Medi ambient

Medi Ambient

La CHE confia que la crescuda controlada de l’Ebre superarà les 18.000 tones de sediments del gener

La Con­fe­de­ració Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha fet can­vis a l’habi­tual cres­cuda con­tro­lada de l’Ebre per mobi­lit­zar molts més sedi­ments des dels pan­tans de Mequi­nensa, Riba-roja i Flix. Per pri­mera vegada, el desem­bas­sa­ment s’allarga dos dies i després d’una pri­mera cres­cuda d’aigües, Ebre amunt, la de dimarts als embas­sa­ments del Grau a Osca, i de Cama­rasa a Lleida.

Això ha aug­men­tat la força amb què l’aigua va entrar dime­cres a un embas­sa­ment de Mequi­nensa “espe­ci­al­ment baix”. “Pro­vem de moure fangs i ero­si­o­nar els sedi­ments de la cua”, ha expli­cat Miguel Ángel García Vera, cap de l’Ofi­cina de Pla­ni­fi­cació Hidrològica de la CHE. La Con­fe­de­ració con­fia superar les 18.000 tones de sedi­ments mogu­des al gener.

Segons García Vera, estan apli­cant nove­tats a l’habi­tual cres­cuda con­tro­lada de l’Ebre, que es fa dues vega­des cada any per moure macròfits i sedi­ments des dels embas­sa­ments del tram final del riu cap a la desem­bo­ca­dura. Apro­fi­tant que és “un any hidrològic favo­ra­ble”, García Vera ha deta­llat les nove­tats d’aquest desem­bas­sa­ment de tar­dor, prin­ci­pal­ment, ini­ciar la cres­cuda con­tro­lada riu amunt, des del Grau i Cama­rasa, i fer entrar l’aigua a un pantà de Mequi­nensa “més baix del que és nor­mal”, qua­tre metres més baix que el règim habi­tual. “Veu­rem qui efecte té en la ter­bo­lesa del riu”, ha apun­tat.

Després del desem­bas­sa­ment dimarts a Cama­rasa (Lleida) i Grau (Osca), dime­cres es va obrir com­por­tes a Flix i aquest dijous s’ha fet alhora als tres embas­sa­ments del tram final, Mequi­nensa, Riba-roja i Flix. Els pan­tans de la Ribera d’Ebre dei­xen anar 1.400 metres cúbics d’aigua per segon, “el màxim per no gene­rar danys” amb la cres­cuda del riu, fins a les qua­tre de la tarda. Es pre­veu que l’incre­ment del cabal es faci notar a Tor­tosa a par­tir de la nit. “La idea és acon­se­guir que el riu Ebre es posi marró, de color xoco­lata. Que tras­lla­dem sedi­ments cap al mar i el Delta”, ha dit.

García Vera ha apun­tat que les cres­cu­des con­tro­la­des de l’Ebre es fan des de 2003, per nete­jar algues i moure fangs, però han començat a apli­car “noves experiències” per inten­tar que la mobi­lit­zació de sedi­ments “sigui més impor­tant”. En el dar­rer desem­bas­sa­ment, el 31 de gener d’enguany, es van moure 18.000 tones de sedi­ments i es pre­veu superar la xifra en aquesta cres­cuda de tar­dor.

El des­ple­ga­ment tècnic per quan­ti­fi­car el movi­ment de sedi­ments és impor­tant i reque­reix molta coor­di­nació. D’una banda, hi par­ti­ci­pen inves­ti­ga­dors de les uni­ver­si­tats de Lleida, la Politècnica de Cata­lu­nya, la Politècnica de Madrid i la de València.

A Mequi­nensa, tres embar­ca­ci­ons mesu­ren la ter­bo­lesa de l’embas­sa­ment. Aquest dime­cres, els mesu­ra­ments van superar “el nivell màxim” que poden regis­trar els apa­rells, els 1.000 ntu (uni­tat nefe­lomètrica de ter­bo­lesa). Una ntu equi­val a un mil·ligram de sedi­ments per litre. Els regis­tres van superar, per tant, el gram de sedi­ment per litre en la presa de mos­tres a Mequi­nensa. “És molt bon senyal”, ha dit el cap de Pla­ni­fi­cació Hidrològica de la CHE.

García Vera també ha deta­llat que la prova pilot de mobi­lit­zació de sedi­ments a Mequi­nensa que es va fer el mes de novem­bre de l’any pas­sat va per­me­tre moure sedi­ments cap al canal actiu amb l’objec­tiu, jus­ta­ment, que qual­se­vol avin­guda d’aigua, se’ls endu­guin riu avall i “afa­vorís la mobi­lit­zació” de sor­res. Segons el cap de l’Ofi­cina de Pla­ni­fi­cació Hidrològica de la CHE, la prova està en “fase d’anàlisi” i redacció dels infor­mes de resul­tats, i també se’n deri­va­ran “noves actu­a­ci­ons”.

“Ha sigut un any hidrològic amb molt dina­misme i mol­tes cres­cu­des i part d’aquells sedi­ments s’hau­ran tras­lla­dat. L’impor­tant és que amb aquesta nova cres­cuda con­tro­lada, en moure encara més”, ha asse­nya­lat García Vera. “Si l’any hidrològic con­ti­nua sent tan bo, tenim pre­vist fer una cres­cuda a la pri­ma­vera”, hi ha afe­git.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia