Les ciutats adopten el verd contra el canvi climàtic
Els municipis augmenten la vegetació al carrer i emprenen estratègies per naturalitzar eixos urbans i millorar així el benestar social i ambiental
L’increment d’arbres és una de les mesures més comunes dels ajuntaments, per l’impacte que té la generació d’ombra sobre la temperatura global
Cada cop més les investigacions científiques relacionen l’impacte positiu que els espais verds tenen sobre la salut mental i el benestar emocional. L’Institut de Salut Global de Barcelona ha recollit en diversos articles les evidències sobre aquests beneficis. Un estudi fet al Canadà amb 37.000 infants conclou que un augment del 12% en el percentatge de la vegetació a l’entorn del domicili es relaciona amb una reducció del 10% en el risc del trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat. Un altre conclou que es poden prevenir fins a 43.000 morts prematures a Europa cada any si se segueix la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) respecte de la proximitat d’espais verds a les llars.
L’OMS considera que les ciutats haurien de tenir 50 m² de superfície verda per habitant perquè es notés l’impacte en la salut mental, emocional, cardiovascular i respiratòria. En ciutats compactes com Barcelona la xifra queda lluny: “Si es té en compte Collserola, la ràtio està en 17 m². Si no es té en compte Collserola, està en 7 m²”, assenyala Amalia Calderón-Argelich, investigadora del Laboratori de Justícia Urbana Ambiental de Barcelona de l’ICTA-UAB. Aquesta xifra, que recull l’Anuari Estadístic de l’Ajuntament de Barcelona del 2023, està lluny del que és recomanable, ja que “el mínim acceptable seria 15 m² i el més mínim, 9 m² per habitant”, diu la investigadora. Les ciutats no són alienes a aquesta necessitat i ja són moltes les que s’han dotat de plans per incrementar les superfícies verdes amb l’objectiu de millorar el benestar ciutadà i lluitar contra el canvi climàtic.
Per què té el verd aquest efecte beneficiós sobre les persones? Fernando Valladares, professor d’ecologia a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid i investigador del CSIC, en dona una explicació relacionada amb l’evolució humana: “Un dels sentits més importants per als primats és la vista, i el verd és un color per al qual tenim una extraordinària sensibilitat. Està documentada la connexió entre veure verd i que la persona es relaxi, perquè evolutivament veure verd ens permetia treure informació sobre el valor nutritiu d’una fulla o un fruit, sobre si estava en mal estat o en bon estat.” El verd de la natura “ens calma, ens fa sentir bé. I està molt bé que posem l’èmfasi en el color verd”, assenyala el científic. Alerta, però, que “no hi ha prou posant un arbre”: “Hem de reconnectar amb la natura també a través de l’oïda i l’olfacte, olorant terra i rebaixant la cacofonia a les ciutats.”
El verd, més funcional que estètic
Els ajuntaments treballen des de fa temps per renaturalitzar espais urbans, per incrementar el verd com una de les línies per lluitar, des de la perspectiva local, contra l’escalfament global. L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, s’ha dotat del Pla Clima, per mitigar les conseqüències del canvi climàtic, que inclou, entre altres projectes, el Pla Natura. Cornellà ha aprovat el Cornellà Natura, una estratègia municipal de naturalització de l’entorn urbà per esdevenir una ciutat més sostenible. Sant Boi té la iniciativa Sant Boi Respira + Verd, que vol establir les bases d’un nou model de verd urbà adaptat als escenaris climàtics futurs. “La nostra filosofia és que mai els canvis globals havien estat tan directament vinculats amb la realitat local”, assenyala l’alcaldessa santboiana, Lluïsa Moret. L’Ajuntament dedicarà quatre milions, amb l’ajut de l’Estat, a transformar les infraestructures verdes de la ciutat, en “una aposta per la mitigació del canvi climàtic”, segons Moret. Viladecans té des del 2022 el Pacte pel Clima, amb un seguit d’accions que inclouen, entre altres, la regla 3-30-300: un pla de renaturalització que fixa que cada resident vegi almenys tres arbres des de casa, que la ciutat tingui un 30% de cobertura vegetal i que cada veí tingui un parc amb vegetació a 300 metres com a màxim del seu domicili. Per fer-ho possible es passarà dels 20.000 arbres actuals a 30.000 el 2030.
