Oposició a 20 projectes previstos en zones inundables
Una quinzena de grups ecologistes han demanat en dues ocasions una moratòria pel perill d’edificar a prop dels rius
La dana de València i les fortes pluges de l’any passat incrementen l’alarma sobre plans urbanístics dissenyats fa dècades
La catàstrofe de la dana al País Valencià va generar una gran alarma entre els col·lectius que s’oposen a un seguit de projectes urbanístics, ja que un argument que guanya cada cop més pes és el perill que representa que estiguin planejats en zones inundables. Les protestes contra plans com el de Ponent, a Gavà, el de Ribera-Salines, a Cornellà, o el de l’Horta de la Vila, a Martorell, es remunten a fa més d’una dècada, organitzades pels que consideren que són projectes especulatius. Ara emergeix amb força l’argument del risc d’inundacions. Tant, que 14 associacions i plataformes han demanat a la Generalitat una moratòria en tota la planificació urbanística amb risc d’inundabilitat.
Els col·lectius posen l’accent sobre 20 plans urbanístics que hi ha previstos en municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona com Badalona, Sant Adrià de Besòs, Sant Just Desvern, Cornellà, Gavà, l’Hospitalet i el Prat, però també a Terrassa, Sabadell, Rubí, Cunit i Olot. A principis de novembre, escassament una setmana després de la terrible dana, Ecologistes en Acció va requerir a la Generalitat una moratòria en tota la planificació urbanística amb risc d’inundabilitat, amb l’advertiment que ja hi ha més de 700.000 persones que viuen, a Catalunya, en zones inundables. Segons van afirmar llavors representants d’Ecologistes en Acció, “el principal problema és que durant anys s’ha incentivat la urbanització especuladora amb independència dels riscos naturals i amb total desdeny dels fluxos ordinaris i extraordinaris de la natura, a la qual cosa s’hi suma, cada vegada amb major evidència, el canvi climàtic”. La petició va coincidir amb una imatge insòlita: l’autopista C-32 es va inundar, al seu pas per Castelldefels, per les fortes pluges caigudes el 4 de novembre.
A mitjans de desembre, representants de 14 col·lectius ecologistes i plataformes veïnals van escenificar davant de les Tres Xemeneies, a Sant Adrià de Besòs, la seva oposició a 20 projectes ja aprovats. Van advertir que són exemples concrets dels riscos que suposa, al seu parer, edificar amb eines de càlcul de risc d’inundació que han quedat obsoletes. Al març van reiterar la petició, en aquesta ocasió amb una compareixença al terreny on s’ha projectat el pla de Ponent, que preveu la construcció de 4.896 pisos entre Gavà i Castelldefels.
Carlos Ballesteros, membre de l’Entesa per a un Gran Parc Litoral al Besòs, va assegurar que plataformes d’arreu de Catalunya van enviar, de forma conjunta, requeriments de moratòria i revisió de 20 plans de desenvolupament urbans i d’infraestructures “en zona inundable, i des de les administracions competents no s’està donant una resposta a l’altura del que la situació requereix”. La resposta dels ajuntaments ha estat, en la majoria dels casos, “el silenci”: “I quan han contestat, com Sant Just Desvern i Cornellà, ho han fet escudant-se amb les valoracions que han fet tant tècnics de Protecció Civil com de l’Agència Catalana de l’Aigua”, hi afegeix Ballesteros. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica tampoc no ha contestat als col·lectius, però la consellera sí que “ha reconegut públicament la necessitat d’actualitzar i revisar els mapes d’inundabilitat. I l’ACA ens ha respost que no té competències pròpies per declarar moratòries i que els informes que elaboren estan fets amb el màxim rigor i les darreres dades de què disposen. Però no són les dades reals”, adverteix.
Plans obsolets
Els col·lectius ecologistes i veïnals consideren que els plans aprovats fa 20 anys són obsolets perquè es van fer amb dades antigues, que han estat alterades pel canvi climàtic. I per criteris polítics, “com el fet de considerar que l’aeroport del Prat no està en zona inundable”, segons Ballesteros, quan es troba en un delta. Un exemple de canvi en les dades l’aporta Rafa Díaz, de Martorell Viu, que diu que en la urbanització de l’horta inundable de la Vila de Martorell s’ha considerat que “la cota d’inundació màxima és de 56, que era a la que havia arribat la riuada més gran que hem conegut, que és la del 1971. Però ara la cota és de 59”, fruit d’una tendència de pluges més intenses, “i moltes persones no són conscients que viuen en una zona inundable i estan en risc”, alerta. “La perillositat ha augmentat, però també la vulnerabilitat de la població, que és el que ha passat a València”, diu.
L’Ajuntament de Martorell ha construït una nova infraestructura verda per reduir el risc d’inundació i protegir la zona urbana del barri de la Vila, segons el consistori, que forma la primera fase del futur Parc de la Vila. També l’Ajuntament de Gavà té previst iniciar, al juny, la construcció de dues basses de laminació i la canalització de la riera de Canyars, amb un pressupost de 15 milions d’euros. Segons el consistori gavanenc, la millora de la riera de Canyars i del torrent de Calamot, que formaran part de dos nous parcs de ribera, beneficiaran les zones properes de Gavà i també de Castelldefels, segons els darrers estudis d’inundabilitat, del 2021. La plataforma Aturem el Pla de Ponent, però, assegura que el risc d’inundació serà gran per la impermeabilització del terra que originarà l’asfaltat de vials i la construcció d’edificis. La construcció de les basses de laminació “són un nou pas per accelerar les obres”, afirma Josep Maria Comas, membre de la plataforma. Tampoc l’Ajuntament de Castelldefels veu clar el pla de Ponent. A finals del 2024 el ple municipal va aprovar una moció, amb l’únic vot contrari del PSC, en què demanava a Gavà l’aturada del projecte i l’estudi d’alternatives. Castelldefels creu que falten estudis que mostrin l’impacte que la construcció de prop de 5.000 pisos, part dels quals a tocar del seu terme municipal, tindrà en la mobilitat, el medi natural, la inundabilitat, la gestió de residus municipals i els usos dels seus equipaments.