“El Maresme, com el planeta, és l’exemple de créixer al límit

S’ha de diferenciar el Baix i l’Alt Maresme on alguns dels accessos ja s’han aturat. Hem fet al·legacions a Canet perquè no veiem que sigui necessari per a res i estimularà el creixement urbanístic i l’especulació urbanística al seu voltant. A Calella i Pineda, hi ha dues plataformes treballant i s’han deixat els projectes per una segona fase. Pineda era el més agressiu de tots, pitjor que el de Canet, trepitjant sol agrícola.

Quan van obrir els peatges vam alertar que s’havia de plantejar com derivar el trànsit de la N-II que s’aprofitava per pacificar. S’ha tirat pel dret prioritzant accessos. El Maresme, com el planeta, és l’exemple de créixer al límit. Cada vegada que es fa alguna infraestructura s’urbanitza sol agrícola, que hauria de ser una reserva d’aliment per noves generacions amb interès per protegir espais naturals. En aquesta comarca la mobilitat és com un trencaclosques perquè està tot molt enganxat.

És un problema, tant al Masnou i Montgat com a Premià de Mar i Vilassar de Dalt que està col·lapsada cada matí, per tant, el transport públic i les ambulàncies queden aturades. S’ha de prioritzar l’accés i fer-ho ben fet, diferenciant un carril per serveis i els busos que no poden avançar perquè hi ha una mitgera. Ens preocupa que a l’entorn dels enllaços generin uns pols d’atracció per fer-hi grans superfícies comercials o noves construccions d’habitatges que generi una mobilitat insostenible que tornarà a col·lapsar la zona.

Fa un any vam mantenir una reunió al Mercat de la Flor i vam quedar al·lucinats perquè ningú els havia explicat res del projecte. L’afectació sobre Vilassar de Mar i Cabrils és complicada a l’espai agrari. Sobre el paper tot és molt bonic però tenen dubtes de si els camions tindran restriccions de la mobilitat. No tenim solucions però està clar que s’hauria de preguntar i debatre amb els afectats.

Ens va reunir fa un any i ens van dir que no sabien res dels accessos i que la informació no era gaire transparent. Llavors arriba el setembre i es presenten els projectes. Vam decidir muntar les jornades de mobilitat al setembre, a Canet, per parlar sobre el futur de la C32 i la pacificació, i començar a preparar al·legacions i mobilitzacions per aturar el segon enllaç a Canet. Encara que el Consell Comarcal no tingui competències en mobilitat, pot fer de pont per traslladar l’opinió del territori. Caldria un debat interdisciplinar que tingui en compte la mobilitat i la regressió del litoral.

Volem debatre sobre el transport públic en general i el futur del tren. A la últim comissió de Mobilitat es va acordar demanar a Territori millores pel transport públic, tant a l’hora de fer els accessos, com de línies d’autobusos. Els pobles de dalt, tenen un dèficit molt gran perquè la gent va a buscar el tren als pobles veïns i no poden aparcar. Si hi hagués un bon accés directe amb bus, no com el que hi ha ara, on els de Vilassar de Dalt pateixen el col·lapse de Premià de Mar, seria un èxit.

L’única manera de combatre aquest col·lapse és qüestionar el model de creixement i que el transport públic sigui l’alternativa futura. Seguim un model dels anys 60 o 70, com si no tingués límits i falta una visió de país, amb xarxes de transport que funcionin perquè la població visqui menys centralitzada a l’entorn de la gran Barcelona.

És un debat d’alta volada que ens supera a tots i que s’ha de fer des d’una administració oberta, amb la participació ciutadana, d’entitats i tècnics de moltes administracions.S’ha de veure si a nivell de litoral hi ha alguna solució. Si és possible traslladar-lo i econòmicament si es viable i quan es trigaria i que quina seria la transició mentre es fa per no col·lapsar el Maresme. Crec que no s’ho creuen que pugui passar.

El tema no s’ha tractat a fons, però sí que vam seguir el reforçament de la via a Cabrera per defensar la infraestructura de transport públic que tant arran de la costa té un risc. La regressió és una realitat per l’efecte dels temporals, i també lligat a la construcció de ports, que frenen l’aportació de sediments a les platges. El problema el sabem, no? I tenim el canvi climàtic. Però els ports no el trauran i anem fent aportacions de sorra com les que s’ha fet a Premià de Mar, amb ajuts europeus. El debat és si estan d’acord a fer aquest projecte d’espigons pertot arreu.

El més important és que Sant Pol hagi acordat que no vol que es trinxi l’espai protegit quan no els beneficien en res. A Canet, diumenge es fa una caminada popular per explicar les dues alternatives que es proposen i que al nostre parer són una aberració.