Societat

Bracons, al març

Infraestructures

Abans de Set­mana Santa. Aquest és l'objec­tiu que té el depar­ta­ment d'Obres Públi­ques perquè el pre­si­dent Mon­ti­lla pugui tallar la cinta de la inau­gu­ració del túnel de Bra­cons (4.556 metres). El ter­cer túnel més llarg del Prin­ci­pat -gai­rebé tan llarg com el túnel del Cadí- con­nec­tarà a par­tir de la pri­ma­vera les comar­ques d'Osona i la Gar­rotxa.

El que s'inau­gu­rarà no serà, però, l'Eix Vic-Olot sen­cer, però sí la part més com­pli­cada d'una via que ha d'unir dues comar­ques fins ara sepa­ra­des per Coll­sa­ca­bra i el Puig­sa­calm (1.515 metres). El tram que es posarà en ser­vei, de 19 quilòmetres del lon­gi­tud, salva els impor­tants des­ni­vells que els acci­dents geogràfics han creat entre Sant Pere de Torelló i Sant Esteve d'en Bas. Nou túnels més petits i sis via­duc­tes com­ple­ten la infra­es­truc­tura necessària per escurçar a la mei­tat l'actual tra­jecte entre Vic i Olot, d'una hora de durada.

Rei­vin­di­cació
Es tracta d'una obra llar­ga­ment rei­vin­di­cada pels sec­tors econòmics de les dues ciu­tats, però que té una història d'opo­sició dels col·lec­tius eco­lo­gis­tes de banda i banda de la ser­ra­lada Trans­ver­sal. El túnel, pro­jec­tat durant l'última legis­la­tura de CiU, ha patit nom­bro­sos retards des dels pri­mers tràmits admi­nis­tra­tius fins a l'exe­cució de les obres. La pri­mera pre­visió era que s'acabés durant el 2006. De fet, fins i tot va arri­bar a peri­llar l'exe­cució de l'obra, ja que al pro­grama elec­to­ral del 2003, tant Esquerra com Ini­ci­a­tiva s'havien com­promès a para­lit­zar-lo en cas d'arri­bar al govern.

Molt va haver de bata­llar el depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques amb el de Medi Ambi­ent perquè la car­re­tera tingués les carac­terísti­ques necessàries per absor­bir la demanda de vehi­cles en els pròxims anys. Amb tot, el pro­jecte ini­cial es va aca­bar modi­fi­cant des de la boca nord del túnel fins a l'enllaç amb la C-63 per reduir-ne l'impacte ambi­en­tal. I els pro­ble­mes amb el ter­ri­tori no s'han aca­bat, ja que per com­ple­tar l'eix Vic-Olot cal cons­truir una vari­ant a les Pre­ses el con­sens de la qual du el mateix camí que el del túnel.

El des­ni­vell, la carac­terística
Una de les prin­ci­pals carac­terísti­ques són els 97,71 metres de des­ni­vell que salva al túnel. Per aquest motiu hi haurà dos car­rils de pujada cap a la boca nord per faci­li­tar avançaments a vehi­cles lents. De fet, en alguns trams, els pen­dents de la car­re­tera arri­ben al 6%, un des­ni­vell inu­sual fora de vies d'alta mun­ta­nya. De tota manera, des d'Obres Públi­ques s'asse­gura que aquests des­ni­vells no seran un pro­blema, perquè s'evi­tarà el trànsit de cami­ons de llarga distància.

El secre­tari per a la Mobi­li­tat, Manel Nadal, explica que almenys fins que no esti­gui cons­truïda la vari­ant de les Pre­ses, es res­trin­girà el pas de vehi­cles pesants per no col·lap­sar l'embut en què es con­ver­tirà el tram entre Olot i les Pre­ses. La C-37 només ser­virà per con­nec­tar les comar­ques d'Osona i la Gar­rotxa, sinó que es con­ver­tirà en la prin­ci­pal via d'accés de les comar­ques cen­trals al Piri­neu més ori­en­tal. Un cop aca­bada del tot, la via unirà l'auto­via C-37 amb l'Eix Piri­nenc, reduint també el temps de viatge entre Bar­ce­lona i les pobla­ci­ons situ­a­des entre Olot, Figue­res i Banyo­les.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.