Aval als desallotjaments exprés sense autorització judicial

No permetre l’ocupació

“No és que avalem els desallotjaments exprés, el que nosaltres estem avalant és que no es permeti l’allotjament. És a dir, el que diem que es pot impedir que la gent entri i s’instal·li”, ha afirmat el magistrat de la secció quarta de l’Audiència de Girona, Víctor Correas, que assenyala que han resolt “clarificar i unificar” en un acord el criteri dels tribunals i assenyalar quins són els marges que estableix la llei.

El magistrat deixa clar que aquest termini de les 24 primeres hores que fixen com a marge per poder fer el desallotjament sense autorització judicial abasta les ocupacions que constitueixen un delicte lleu d’usurpació de béns immobles, que són aquelles que es fan en un habitatge que té un propietari, però que no és domicili habitual ni segona residència: “En cap moment estem dient que a qui estigui consolidat com a habitant d’un immoble se’l faci fora, el que diem és que durant les primeres 24 hores no tenen aquesta condició”.

L’ocupació d’un habitatge considerat domicili (sigui habitual o d’ús puntual) constitueix un delicte de violació de domicili, que és “més greu” i es tramita seguint el procediment del Tribunal del Jurat. Aleshores, precisa Correas, sí que cal la intervenció del jutjat d’instrucció que té la potestat d’acordar mesures cautelars, com ara el desallotjament immediat de la finca.

L’acord, que signen els magistrats de les dues seccions penals de l’Audiència de Girona, especificar que “en cas d’ocupacions d’immobles recents, i en la mesura del possible abans de les 24 hores, els cossos policials poden, i han de, procedir al desallotjament dels ocupants sense que resulti necessària l’autorització judicial prèvia”. L’Audiència ha buscat donar seguretat als cossos policials de les comarques gironines perquè sàpiguen en quins casos poden procedir al desallotjament sense haver de recórrer al jutjat.

El magistrat assenyala que hi ha territoris on les policies “ho estan fent amb normalitat” però d’altres que no: “Nosaltres ho atribuïm, en part, a la manca de claredat com a òrgans judicials respecte fins on considerem aquesta pràctica vàlida”. De fet, estan buscant la fórmula per fer formacions o trobades amb els cossos policials per deixar clars els conceptes. “L’esperança que tenim és que aquest acord pugui clarificar aquests aspectes i que tothom sàpiga una mica les normes del joc a les quals ens hem d’atenir i pugui ajustar la seva pràctica professional a allò que s’ajusta a la llei”.

Procediment immediat

L’acord, que s’ha fet arribar als col·legis d’advocats i als jutjats d’instrucció de la demarcació, també aconsella tramitar els procediments per delictes lleus d’usurpació de béns immobles a través del procediment immediat, com a judici ràpid. “Tenim el procediment de judici immediat per delicte lleu que s’utilitza des de fa molts anys en casos, per exemple, de furts en centres comercials. El sistema és capaç de resoldre el procediment en un termini que pot oscil·lar entre els set i els quinze dies i és molt eficient. No hi ha cap raó per la qual no es pugui aplicar el mateix mecanisme en béns immobles usurpats”.

La decisió dels magistrats de les seccions penals de l’Audiència arriba poc després que un veí de la ciutat de Girona denunciés que li havien ocupat una casa que volia rehabilitar. Els ocupen haurien a casa d’aquest veí, que espera la llicència de l’Ajuntament per fer la reforma de la finca.