Un parc natural i agrari per protegir el delta del Llobregat
Una setantena de col·lectius socials demanen amb aquesta figura incrementar la protecció d’un espai pressionat per les infraestructures i l’urbanisme
Unió de Pagesos defensa que l’actual consorci del Parc Agrari ja protegeix els conreus i alerta de les dificultats que els pot ocasionar treballar en zones protegides
-
Un pagès conrea el seu terreny al delta ORIOL DURAN. -
L'estany de la Ricarda, una de les zones humides del delta del Llobregat ACN. -
La protecció actual del delta EPA/SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet. -
La proposta de parc natural i agrari i les figures de protecció EPA/SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet.
Als espais naturals del delta del Llobregat s’hi pot arribar amb metro. Aquesta possibilitat dona fe de la seva peculiaritat, que és alhora una fortalesa i una debilitat: situat al bell mig de l’àrea metropolitana de Barcelona, són moltes les persones que gaudeixen de passejades per aquest entorn i de l’observació de les moltes aus que hi nidifiquen o fan parada en la seva migració entre Europa i Àfrica. I que compren verdures que proveeix l’horta deltaica. Però el seu terreny pla a tocar de Barcelona l’ha convertit en un territori propici per a infraestructures viàries i ferroviàries, així com l’aeroport i el port, que han modificat amb el seu creixement les maresmes i el curs del riu Llobregat. I no es descarta que ho continuïn fent, ja que l’ampliació de l’aeroport està en estudi. La plana del Llobregat ha estat també cobejada per inversors immobiliaris. Encara ressona en la memòria col·lectiva l’intent de crear un complex d’oci i joc a l’estil de Las Vegas fa 13 anys.
Actualment, més de la meitat dels 98 quilòmetres quadrats del delta del Llobregat estan urbanitzats. “Un 60% de la superfície està sota l’asfalt. S’està perdent ràpidament biodiversitat i la connectivitat ecològica, i s’estan degradant els ecosistemes de tot el delta: els humits, els forestals i els agraris.” Així ho alerta Jaume Grau, portaveu d’Ecologistes en Acció. “Sorgeixen contínuament nous projectes o l’ampliació del port i l’aeroport. O la nova onada d’un urbanisme massiu i destructiu que es vol consolidar amb un pla director urbanístic metropolità duplicant el nombre d’habitatges, una part dels quals, al Baix Llobregat i l’Hospitalet.” Per salvaguardar “un territori tan singular de les enormes amenaces que presenta”, segons Grau, tot i les diferents figures de protecció amb què compta, les més 70 entitats agrupades a la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet demanen que s’aprovi el parc natural i agrari Delta del Llobregat per protegir tots els ecosistemes deltaics i també l’activitat agrària.
SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet ha engegat una campanya per implicar persones i col·lectius que ajudin a crear una proposta que es portarà al Parlament, ja que volen que s’aprovi una llei específica que protegeixi aquest territori i el blindi davant futurs plans urbanístics, a l’empara de la normativa europea Xarxa Natura 2000. “Com que no confiem gaire en els partits polítics, que fins ara no ens han solucionat el problema, volem anar per la via directa d’una iniciativa legislativa popular al Parlament de Catalunya”, diu Grau. Perquè la proposta de llei sigui debatuda al Parlament caldran 50.000 firmes com a mínim.
La proposta de parc natural i agrari defineix tres sectors: un que està destinat sobretot a la conservació de la biodiversitat; un altre als espais agraris inclosos dins la zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) aprovada per la Generalitat el 2024 –va ampliar la zona protegida de 945 hectàrees a 2.407 arran d’un advertiment de la Comissió Europea– i on es conreï tenint en compte els valors naturals; i un tercer àmbit del conjunt de la producció agrària del delta.
“No es pot fer front a la situació que està portant els ecosistemes naturals i la producció agrària al col·lapse en un termini molt curt de temps amb les eines actuals”, alerten els col·lectius. Actualment, dos consorcis gestionen part del territori no urbanitzat del delta: el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat i el Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. Dos organismes que, segons els promotors del nou parc, estan molt limitats.
El Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat té competències sobre 3.473 hectàrees, repartides en 14 municipis. El seu pressupost el 2023 era d’1,3 milions d’euros. El Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat actua sobre les prop de 1.000 hectàrees dels espais protegits de la façana litoral, i el seu pressupost del 2020 no va arribar al mig milió d’euros. Els grups ecologistes calculen que cal un mínim de 12 milions d’euros a l’any per gestionar d’una manera adequada l’espai, a banda de la despesa de personal, i proposen que es reparteixi entre la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació i els ajuntaments implicats, a més del de Barcelona. Proposen també que se simplifiqui i s’unifiqui la gestió que fan els dos consorcis en un sol organisme que depengui de la Generalitat i on hi participin les administracions i sectors implicats.
Aquest pressupost hauria de servir per gestionar i recuperar els hàbitats, restaurar espais degradats, impulsar la recerca científica per conèixer millor l’estat i protegir els espais més vulnerables d’iniciatives urbanístiques. També per adquirir terres per promoure l’accés a la pagesia i ajudar els pagesos a millorar les pràctiques agràries.
