Explorant el capital natural

No traiem prou partit del capital natural de Barcelona. Un estudi elaborat per Nactiva en col·laboració amb la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) que analitza els rius, platges, boscos i terrenys agrícoles de 166 municipis de l’àrea metropolitana conclou que aquest territori podria abastir de fruites i verdures al voltant del 35% de la població que hi viu. L’informe, titulat Capital Natural: repensant el rol de l’economia i de l’empresa, constata que aquesta àrea ha perdut un 78% de la superfície cultivable entre la dècada de 1950 i el 2010, passant de 24.600 hectàrees el 1956 a unes 5.400, principalment a causa de la pressió urbanística. Actualment en queden 5.455, un 8,5% de la superfície de l’àrea, on es produeixen 38.752 tones d’aliments l’any, amb una taxa de producció de 9,5 tones per hectàrea. Així, en les estimacions es calcula que abasteixen el 19,1% de la població durant un any.

Segons l’informe, es podria abastir el 35% de la població si en una dècada s’augmentés un 30% la superfície agrícola útil amb un ús més gran de terres abandonades o no productives, juntament amb un increment de la taxa de producció agrícola fins a 15 tones/hectàrea.

L’anàlisi considera que espais clau com ara el Parc Agrari del Llobregat i la comarca del Maresme “són vitals no només per a la sostenibilitat ambiental, sinó també per a la seguretat alimentària i la qualitat de l’alimentació”, perquè redueixen la dependència d’importacions i enforteixen l’economia local. El document proposa la implementació d’un compromís rural-urbà inspirat en la regió de la Pulla, a Itàlia, o Bordeus, a l’Estat francès, que fomenti la cooperació entre àrees urbanes i rurals per harmonitzar la producció agrícola amb la sostenibilitat ambiental.

Un altre front del qual treure rendiment són els espais forestals com ara Collserola, el Montseny, Montserrat i Sant Llorenç del Munt, que “exerceixen un paper essencial en la millora de la qualitat de l’aire”, ja que actuen com a filtres naturals i amortidors climàtics. Segons l’estudi, “aquests espais s’han de conservar adequadament i de forma paral·lela al fet que s’incrementi la cobertura verda dins de la ciutat”.

En aquest sentit, segons dades recopilades per Nactiva, actualment es gestiona o planifica el 15% dels boscos metropolitans, que disposen d’una superfície de 17.236 hectàrees. Aquesta gestió representa que els boscos actualment tenen la capacitat de capturar unes 14.000 tones de CO2 anuals. En l’estudi es calcula que aquestes xifres podrien augmentar un 26% fins a assolir les 18.000 tones de CO2 anuals si s’ampliés la superfície forestal gestionada fins al 30%, fet que, de retruc, podria reduir el risc potencial d’incendis del 60 al 51% de la superfície forestal, mentre que la biodiversitat augmentaria al voltant del 22% en cada hectàrea gestionada.

Joan Cabezas, CEO de Nactiva, assegura que “la restauració i conservació d’actius naturals pot convertir-se en el motor d’un canvi positiu si s’integra la natura en la planificació urbana”. “A Barcelona i la regió metropolitana tenim l’oportunitat de liderar aquest nou sector, amb l’objectiu de reforçar la qualitat de vida dels ciutadans i mantenir la prosperitat econòmica de la zona”, defensa. Per la seva banda, Marcos Eguiguren, Associate Provost de la UPF-BSM, pensa que “Barcelona podria posicionar-se com una ciutat més conscient dels reptes mediambientals i ser un pol d’atracció de persones, empreses, institucions i projectes que comparteixin aquesta mateixa filosofia”. “La competitivitat de les grans àrees metropolitanes es mesurarà cada vegada més per la seva capacitat de generar un entorn agradable, saludable i segur per viure, treballar o invertir”, observa.

En un moment de preocupació per l’efecte de les danes a la costa mediterrània i pels llargs períodes de sequera, agreujades pel canvi climàtic, les fluctuacions de temperatura i la pressió del creixement urbà, l’informe detalla que les infraestructures verdes poden aconseguir fins a un 80% més d’infiltració en el sistema freàtic. Es tracta de jardins de pluja, sostres verds i paviments permeables, que augmenten la capacitat d’infiltració de l’aigua de pluja i redueixen la impermeabilització del sòl urbà, mesures ja implementades a ciutats com ara Wuhan, Chicago o Copenhaguen. En aquest sentit, el 90% del sòl urbanitzat de l’àrea metropolitana està impermeabilitzat, cosa que limita la infiltració de l’aigua de pluja.

I pel que fa al litoral barceloní, les 42 platges que abasten 156 hectàrees al llarg de 42 quilòmetres, des de l’any passat els temporals han provocat una pèrdua del 20% de la superfície de sorra, en alguns casos, reduint fins a 50 metres l’amplada de les platges, segons Nactiva. En l’estudi es proposa accelerar la regeneració d’ecosistemes marins inspirant-se en casos d’èxit internacional com el projecte de regeneració de dunes a Miami o la regeneració de la badia de Nova York amb esculls artificials que ajudarien a estabilitzar el litoral davant l’augment del nivell del mar.

Fins ara s’han protegit i millorat els sistemes dunars al llarg de 17 quilòmetres d’aquest litoral. Segons l’informe, es podrien arribar a instal·lar més de 3.000 unitats de regeneració marina als diferents ports de l’àrea metropolitana de Barcelona en els pròxims deu anys, fet que podria incrementar un 150% la biodiversitat marina i un 200% tant el segrest de carboni com la generació d’oxigen.