RELIGIÓ
Dones laiques que fan funcions de capellà
L’arxidiòcesi de Tarragona té set dones laiques en missió pastoral atesa la falta de capellans, una situació que s’ha anat “agreujant”. Són dones nomenades per l’arquebisbe que treballen amb els rectors titulars de cada parròquia, fent feines molt variades. La més destacada és la “celebració dominical en espera de prevere”, en què es fa l’eucaristia en absència del sacerdot.
La directora del secretariat de laics i laiques en missió pastoral de l’Arquebisbat de Tarragona, Rosa Maria Sánchez, defensa que, independentment del sexe, a l’Església “cadascú té una funció”. “Si la vocació d’aquella persona és ser capellà, doncs ha de poder ser capellà, indiferentment que sigui home o dona”, apunta.
Sánchez va ser nomenada laica en missió pastoral el 1982. Tot i ser una feina voluntària, durant uns anys va tenir dedicació exclusiva. En un inici, va anar a Bellmunt del Priorat (Priorat) i ha passat per diverses parròquies, fins a fer-se càrrec, actualment, de les d’Alforja, Riudecols, Arbolí i la Febró, al Baix Camp. Va ser una de les primeres laiques catalanes que va començar a exercir aquest rol.
Recorda que les dones ja feien aquest “servei” en diferents esglésies, però que no estava “institucionalitzat”, ja que és el bisbe qui fa el nomenament “per treballar al costat del rector”. “És un treball de corresponsabilitat”, assenyala.
Pel que fa a les tasques que desenvolupen, són molt variades. La més destacada és la “celebració dominical en espera de prevere”. No es tracta d’una missa convencional, ja que és una tasca reservada als mossens i només ells poden consagrar, però segueixen gairebé el mateix guió que una missa, amb les oracions corresponents, la lectura de l’Evangeli, l’homilia i la comunió. De fet, les laiques en missió pastoral han d’estar “alerta” que hi hagi pa i vi beneït al sagrari per poder fer la comunió en absència del capellà.
La Rosa Maria explica que fan una feina de “coordinació”: treballen amb els grups locals de Càritas, amb les catequistes, fan tasques de manteniment dels edificis, s’encarreguen de la neteja de l’església... I destaca “l’acompanyament” de la comunitat. “El que es tracta és d’intentar mantenir una germanor”, resumeix.
“Treball en equip” amb el mossèn
Concepció Motlló és d’Arbeca (les Garrigues) i des del 2015 que és laica en missió pastoral. Té assignada la parròquia del seu poble i algunes altres dels voltants, com ara Nalec, Maldà i Rocafort de Vallbona, entre d’altres. Un diumenge, l’arquebisbe va oficiar el nomenament en una missa, per tal que la comunitat conegués la nova “responsabilitat” de Motlló.
Diu que als veïns del poble no se’ls va fer “estrany” veure-la darrere l’altar. “La gent fa tants anys que em veu dins l’església!”, valora. Normalment, fa la celebració el dissabte al vespre i el diumenge al matí, i s’ho intercanvia amb el capellà cada quinze dies.
Explica que el dimecres ja pensa en l’homilia que farà i el divendres es reuneix amb el rector per organitzar el cap de setmana. La Concepció remarca que el més “important” és que el mossèn “compti amb tu”, que tingui “confiança”. I insisteix en el “treball en equip” que fan capellans i laiques en missió pastoral.
Tant la Concepció com la Rosa Maria destaquen la “bona acollida” que té la feina que fan en les comunitats parroquials. La Rosa Maria sí que explica que quan va començar, l’any 1982, algunes persones “s’ho miraven de reüll”. “Als pobles petits no hi tenen cap problema, perquè han tastat el que és estar poc atesos”, diu. En canvi, sí que “costa més” als municipis més grans. “Han tingut missa cada dia, i costa més quan els treuen un mossèn i envien una persona a acompanyar la comunitat. Tenen la sensació que han baixat de categoria”, argumenta la directora del secretariat de laics i laiques.
Totes dues coincideixen que no s’han trobat cap problema pel fet de ser dona. “La dona ha anat accedint a molts espais a què no tenia entrada, i es veu com a natural”, indica.
Falta de relleu
Actualment, hi ha set dones laiques en missió pastoral a l’Arquebisbat de Tarragona, una arxidiòcesi que engloba el Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Baix Penedès, el Priorat, la Conca de Barberà i alguns municipis de l’Urgell i les Garrigues. Estan preocupades per la manca de relleu generacional, ja que es fan grans i des del 2015 no es nomena una nova laica en missió pastoral. A Sánchez li “preocupa” que el grup no creixi.
Apunta que també hi hauria d’haver homes laics en missió pastoral, fins i tot algun matrimoni. “Això canviaria una mica la imatge que en tenim, que això és cosa de dones. I no ho és. Això és cosa d’Església. I l’Església som homes i som dones”, rebla.
La dona a l’Església
La directora del secretariat de laics i laiques explica que, en el sínode dels bisbes celebrat l’octubre de l’any passat, es va apostar per una Església sinodal, per una “corresponsabilitat”. “Tots tenim un paper, una funció, hem de ser-ne conscients i l’hem d’anar assumint”, comenta Sánchez.
La Rosa Maria parla de treballar per “una consciència més àmplia i més evangèlica”: “Hem viscut una Església molt encarcarada i li hem de treure totes aquestes crosses que tenim”, remarca.
També recorda que, el gener del 2021, l’Església catòlica va reconèixer el ministeri litúrgic, admetent les dones com a lectores i acòlites. El ministeri litúrgic és un pas previ al diaconat, fins llavors només reservat als homes laics. “És una barbaritat el que costa moure la maquinària de l’Església, que té tanta història”, conclou. “La institució ha d’arribar algun dia que això es pugui fer”, hi afegeix.