La falsa resurrecció de Fantasma

En l’univers fantàstic de Joc de trons creat per George R. R. Martin, els germans de la família Stark troben cinc cadells orfes de llop salvatge i decideixen adoptar-los, un cada fill. El sisè, albí i per tant diferent, havia quedat apartat del grup i era més dèbil. El cadellet l’acaba adoptant Jon Snow, el fill bastard de la família i un dels principals personatges de la saga. El bateja com a Ghost (‘fantasma’) i l’animal s’acaba convertint en un llop enorme i fidel que té un paper secundari però molt important en tota la història.

Sabent que la ficció d’HBO va ser un èxit mundial, no és gens sorprenent que l’empresa biotecnològica nord-americana Colossal Biosciences l’utilitzés com a ganxo per “vendre” una notícia que va acaparar titulars: la “desextinció” d’una espècie de llops desapareguda fa més de 10.000 anys.

Es tracta, va anunciar l’empresa a so de bombo i platerets el 8 d’abril, de tres espècimens, dos mascles –els que es van presentar als mitjans com a Ròmul i Rem, uns noms una mica decebedors per la falta d’originalitat– i una femella, batejada com a Khalessi, la referència imprescindible a Joc de trons.

Però mentre Colossal reivindicava la gesta i tothom s’emocionava amb la imatge dels cadellets semblants a peluixos, la resta de la comunitat científica començava a posar-hi matisos. Els Aenocyon dirus que van inspirar Martin eren uns llops gegants, també coneguts com a “llops terribles”, que van viure a Amèrica i Àsia durant el Pleistocè. Segons les recerques paleontològiques, van evolucionar fa uns 1,8 milions d’anys i es van acabar extingint perquè amb els canvis de la darrera glaciació van declinar les grans espècies de mamífers de les quals s’alimentaven, com el mamut i el mastodont. Tot i que el seu període d’extinció se situa fa uns 10.000 anys, s’han trobat algunes restes a la zona nord-americana dels llacs d’Ozark –per cert, una altra gran sèrie, en aquest cas de Netflix– que indiquen que podrien haver sobreviscut en indrets aïllats fins fa uns 4.000 anys.

Tot i que s’anomenen “llops”, no són de la mateixa família que els llops grisos que coneixem, amb els quals van conviure uns 90.000 anys. Aquest animals desapareguts eren més robustos i, segons es va descobrir el 2021, procedien d’un llinatge diferent del dels cànids actuals: els seus avantpassats comuns van evolucionar de manera diferent fa uns cinc milions d’anys. Dels llops gegants, s’han localitzat moltes de les seves restes fossilitzades, i és a partir d’aquestes restes que els investigadors de Colossal en van poder seqüenciar el genoma complet.

Ara bé, d’aquí a dir que ha tornat a la vida una espècie extingida hi ha un salt important. El que van fer va ser determinar alguns dels gens que dotaven els llops gegants de les seves principals característiques físiques: la mida més grossa, el pelatge blanc –es movien en terres glaçades i així passaven desapercebuts– la forma del crani i la capacitat d’udolar d’una manera determinada. Van comparar aquests gens amb els dels llops grisos actuals. Llavors van manipular l’ADN d’un llop gris dels que tots coneixem perquè tingués aquests trets i van crear clons.

El procediment va ser molt semblant al que es va seguir per clonar la famosa ovella Dolly. Van prendre un òvul de llop gris, li van treure el nucli i hi van introduir el material genètic modificat. D’aquesta manera es van poder desenvolupar embrions al laboratori, que es van implantar en gosses domèstiques –es van fer fins a 43 transferències embrionàries– fins que es va aconseguir que una de les gosses quedés prenyada i que la llopada nasqués saludable, a finals de l’any passat. Per estalviar-se crítiques, Colossal ha insistit que a la gossa en qüestió se li va practicar una cesària –els seus cadells eren més grans que els d’una gestació normal– i que no va patir.

Sigui com sigui, el resultat de l’experiment són clons modificats genèticament, però no cap espècie ressuscitada. És per això que la catedràtica de genètica de la Universitat de Barcelona Gemma Marfany ho explica d’una manera molt didàctica: “Són llops actuals, però tunejats.” En definitiva, una notícia que crida molt l’atenció, i que sens dubte ha significat un gran esforç científic, però no exempta de polèmica.

En primer lloc, per la manera com s’ha presentat. “Dels milers de gens del genoma dels llops gegants, n’han triat només catorze per aconseguir la seva aparença. Per exemple, manipulant aquells que tenen a veure amb com es desenvolupa l’estructura òssia. Però aquesta és una part molt petita del genoma, per això en cap cas es pot parlar de desextinció”, explica Marfany.

També es plantegen altres dubtes. “No han tingut una mare que els ensenyi a caçar ni a sobreviure. Els alimenten els humans amb carn. Per tant s’han creat unes criatures que hauran d’estar tota la seva vida recloses en un espai, per molt gran que sigui”, recorda la genetista. L’empresa Colossal parla d’un recinte de 2.000 hectàrees en algun indret dels Estats Units, però evidentment no han transcendit detalls del lloc concret, que es podria omplir d’entusiastes curiosos per veure els animals –ara ja de mida considerable– o potser grups d’animalistes que els voldrien alliberar.

L’altra gran pregunta és quin sentit té tot aquest muntatge. Ròmul, Rem i Khalessi no tenen pares com ells i, per tant, no es podrà saber mai si es comporten com es van comportar en el passat els llops gegants. No tenen cap interès en clau científica. Per què, doncs, tant d’esforç? Colossal és una empresa privada de biotecnologia que necessita grans sumes de diners. La millor manera d’aconseguir-les és “vendre” els seus productes.

Se sap que famosos com Paris Hilton i Tom Brady hi han aportat quantitats significatives. I l’empresa argumenta que la seva tecnologia podrà recuperar espècies que la humanitat ha extingit, com l’ocell dodo. Però a la pràctica tenen la mirada posada en els mamuts. La pregunta següent és: no seria millor concentrar els esforços a evitar que desapareguin més espècies actuals per culpa nostra, abans que reproduir-ne de prehistòriques?