Mor Boban Minic, el periodista bosnià que va trobar refugi a l’Escala

El periodista bosnià establert a l’Escala Slobodan Boban Minic va morir dimarts als 74 anys, segons han comunicat des del consistori de l’Escala: “Va ser un exemple d’integració com a exiliat de la guerra i sempre ens quedarà la seva trajectòria”, ha dit el batlle Josep Bofill.

Minic treballava a Ràdio Sarajevo on era responsable de les emissions de cultura i oci. El 1992, amb l’esclat de la guerra, va proposar-se lluitar en defensa de la dignitat dels seus veïns amb l’arma que més estimava: la paraula i els micròfons de Radio Sarajevo. Ubicat en un edifici de parets gruixudes construït per les Olimpíades d’hivern de 1984 i amb l’ajuda d’un generador de llum, va deixar de fer el programa habitual per emetre’n un altre al servei dels seus conciutadans. Es tractava d’explicar mètodes per poder sobreviure en aquelles condicions de guerra i, en lloc de donar protagonisme a polítics o soldats, el donava a professionals de la psicologia, la psiquiatria o la nutrició. La secció més popular era Llaços trencats, des del qual intentava posar en contacte a membres familiars que s’havien perdut. En una entrevista del 2022 explicava que hi havia hagut dies que havia treballat 30 i 40 hores seguides. També revelava que el seu segon fill havia nascut en plena guerra, al soterrani d’un hospital. Després de gairebé mil dies va quedar-se sense veu i va haver de deixar les emissions. El març de 1994 va aconseguir que la seva família pogués sortir del país. Va ser gràcies a un viatge solidari organitzat pel fotògraf Miquel Ruiz i Lurdes Boix, arxivera de l’Escala. Precisament, aquella guerra va afectar molt Catalunya, des d’on es van enviar diversos combois humanitaris. Minic va poder sortir dies més tard gràcies a un permís de Ràdio Sarajevo per passar un any a l’Estat espanyol. Posteriorment, va ajuntar-se amb la seva família a l’Escala i s’hi va quedar.

Al municipi empordanès van regentar el bar social del Centre Esportiu, i durant uns anys Minic també va tenir una columna a El Periódico de Catalunya. A més, va dedicar-se a fer conferències i xerrades. Deia que l’Escala tenia el mateix nombre d’habitants que van ser assassinats a Sarajevo durant la guerra, uns 11.000, i que a vegades, quan passeja pel poble, tenia la il·lusió que es troba amb els éssers estimats perduts, com la seva germana petita, Jardanka, assassinada amb una bomba al mercat de Sarajevo. També va escriure dos llibres sobre la seva experiència: Bienvenido a Sarajevo, hermano i La vida y muerte de Yugoslavia, i se li va fer un documental, Good Night Sarajevo i una obra de teatre,Mivion. El seu lema de resistència era “No caminis ajupit sota els estels”.

Fa poques setmanes, coincidint amb el trentè aniversari de l’inici de la guerra de Bòsnia, ell i la seva dona van rebre un homenatge per part del poble que els va acollir. El seu fill Boran és actualment el regidor d’Esports i Benestar Comunitari de l’Ajuntament.