en defensa de la muntanya i dos anys més tard ja reclamaven la declaració de Parc Natural. Una de les victòries de què més orgullós està Fontova, fundador del col·lectiu, és del desmantellament, l’any 1991, dels anomenats Ous de Porcioles, les dues grans bombones de gas que presidien el barri: “Va ser molt cosa nostra, vam buscar el suport de les entitats d’Horta i de tot el districte i vam fer campanya per aturar un macroprojecte amb discoteca i grans aparcaments. Vam aconseguir que es retornés l’espai a l’estadi original.”
El 2008 el col·lectiu va organitzar, junt amb altres entitats, accions en defensa de l’alzinar del Tibidabo, amb un altre segrest d’un mitjà de transport: l’avió del parc d’atraccions. Els activistes es van tancar al temple del Sagrat Cor i es va prendre l’alzinar en dues ocasions. Per aquestes acció, tres membres del col·lectiu van ser denunciats per la via penal.
Agudells també ha fet tasques de recuperació de fonts. El 1986 van arranjar l’emblemàtica font del Bacallà, així com la del Roure. Darrerament donen suport a l’Associació d’Amics del Monestir de la Vall d’Hebron per recuperar les restes arqueològiques , l’entorn i la font de la Tenebrosa. I és que la consciència que l’aigua és un bé escàs figura en l’ADN de l’entitat, que fa una dècada que denuncia el malbaratament de les aigües de la font dels Pins-Can Soler , “12.000 litres al dia s’esmunyen cap a la claveguera.”
Fa tres dècades es van afegir a la campanya veïnal de la Teixonera per salvar la plaça de la Vall d’Hebron de la construcció de pisos als sobrants de la ronda de Dalt, una victòria avui amenaçada una altra vegada perquè l’Ajuntament hi vol aixecar un bloc de pisos en una operació per llevar la hipoteca d’expropiació dels seus habitatges a veïns del barri. El consistori insisteix que l’afectació és mínima.
Aquesta és una de les lluites actuals del col·lectiu, que hi ha presentat al·legacions. Però n’hi ha més. Projectes que els preocupen especialment són la construcció d’un pont que creui el torrent del Bacallà per connectar dos trams de la carretera de les Aigües , la finalització del parc dels entorns de Can Soler, el parc de l’anomenat “solar del mort” (a l’avinguda d’Elies Pagès amb el carrer de Canovelles) i el projecte d’una residència d’estudiants que els sembla un “hotel encobert, amb cinc edificis de cinc plantes i 500 llits”. Es tracta del solar on hi havia hagut una escola privada, on es va rodar la sèrie Merlí, que es va acabar tirant a terra per unes ocupacions.