Les altres mones

L'augment de la demanda de mones per a celíacs i diabètics ha fet disparar la varietat dels típics pastissos de Pasqua

Des de la mona més tra­di­ci­o­nal, pas­sant pels típics ous de Pas­qua de xoco­lata (negra o blanca) fins a les mones de lla­mi­na­du­res, tot sense glu­ten. Entre totes aques­tes vari­e­tats pot ara per ara triar un celíac si no es vol per­dre la mona. I és que la demanda de mones per a celíacs des de fa uns anys ençà ha fet aug­men­tar-ne con­si­de­ra­ble­ment la vari­e­tat.

La celi­a­quia pro­voca que l'afec­tat reac­ci­oni nega­ti­va­ment a la ingesta de glu­ten, que és una proteïna que es troba al blat, a la civada, a l'ordi i al sègol. A un celíac la ingestió de pro­duc­tes amb glu­ten li pro­voca lesi­ons a les vello­si­tats del budell prim, que és l'encar­re­gat d'absor­bir els nutri­ents dels ali­ments que s'inge­rei­xen. És per això que reque­rei­xen un tipus de mona espe­cial i cada vegada és més habi­tual tro­bar-ne en pas­tis­se­ries, forns i boti­gues espe­ci­a­lit­za­des. El procés d'ela­bo­ració d'una mona per a celíacs ha de com­plir uns requi­sits per a la segu­re­tat dels con­su­mi­dors. Tots els estris que s'usin per fer aquest tipus de mones han d'estar aïllats i han de ser usats única­ment i exclu­si­va­ment per fer mones per a celíacs. Segons Joan Rovira, pas­tis­ser de la pas­tis­se­ria Rovira de Tar­ra­gona i Cam­brils, «una mona per a celíacs es pot con­ta­mi­nar només amb l'ambi­ent». Tot aquest procés en fa aug­men­tar el preu, tot i que, segons Rovira, avui per avui la farina per a celíacs «no és tan cara com ho era fa uns anys, i només són un 10 per cent més cares que les con­ven­ci­o­nals». A la pas­tis­se­ria, en Joan va començar venent aques­tes mones fa uns deu anys i perquè uns cli­ents habi­tu­als li ho van dema­nar. Des d'ales­ho­res, i per encàrrec, no ha parat de fer-ne. Tot i que no por­ten glu­ten, segons Joan Rovira, «el gust és pràcti­ca­ment igual que el d'una mona con­ven­ci­o­nal».

La vari­e­tat de les mones per a celíacs ha aug­men­tat durant els últims anys. La Mont­ser­rat Gor­gori, de la pas­tis­se­ria Cal Figuet de Riu­de­ca­nyes, n'ela­bora de xoco­lata, de crema i de man­tega. A Cal Figuet fa setze anys que fan mones per a celíacs i, segons Mont­ser­rat Gor­gori, «des de fa uns qua­tre anys hem notat un aug­ment de la demanda». Com en Rovira, van començar a ela­bo­rar-ne espe­ci­al­ment per uns cli­ents habi­tu­als. Avui, molta gent d'arreu de la comarca va expres­sa­ment a Cal Figuet a com­prar la mona.

I també es poden tro­bar els típics ous de Pas­qua de xoco­lata sense glu­ten. Als super­mer­cats Raval de Reus fa uns qua­tre anys que en venen i, segons diuen des d'aquest esta­bli­ment, «se'n venen força». I de mones per a celíacs se'n fan fins i tot de lla­mi­na­du­res, com és el cas de la pas­tis­se­ria Car­men 2 de Tar­ra­gona, que fa un any que venen pas­tis­se­ria vari­ada per a celíacs i no els fal­ten cli­ents.

Els pro­duc­tes de pas­tis­se­ria per a celíacs són cada cop més vari­ats. Es poden tro­bar des de crois­sants fins a pal­me­res de xoco­lata blanca, pas­sant pel cro­cant com­post de sucre i amet­lla. Això sí, el preu és força més ele­vat. Segons Mont­ser­rat Fité, de l'esmen­tada pas­tis­se­ria Car­men 2, «unes mag­da­le­nes per a celíacs tenen el doble de preu que les nor­mals». Per exem­ple, sis uni­tats de crois­sants petits per a celíacs cos­ten uns sis euros en aquesta pas­tis­se­ria, men­tre que els con­ven­ci­o­nals tenen un preu apro­xi­mat de dos euros, segons l'esta­bli­ment.

Ous i mones sense sucre

F. B. / a. p

Els diabètics, igual que els celíacs, tampoc troben gaires impediments avui dia per poder menjar la típica mona. A Tarragona, la pastisseria Sanromà –a la imatge– fa tres anys que elaboren ous de xocolata sense sucre, i a diferència de les mones per a celíacs, l'avantatge és que el procés d'elaboració no és tan feixuc. Senzillament, es fa servir una xocolata amb un percentatge elevat de cacau i sense cap tipus de sucre, ni tan sols sacarosa. A partir d'aquí, el procés d'elaboració és el mateix que el de qualsevol altra figura de xocolata.

Però David Sanromà explica que només fan ous de xocolata «perquè hi ha molt poca demanda de mones sense sucre». És per això que de moment no elaboren pastissos de Pasqua aptes per a diabètics, «ja que això comportaria una nova línia de producció i no hi ha demanda suficient per posar-la en marxa», declara Sanromà. No obstant això, cada any elaboren una trentena de figures de xocolata sense sucre, encara que ningú les encarregui. Sanromà assegura que, tot i que reduïda, «hi ha una clientela fidel que ve a comprar expressament cada any els ous o les figures de xocolata sense sucre, tot i que de la trentena ben just en venem la meitat».

A la pastisseria Carmen 2, de Tarragona, sí que es poden trobar els típics pastissos de Pasqua de trufa o de nata per a diabètics. Però segons diuen en aquesta pastisseria no només les compren els diabètics sinó que molta gent s'anima a comprar aquestes mones sense sucre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.