Medi ambient

Un campus en altura

El risc d’avingudes d’aigua farà elevar els nous edificis de la regió de Salut per sobre de la riera Marroc

L’àmbit gironí on aniran el Trueta i espais sanitaris i de recerca està en una zona inundable cada 500 anys

El marc legal desaconsella hospitals, geriàtrics i escoles en el sector llevat que no hi hagi cap altra alternativa

L’àmbit del futur cam­pus de Salut de la Regió Sanitària de Girona, sobre­tot el que està inclòs en el terme de Girona, està en zona inun­da­ble flu­vial per període de retorn de 500 anys –temps de mit­jana de les avin­gu­des d’aigua–, però és un espai apte perquè s’hi cons­tru­ei­xin edi­fi­cis amb “certs con­di­ci­o­nants rela­ci­o­nats amb l’apli­cació de mesu­res pre­ven­ti­ves i de dis­seny per miti­gar el risc d’inun­dació de les noves ins­tal·laci­ons”. Ho afirma el geòleg i con­sul­tor ambi­en­tal Enric Sagristà. El nou cam­pus, que inclou el nou hos­pi­tal Josep Tru­eta, les facul­tats d’Infer­me­ria i Medi­cina de la Uni­ver­si­tat de Girona i edi­fi­cis de recerca, està també par­ci­al­ment en zona de flux pre­fe­rent.

El marc legal refe­rent és el reial decret 849 de l’11 d’abril del 1986, que esta­bleix el regla­ment del domini hidràulic, que alhora desen­vo­lupa la llei d’aigües. En l’arti­cle 14 del regla­ment s’exposa que una zona inun­da­ble és aque­lla on els ter­renys es poden inun­dar amb les avin­gu­des d’aigua cada 500 anys. “En pla­ni­fi­cació hidrològica i ter­ri­to­rial, es mira amb una pers­pec­tiva de 500 anys perquè és el feno­men de major mag­ni­tud con­si­de­rat per la nor­ma­tiva, tant en l’àmbit autonòmic com l’esta­tal o euro­peu. Això no vol dir que, per exem­ple, avin­gu­des pre­vis­tes cada deu anys pas­sin en dos anys con­se­cu­tius. Els models climàtics ens mos­tren que aquests fenòmens seran cada cop més freqüents.”

Si s’observa el mapa del cam­pus i una avin­guda d’aigua de les que, de mit­jana, es pro­du­ei­xen cada 500 anys, el des­bor­da­ment ocu­pa­ria tot l’àmbit de Girona, inclo­ent-hi el mas Sureda i el mas Bell­solà i un tram de l’avin­guda de la Pau en el tram de Salt més pro­per a la capi­tal giro­nina. Els ter­renys que ara fan d’apar­ca­ment tem­po­ral de cot­xes i d’auto­ca­ra­va­nes, al terme de Salt, que­da­rien afec­tats.

“Per evi­tar el col·lapse”

El regla­ment deta­lla que les ins­tal·laci­ons i els edi­fi­cis que es facin en aquesta àrea inun­da­ble s’hau­ran de cons­truir a una cota “per tal que no es vegin afec­ta­des” amb una inun­dació asso­ci­ada al període de retorn de 500 anys, ja que s’han de dis­se­nyar en funció del risc i el tipus d’inun­dació exis­tent. Els garat­ges sub­ter­ra­nis han de ser estancs i podran ser-hi “sem­pre que es facin estu­dis específics per evi­tar el col·lapse de les edi­fi­ca­ci­ons”, diu l’apar­tat a) de l’arti­cle 14 bis.

Si s’auto­ritza de manera excep­ci­o­nal que es pot cons­truir a prop de la riera en l’àmbit de la riera [tor­rent] Mar­roc, a par­tir de quina cota ha de ser pos­si­ble? En aquest cas s’ha de tenir en compte el calat d’inun­dació, que és l’altura a què arri­ba­ria l’aigua si hi hagués un gran feno­men mete­o­rològic. A prop de la riera, el calat és pro­per a un metre.

