“Tenim els més grans oblidats i queda com l’última prioritat visitar els pares”

Ho tenia clar i va veure l’oportunitat fa dos anys de prejubilar-se d’una feina estressant com a directora de vendes d’un laboratori farmacèutic. “Volia fer les coses que em vinguessin de gust i que mai havia pogut fer”, diu satisfeta d’haver pres la decisió de plegar de la feina als 63 anys. No s’ho va pensar dos cops i va fer un curs de restauració de mobles, que, juntament amb la decoració, és una de les aficions que mai trobava el temps per cultivar. Explica que tenia clar que volia dedicar unes hores a continuar fent el voluntariat que va començar per la pandèmia col·laborant amb l’hospital Sant Joan de Déu. “La gent gran i la soledat que acompanya moltes d’aquestes persones sempre m’ha cridat l’atenció”, explica la Mercedes, que va entrar en contacte amb Amics de la Gent Gran per acompanyar persones de més edat que viuen soles. “Hi anava una tarda a la setmana i feia dues hores”, explica sobre els inicis a l’entitat, on ha acabat coordinant les activitats i sortides que s’organitzen per als usuaris que estan sols. En la darrera sortida que han fet plegats, els van convidar a berenar i a conèixer l’hotel Mandarin, del passeig de Gràcia. Una de les tasques que més satisfacció li donen és trucar a les persones grans que fan anys. “Veus com la teva companyia els reconforta”, diu amb referència a una soledat no desitjada, “molt trista”, perquè, com li expliquen, passen la majoria dels dies esperant la visita dels fills. “Tenim els més grans oblidats i queda com l’última prioritat visitar els pares”, lamenta la Mercedes, al·ludint a una realitat que “arracona la gent gran”. A través d’un amic s’ha implicat amb l’ONG Aigua per al Sahel, que destina fons per a la construcció de pous per trobar aigua en aquesta regió d’Àfrica. El voluntariat li deixa temps per anar cada dia al gimnàs i “cuidar” les amigues, amb qui li agrada quedar, i també per conèixer noves amistats. “Tens temps per a tot, i ho fas al teu ritme”, diu sobre una jubilació “tant o més activa” que si hagués continuat a la feina.