URBANISME
Campanya per recaptar 17.000 euros i aturar a Europa la B-40 entre Terrassa i la Roca
La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), que aglutina més de 270 entitats, seguirà el camí emprès des que es va crear ara fa 32 anys i portarà de nou als tribunals, en concret, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), la construcció d’aquesta autovia projectada el 1966, també coneguda com a B-40 o autovia orbital. Concretament, ho vol fer del tram entre Terrassa i la Roca del Vallès, ja que fins ara ja estan en funcionament els diferents trams entre Abrera i Terrassa. Per fer-ho, la CCQC ha iniciat una campanya de micromecenatge a través de la plataforma cívica de crowfunding Goteo.org , amb la qual volen recaptar en 40 dies un mínim de 17.000 euros.
Després de sis dies de campanya, han obtingut més de 4.000 euros, amb més d’una vuitantena d’aportacions. Especifiquen que necessiten 10.000 euros per sufragar les costes judicials, estudis de viabilitat jurídica, redacció de demandes, peritatges, procuradors…; 4.000 euros per fer informes tècnics en matèria de medi ambient i mobilitat per presentar al·legacions i recursos administratius, i 3.000 euros per a pancartes, cartells, samarretes i materials informatius i de marxandatge.
La iniciativa s’ha articulat després que el 8 d’octubre el Consell de Ministres autoritzés el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible a firmar el conveni pressupostat en 200 milions de la ronda Nord dels sistemes urbans entre Terrassa, Sabadell i Castellar amb la Generalitat, perquè sigui aquest ens el que dissenyi, pressuposti i executi les obres que ara moren en una gran rotonda al barri del Pla del Bon Aire de Terrassa, tot i que el vistiplau definitiu correspon al govern espanyol, que en retindrà la titularitat. El conveni estava encallat feia mesos després de signar-se un protocol previ i el nou president de la Generalitat, Salvador Illa, es va haver de fer enrere en les pretensions de construir-lo fins a Granollers per obtenir el suport dels comuns a la investidura. L’acord d’octubre desbloquejava un paquet d’accions en matèria d’infraestructures valorades en 710 milions que afecten la connectivitat de l’AP-2 i i l’AP-7 i millores a l’N-260 (eix pirinenc).
La plataforma argumenta que el Vallès és una de les àrees amb pitjor qualitat de l’aire d’Europa. L’Informe Mundial de la Qualitat de l’Aire cita Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Granollers com les tres ciutats amb pitjor qualitat de l’aire de l’Estat espanyol i que tripliquen la xifra de partícules en suspensió recomanada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Asseguren que el trànsit de vehicles genera el 70% de la contaminació que respirem i que el model de nova autovia perpetua.
També asseguren que el projecte comportaria la pèrdua d’espais de gran valor ecològic, cultural, econòmic, social i paisatgístic, com els camps i boscos de Ca n’Arnella, Ca n’Argelaguet, Ca n’Ustrell, Can Moragues, Torrent de Colobrers, Togores, Torre Marimón, Llerona i Marata. I hi afegeixen que crearia una barrera urbanística entre diversos ecosistemes i corredors com el de Sant Llorenç i Collserola; el del Farell i Marina, el de Gallifa i Gallecs i el de Tagamanent i Céllecs.
Altres arguments dels opositors són que la infraestructura “seria la porta per urbanitzar definitivament tot el Vallès”, que en els últims 40 anys ha perdut el 47% de les terres agrícoles.
La CCQC recorda els precedents que van denunciar la caducitat de la tramitació ambiental del projecte –tres vegades va prescriure–. I posa com a exemple que el desembre del 2022 el TJUE va condemnar l’Estat espanyol per l’incompliment sistemàtic dels límits de contaminació de l’aire al Baix Llobregat, al Vallès i a les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid, i que la Plataforma Aturem la C-32 va aconseguir aturar el perllongament de l’autopista C-32 entre Blanes i Lloret de Mar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).