“Les ciutats estan donant més importància a l’espai verd. El verd ha passat de tenir una funció més estètica a un paper més funcional motivat pel canvi climàtic: regular la temperatura, absorbir l’excés de pluja, fer ombra, millorar l’espai públic, cosa que també contribueix molt a la salut física i la salut mental”, explica Calderón-Argelich. La investigadora del Laboratori de Justícia Urbana Ambiental de Barcelona precisa que els arbres contribueixen no tant a reduir la contaminació per la captació de CO2, ja que “el percentatge de contaminació que absorbeixen és molt baix, del 2%”, com contribueixen a fer ombra i a mitigar l’efecte d’illa de calor que proporciona l’excés d’asfalt”.
El grup de recerca en què treballa s’ha fixat en actuacions per mitigar aquest excés d’asfalt, un material impermeable que reparteix més la calor, com la creació d’eixos verds. La investigadora, però, dona un toc d’alerta: “Està molt bé que es facin eixos verds a l’Eixample –com el del carrer del Consell de Cent–, però hi ha barris perifèrics, com Nou Barris o Sant Andreu, que no tenen tant espai verd i potser no disposen d’aquesta mena de mesures.” Unes iniciatives que poden propiciar l’anomenada gentrificació verda. És a dir, la pujada del preu d’habitatges i locals en aquests entorns reverdits, uns encariments que acaben expulsant inquilins a barris més barats. “La millora de l’espai públic i dels espais verds pot ser copsada per moviments especulatius, i el perill és fer menys assequible una zona i acabar expulsant la gent més treballadora, més humil, que alhora és possiblement la que més ho necessita, perquè potser no poden marxar el cap setmana a fora o marxar a l’estiu a una segona residència”, alerta la investigadora.
Un exemple d’equitat social en les polítiques locals seria, segons apunta Calderón-Argelich, la intervenció que s’està fent al barri de Sant Ildefons, a Cornellà, i a tres barris més de Catalunya amb vulnerabilitat social, per millorar l’eficiència energètica dels edificis amb fons europeus Next Generation. També en aquest barri s’està intervenint amb la creació d’un itinerari climàtic, un recorregut més agradable entre punts d’interès al barri. Un confort que té a veure amb l’increment d’arbres, refugis climàtics, zones d’ombra i fonts d’aigua. És una de les accions incloses al Cornellà Natura. L’alcalde, Antonio Balmón, explica: “Cornellà Natura va ser una idea molt reflexionada. A Cornellà se l’ha criticat dient que era una ciutat grisa, que era incapaç d’incorporar la natura com un element normal. I es van definir uns eixos d’actuació i una forma de fer per demostrar que això era possible.” El canvi consisteix en “la naturalització de la ciutat, en recuperar espais, en donar una altra funció al carrer millorant la mobilitat sostenible, en reforçar la plantació d’arbres”.
Plantació d’arbres
L’increment d’arbres és una política que han emprès diverses ciutats. Com Terrassa, que plantarà més de 900 exemplars aquest 2025, repartits a tots els districtes de la ciutat. Algunes de les plantacions estaran vinculades a zones noves, com el futur parc de la República. Castelldefels ha començat a plantar 400 exemplars i el Prat en tindrà més de 1.000 de nous al maig.
També l’Hospitalet té un pla director de l’arbrat, que forma part del pla director del verd urbà de la ciutat. L’Ajuntament hospitalenc destaca que “la infraestructura verda és una de les claus de l’habitabilitat de les ciutats”, i l’arbrat ”és considerat un element urbanístic fonamental en la definició de l’estructura urbana de les ciutats i en la valoració de la qualitat de l’espai públic”, per la qual cosa cal protegir els exemplars, analitzar la relació dels arbres amb altres elements urbans i incrementar la biodiversitat arbòria. L’objectiu del pla, aprovat el 2019 amb una vigència de 10 anys, és incrementar fins al 20% la cobertura verda de la ciutat. L’inici de l’execució del pla, però, no va estar exempt de polèmica, ja que la tala i renovació d’arbres va ser rebuda amb suspicàcia per la ciutadania. La resposta municipal va ser que, en conjunt, el pla farà incrementar el nombre d’exemplars a la ciutat i els arbres es relacionaran millor amb el seu entorn, ja que no sempre els exemplars actuals són els millors per als barris més densos.
La densitat de molts barris de l’àrea metropolitana fa que no sempre sigui fàcil ampliar les zones verdes. Calderón-Argelich defensa que l’increment del verd no sempre ha de ser en forma de gran parc. Barcelona, per exemple, pot millorar en l’arbrat urbà, i també amb cobertes verdes, els horts verds a les terrasses o les façanes verdes i jardins verticals. O sigui, “anar a aquest verd, potser més petit però més adaptat a una xarxa urbana més compacta i que també pot contribuir a una tipologia d’infraestructura verda estratègica i interconnectada”, defensa la investigadora del grup de recerca vinculat a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB.