Lliçons apreses en dues pandèmies

Amb gairebé 6.000 morts, el 1995 va ser l’any amb més defuncions per sida a l’Estat espanyol. Una noticia tràgica contrarrestada per una de bona: també naixia IrsiCaixa, l’institut de recerca en sida impulsat pel Departament de Salut i la Fundació la Caixa que, amb el temps, contribuiria de manera innegable a convertir una malaltia mortal i estigmatitzant en una que es pot tractar amb un comprimit i que al primer món pràcticament no té efecte en l’esperança de vida. D’aquí que ahir el centre dirigit per Bonaventura Clotet celebrés el 30è aniversari, però també la rellevància assolida com a referent en la lluita contra tota mena de malalties infeccioses.

Per commemorar-ho, IrsiCaixa va aplegar ahir bona part del seu talent investigador al voltant d’una doble taula rodona per reflexionar sobre les lliçons apreses un cop superades les pandèmies del VIH i de la covid, causants de 40 i de 7 milions de morts a tot el món, respectivament. També va ser l’ocasió d’analitzar els reptes que plantegen les pandèmies que vindran i que alguns dels presents veuen “a una sola mutació”, atès que la grip aviar es troba en expansió a tots els continents i als EUA ja hi ha “contagis a mamífers molt propers als humans”.

Clotet va destacar que el centre ha passat de tenir quatre treballadors a més de 120 i va destacar l’encert de col·laborar que, ara fa tres dècades, van tenir Josep Vilarasau, llavors director general de La Caixa, i Xavier Trias com a conseller de Salut. “Vam ser pioners en l’establiment d’aliances publicoprivades en l’àmbit de la investigació. Ara són col·laboracions molt freqüents, però llavors eren excepcionals”, hi afegia el director general de la Fundació ”la Caixa”, Josep Maria Coronas.

El protagonisme en la jornada de celebració, però, el van assumir els investigadors sèniors del centre, que van apuntar algunes de les lliçons apreses en dues pandèmies per actuar davant les que han de venir. “La forma d’estar preparats es conèixer tant com sigui possible tots els virus que ens envolten i avançar en sistemes de vacunes i fàrmacs d’ampli espectre”, reflexionava la investigadora Núria Izquierdo. D’altres destacaven la necessitat d’avançar els tràmits ineludibles però feixucs en temps de crisi, com ara les aprovacions per part dels comitès d’ètica. Tots, però, coincidien en la importància de la col·laboració entre investigadors de diferents centres per avançar. “Hem de mantenir les xarxes creades en temps de covid, perquè ens salvaran de la pròxima pandèmia”, deien. La de l’IrsiCaixa és potent, perquè ahir va rebre felicitacions virtuals d’investigadors de renom des de Tel Aviv, Melbourne i San Diego, a més de les personals de referents catalans en l’àmbit de l’oncologia (Tabernero), la genètica (Dierssen) o la farmàcia (Esteve), entre d’altres.

Aquesta col·laboració també pot ser clau per pal·liar els efectes d’un altra pandèmia, en aquest cas no pas vírica sinó política, anomenada retallades. Els investigadors ja temen els efectes de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca amb la motoserra. “En els pròxims mesos morirà molta gent per les seves decisions”, sentenciava Roger Paredes, investigador principal d’IrsiCaixa i cap del servei de malalties infeccioses de l’hospital Germans Trias. Els investigadors temen, per exemple, que tota la tasca de prevenció i control de malalties infeccioses a l’Àfrica “es pot perdre en tres mesos”. També apuntaven que aquí s’estan tancant unitats de covid persistent com si ja no existís, malgrat que hi ha llista d’espera de més d’un any per accedir-hi.