El paper de la pagesia
La pagesia es veu com un component essencial pels defensors del nou parc. “Cal que hi hagi una gestió integrada de les dues potes, l’agrària i la natural. I que sigui coherent, i que fem d’aquest territori un exemple de com es poden protegir ambientalment uns valors i al mateix temps promoure una agricultura viva i d’interès general”, assenyala Grau. “Sabem que no podem ser totalment autosuficients des del punt de vista alimentari, perquè som molta gent a l’àrea metropolitana i tenim pocs espais agraris, però justament per això no podem perdre els pocs que queden, perquè seria una aposta suïcida per a la producció d’aliments.” Segons el portaveu, “hi ha d’haver mesures de suport a la transformació, la modernització i unes produccions més saludables. Necessitem reduir l’ús d’agroquímics, però la vocació ha de ser la producció agrària orientada als aliments de proximitat i de qualitat”.
Germán Domínguez, coordinador d’Unió de Pagesos a l’àrea metropolitana de Barcelona, considera que la proposta no té sentit quan ja existeix un consorci que regula i controla el parc agrari. Recorda que aquest sindicat va impulsar la creació del consorci el 1997 i que gràcies a ell les prop de 3.500 hectàrees que en formen part “ja estan protegides contra el creixement de la població”, tot i que reconeix que el projecte d’Eurovegas va suposar una amenaça per als conreus. Domínguez creu que el consorci del parc agrari funciona, mentre que el dels espais naturals “no té òrgan de gestió ni pressupost”: “El primer que s’ha de fer és que el consorci dels espais naturals funcioni, i en un futur es pot mirar de treballar conjuntament”, proposa. Defensa que els pagesos ja fan prou per mantenir la biodiversitat, ja que la seva activitat està molt controlada per la Generalitat i la normativa mediambiental.
Pel que fa a la creació d’un nou parc que blindés la zona contra l’especulació, Domínguez es mostra escèptic: “Si volen construir, ho faran. Únicament no ho podrien fer amb una ZEPA, que ens perjudica bastant a l’hora de produir.” Els pagesos estan pendents de veure com els afectarà l’actual ZEPA, un cop ampliada, “perquè es va aprovar però no s’ha executat res”. “Quan un ocell nidifiqui no podrem treballar en aquell terreny ni fer-hi hivernacles, i això per a nosaltres és un problema. No deixa que les nostres empreses siguin viables”, declara. Els camps també poden quedar afectats per les compensacions mediambientals que resultin d’una eventual ampliació de l’aeroport. “Aquesta zona és molt complexa”, conclou Domínguez.
Casinos, un complex d’oci esportiu i altres projectes fallits
Rosa M. BravoLa proximitat del delta del Llobregat a la ciutat de Barcelona i el seu terreny pla i obert ha atret diversos promotors de projectes en els darrers anys, amb idees que han suscitat l’immediat rebuig d’entitats civils i que no s’han arribat a materialitzar. El que més es recorda encara és el que es va anomenar Eurovegas, un nom que mostrava clarament la intenció: replicar el model de Las Vegas, amb un complex de casinos, hotels i centres de convencions que volia promoure el magnat Sheldon Adelson a Viladecans. El debat social va ser, el 2012, intens, entre els partidaris de crear ocupació en un context de crisi econòmica i els que es posaven les mans al cap per l’impacte mediambiental que tindria un macrocomplex d’aquell estil en un entorn sensible. Tant el govern de la Generalitat, en mans llavors de CiU, com ajuntaments socialistes de l’entorn van veure amb bons ulls la proposta. Però l’oposició de col·lectius ecologistes, especialment, va ser forta i ràpidament es va crear la plataforma Aturem Eurovegas-Salvem el Delta del Llobregat. Unes 300 entitats s’hi van adherir i es van organitzar actes com una bicicletada i una protesta coincidint amb la presència d’Adelson a la zona. El milionari, finalment, va descartar Catalunya i va voler traslladar la idea a Madrid, on tampoc va prosperar.
També va estar envoltat de polèmica i tampoc va tirar endavant el Barça Parc, el complex lúdic que el llavors president barcelonista, Joan Laporta, volia construir en uns terrenys propietat del club a Viladecans el 2010. Els col·lectius crítics van denunciar que la compravenda va ser una operació fosca, “perquè per una parcel·la valorada en 2 milions d’euros se’n van pagar 14, amb alguns intermediaris que es van beneficiar de l’operació”, afirma Jaume Grau, portaveu d’Ecologistes en Acció. La resistència ciutadana es va articular al voltant de la plataforma SOS Delta del Llobregat. Van organitzar una campanya informativa que va incidir en les administracions, i finalment la Generalitat els va donar la raó. El Departament de Medi Ambient va rebutjar el projecte perquè considerava que la proposta de modificació urbanística que va presentar l’Ajuntament de Viladecans no era compatible amb la preservació dels valors naturals de l’entorn.
La salvaguarda de l’Olla del Rei, una zona humida al campus de la UPC a Castelldefels, ha estat una lluita guanyada a mitges, segons defensa Ramon Sanahuja, membre de la plataforma que la defensa. L’oposició popular a la construcció d’edificis universitaris que posaven en perill la petita maresma va fer suspendre les obres, i la natura ha recuperat els espais, “amb una biodiversitat interessantíssima des del punt de vista ornitològic”, segons Sanahuja. L’Olla del Rei ha estat inclosa a la zona especial de protecció d’aus en l’ampliació que va decretar la Generalitat el 2024 al delta del Llobregat. Però a la zona hi continua havent freqüents vessaments d’aigües fecals, que no se solucionaran mentre no es construeixi un nou col·lector, que es va aprovar el novembre passat amb un pressupost de 13,2 milions d’euros.