Astronomia
Descobreixen un exoplaneta a prop del Sistema Solar, però no sempre és “habitable”
L’HD 20794 d descriu una òrbita el·líptica que en alguns moments del seu any l’allunya de la zona d’habitabilitat
Un equip internacional de científics ha confirmat l’existència d’un exoplaneta proper al Sistema Solar que, potencialment, podria acollir aigua i vida, ha anunciat aquest dimarts l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC) i la Universitat de La Laguna (ULL).
El planeta HD 20794 d està situat a 19,7 anys llum (uns 187 bilions de quilòmetres, una distància pròxima en termes astronòmics) i orbita al voltant d’un estrella de tipus G, similar al nostre sol. Aquesta “super-Terra” és un astre rocós amb una massa sis vegades superior a la nostra, que triga 647 en completar una volta a la seva estrella, quaranta menys que Mart al voltant del sol. Aquesta òrbita situa l’HD 20794 a la “zona d’habitabilitat” del sistema, és a dir, la distància adequada de la seva estrella per mantenir l’aigua líquida a la superfície.
No obstant, l’astre descobert no sempre seria “habitable”. I és que l’òrbita d’aquest exoplaneta no és circular sinó el·líptica, i passa d’estar a una distància mínima de 112 milions de quilòmetres dels seu “sol” a una màxima de 300 milions de quilòmetres. Tenint en compte la mida de l’estrella sobre la que orbita, els científics estimen que la seva zona “habitable” estaria, com al Sistema Solar, entre els 100 i els 225 milions de quilòmetres. La Terra està a 150 milions del Sol.
Però malgrat que l’HD 20794 d no seria “una segona llar per a la humanitat”, la seva posició i òrbita singular són de molt interès científic. “Ens donen una oportunitat única per estudiar com varien les condicions d’habitabilitat al llarg del temps i com aquestes variacions poden influir en l’evolució de l’atmosfera del Planeta”, explica Alejandro Suárez Mascareño, investigador de l’IAC i coautor del treball, que surt avui publicat a la revista Astronomy & Astrophysics .
“Aquest és el tipus de planeta perfecte per a la caracterització d’atmosferes de planetes terrestres amb instruments i missions de pròxima generació, afegeix Nicola Nari, autor principal de l’estudi, investigador de Lightbridges S.L. i doctorand de la ULL.