El regla­ment des­a­con­se­lla que a la zona inun­da­ble cada 500 anys s’hi facin equi­pa­ments sen­si­bles o infra­es­truc­tu­res públi­ques essen­ci­als com ara “hos­pi­tals o cen­tres esco­lars o sani­ta­ris, residències de gent gran”. Només s’auto­rit­za­ran –esta­bleix l’apar­tat b) de l’arti­cle 14 bis– “quan excep­ci­o­nal­ment les admi­nis­tra­ci­ons com­pe­tents en orde­nació del ter­ri­tori i d’urba­nisme cre­guin que no hi ha cap alter­na­tiva” i es garan­teixi l’acces­si­bi­li­tat de les emergències si hi ha inun­dació.

Fa uns dies, CCOO va dema­nar més estu­dis sobre la inun­da­bi­li­tat. La con­se­llera de Ter­ri­tori, Sílvia Pane­que, ha dit que tor­na­ran a ana­lit­zar la ubi­cació del cam­pus, men­tre que els Comuns han regis­trat al Par­la­ment pre­gun­tes sobre si el govern adop­tarà “mesu­res addi­ci­o­nals”, entre altres qüesti­ons.

Flux pre­fe­rent

El regla­ment de domini hidràulic, actu­a­lit­zat el juliol del 2023, pro­hi­beix gai­rebé sem­pre cons­truc­ci­ons en zones “de flux pre­fe­rent, “la zona on es pre­veu que la cres­cuda pugui cau­sar més danys”, diu Sagristà . Tenint en compte el mapa de Pro­tecció Civil de Cata­lu­nya i el visor de l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA) sobre la infor­mació car­togràfica del ter­ri­tori, la zona de flux pre­fe­rent del cam­pus coin­ci­deix en algun àmbit amb la zona amb risc d’inun­dació cada deu anys. L’àrea no afecta el cor del cam­pus, però per­ju­di­ca­ria una part de can Bell­solà i una part del col·legi Bell-lloc del Pla i el camp de fut­bol de Can Gibert. Actu­al­ment l’heli­port de l’actual Tru­eta, a tocar del Ter, està en zona de flux pre­fe­rent i inun­da­ble cada deu anys.​Al juny l’Ajun­ta­ment va apro­var un canvi urbanístic per acce­le­rar el cam­pus (121.000 m²). A la modi­fi­cació, i abans de les des­tros­ses del dana, hi van pre­sen­tar al·lega­ci­ons, entre d’altres, els asso­ci­a­ci­ons de veïns de Can Gibert del i Santa Eugènia i el PSC. Els veïns es quei­xen que es pro­jecti un bloc de 7 pisos amb 374 habi­tat­ges –hi ha una reserva de 150 pisos de llo­guer social– ja que “estig­ma­titza la zona urbana”

Bassa de laminació i cota apujada, per evitar la inundabilitat

La regidora de Transició Ecològica i Transformació Urbana, Cristina Andreu (Guanyem), assenyala que la modificació urbanística aprovada al juny pel ple ja té en compte que el sector del campus de Salut és inundable. D’acord amb un estudi encarregat a ABM Consulting, el consistori preveu que a tocar de la riera Marroc hi hagi una bassa de laminació que ajudi a desguassar en cas d’avinguda d’aigua. “Amb l’estudi sabem els possibles riscos i per això prenem decisions. Les solucions tècniques neutralitzen el risc d’inundabilitat.” Pendent que la modificació sigui aprovada de manera definitiva, l’àmbit de Girona també preveu que en qualsevol espai per fer s’apugi la cota “perquè deixi de ser inundable”: “És una qüestió tècnica. Al costat de la riera es renaturalitzaran les lleres, semblant al projecte de la vora”, precisa.

Segons dades cartogràfiques de Protecció Civil del 2021, el 63% dels 101.932 habitants de Girona estan “potencialment afectats”, és a dir, 64.217 persones. A Salt el percentatge és del 7% dels 32.230 habitants, és a dir, 2.256 persones. Són dades tenint en compte inundacions fluvials cada 500 anys. Les dues dades s’obtenen fent un clic en el mapa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia