Societat
El .cat crea escola
El domini a Internet que representa la llengua i la cultura catalanes es converteix en model per a altres realitats lingüístiques i culturals europees
El domini de tres lletres d'internet .cat, atorgat per l'ICANN la nit del 15 a 16 de setembre del 2005 per englobar les pàgines amb referències a la llengua i la cultura catalanes ha aconseguit seguidors arreu d'Europa. Es tracta de cultures i llengües que, com la catalana, no disposen d'un estat propi o no tenen l'estatus de territori dependent reconegut per l'ONU i, per tant, segons la normativa vigent, no poden accedir a un domini de dues lletres.
L'èxit de la iniciativa catalana, que rau en bona part en la renúncia a la demanda d'un domini territorial de dues lletres per passar a demanar un de tres lletres que englobés una cultura ha estat imitat en diversos racons d'Europa. Així, existeix actualment iniciatives que, seguint l'exemple català, demanen domini propi per a nacions com Escòcia (.sco), Gal·les (.cym) o el País Basc (.eus).
La importància del precedent català és cabdal per a tot aquest moviment, així l'Associació puntueus, entitat que defensa un domini específic per a la llengua i cultura basques va néixer, precisament, gràcies a la consecució del .cat. "L'obtenció del domini català va ser el nostre punt de partida", assegura Iratxe Esnaola, coordinadora del projecte basc, que reconeix que gràcies a la iniciativa catalana, "el camí ja estava dissenyat i només vam haver de començar a caminar". Del mateix parer és Camilo Regueiro, vicepresident de l'Associació Puntogal que reclama l'acceptació d'un domini .gal per a la cultura gallega: "Tot i que des de l'any 98 hi havia iniciatives a favor d'un domini propi, l'obtenció del .cat va demostrar que era possible aconseguir un domini per a la nostra llengua i cultura".
El periodista Saül Gordillo, autor de Nació.cat, llibre en el que explica tot el procés d'obtenció del domini .cat, valora com un "èxit" que el .cat hagi fet escola. "Els catalans estàvem a Internet dins del context de l'Estat i amb el nou domini hem passat a estar en un context internacional i això fa que es valori com a exemple a seguir", assegura. L'exemple també ha estat seguit pels defensors del lleonès -variant de l'asturlleonès parlada a Lleó- que també tenen la seva demanda, el .lli: "Els catalans van ser pioners en trobar noves fórmules per donar suport a la llengua i la cultura", assegura Abel Pardo, un dels promotors de la iniciativa.
Obrir la caixa dels trons
Esclar que l'obertura propiciada per la consecució del .cat ha servit, en certa manera, per "obrir la caixa dels trons", en afirmació de Gordillo, ja que ha possibilitat que qualsevol entitat pugui optar a tenir el seu domini propi. Així per exemple, i en l'àmbit cultural català, ja han aparegut peticions de dominis .val i .bal, destinats respectivament a representar la llengua i cultura valenciana i balear des d'una òptica negacionista de la unitat de la llengua.
En un altre àmbit, les ciutats han pres també la iniciativa, amb peticions de dominis .nyc per a Nova York, .berlin i .hamburg per a aquestes ciutats alemanyes, .paris per a la capital francesa i també un .bcn per a Barcelona. Aquest últim cas, auspiciat per l'Ajuntament, s'ha vist esquitxat per la politització que suposaria la consecució d'un domini d'aquestes característiques si aquest s'utilitza, tal i com demana el Partit Popular, per bandejar el .cat.
Saül Gordillo considera que "cal estar contents d'haver estat els que hem obert la porta", al temps que afirma que "no podem negar per als altres el que hem aconseguit per a nosaltres". En aquest sentit considera que no "ens podem negar a que algú vulgui un .val, perquè en tot cas els que compartim i defensem l'àmbit lingüístic català utilitzarem el .cat". De tota manera, recorda que el domini.cat "no vol dir independentisme", ja que només fa referència a un àmbit lingüístic i cultural.
En tot cas, és un fet que la possibilitat d'aconseguir un domini propi ha esperonat tota mena de peticions. Així, a més de les ja esmentades, existeixen també campanyes en favor d'un .bzh per a Bretanya, un .ker per a la cultura de Cornualles, un .and per Andalusia, un .frl per als frisons, un .ven per als venets, i fins i tot hi ha qui demana un .eng per singularitzar les pàgines angleses, actualment sota el domini .uk comú a tot Gran Bretanya. Fora dels domini de tres lletres també hi ha qui demana un .vl per a Flandes o, fora d'Europa, un .quebec per a aquesta part del Canadà.
Fre als nous dominis
Però tots aquests esforços per aconseguir nous dominis a internet que permetin singularitzar un determinat tipus de pàgines o bé aquelles que fan referència a una llengua o una cultura determinada es veuen frenades per l'ICANN, (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers o Corporació d'Internet per a l'assignació de noms i nombres), que, segons apunta la basca Iratxe Esnaola, "ha ajornat diverses vegades els terminis per prendre en consideració nous dominis". Aquest fet, segons el gallec Camilo Regueiro "ralentitza la mobilització en favor d'un domini concret, ja que no es poden fer campanyes o demanar col·laboracions quan no hi ha un calendari precís o aquest ha estat modificat diverses vegades".
Tot i que l'ICANN és una entitat independent està sota la influència al govern dels Estats Units i l'entrada del nou executiu d'Obama pot haver retardat encara més les decisions, ja que, segons apunt Gordillo, l'ICANN "estudia fer una gestió purament comercial dels dominis, però encara no s'ha acabat de prendre la decisió". Tot i això no sembla possible una total liberalització dels dominis, ja que com defensa Camilo Regueiro, "cal que hi hagi unes regles i unes garanties que qualsevol sol·licitud té els seus motius i la seva infraestructura tècnica per tirar endavant".
Gironins de Gibraltar i asturians de la Samoa Americana
Cas apart és el que passa quan la manca d'un domini propi esperona la imaginació. Tant és així que a Girona és freqüent l'ús del domini .gi, corresponent a Gibraltar. L'utilitzen, entre d'altres, el mateix ajuntament de la ciutat i la cambra de comerç. Un cas similar passa a Astúries, on tot i que existeix una campanya, ara aturada, a favor d'un domini .ast, té força èxit el domini .as, domini d'àmbit territorial corresponent a la Samoa Americana (American Samoa). Algunes entitats i particulars asturians aprofiten aquest .as per fer-lo passar com a propi. També és possible trobar pàgines web de Biscaia que utilitzen el .biz, destinat en teoria a pàgines relacionades amb el món dels negocis. I encara cal mencionar el domini .tk, corresponent a l'arxipèlag neozelandés de Tokelau, que ofereix dominis gratuïts a canvi de publicitat i que, fins l'arribada del .cat, era utilitzat per moltes webs catalanes com a via per evitar utilitzar el territorial .es o el genèric .com
L'èxit de la iniciativa catalana, que rau en bona part en la renúncia a la demanda d'un domini territorial de dues lletres per passar a demanar un de tres lletres que englobés una cultura ha estat imitat en diversos racons d'Europa. Així, existeix actualment iniciatives que, seguint l'exemple català, demanen domini propi per a nacions com Escòcia (.sco), Gal·les (.cym) o el País Basc (.eus).
La importància del precedent català és cabdal per a tot aquest moviment, així l'Associació puntueus, entitat que defensa un domini específic per a la llengua i cultura basques va néixer, precisament, gràcies a la consecució del .cat. "L'obtenció del domini català va ser el nostre punt de partida", assegura Iratxe Esnaola, coordinadora del projecte basc, que reconeix que gràcies a la iniciativa catalana, "el camí ja estava dissenyat i només vam haver de començar a caminar". Del mateix parer és Camilo Regueiro, vicepresident de l'Associació Puntogal que reclama l'acceptació d'un domini .gal per a la cultura gallega: "Tot i que des de l'any 98 hi havia iniciatives a favor d'un domini propi, l'obtenció del .cat va demostrar que era possible aconseguir un domini per a la nostra llengua i cultura".
El periodista Saül Gordillo, autor de Nació.cat, llibre en el que explica tot el procés d'obtenció del domini .cat, valora com un "èxit" que el .cat hagi fet escola. "Els catalans estàvem a Internet dins del context de l'Estat i amb el nou domini hem passat a estar en un context internacional i això fa que es valori com a exemple a seguir", assegura. L'exemple també ha estat seguit pels defensors del lleonès -variant de l'asturlleonès parlada a Lleó- que també tenen la seva demanda, el .lli: "Els catalans van ser pioners en trobar noves fórmules per donar suport a la llengua i la cultura", assegura Abel Pardo, un dels promotors de la iniciativa.
Obrir la caixa dels trons
Esclar que l'obertura propiciada per la consecució del .cat ha servit, en certa manera, per "obrir la caixa dels trons", en afirmació de Gordillo, ja que ha possibilitat que qualsevol entitat pugui optar a tenir el seu domini propi. Així per exemple, i en l'àmbit cultural català, ja han aparegut peticions de dominis .val i .bal, destinats respectivament a representar la llengua i cultura valenciana i balear des d'una òptica negacionista de la unitat de la llengua.
En un altre àmbit, les ciutats han pres també la iniciativa, amb peticions de dominis .nyc per a Nova York, .berlin i .hamburg per a aquestes ciutats alemanyes, .paris per a la capital francesa i també un .bcn per a Barcelona. Aquest últim cas, auspiciat per l'Ajuntament, s'ha vist esquitxat per la politització que suposaria la consecució d'un domini d'aquestes característiques si aquest s'utilitza, tal i com demana el Partit Popular, per bandejar el .cat.
Saül Gordillo considera que "cal estar contents d'haver estat els que hem obert la porta", al temps que afirma que "no podem negar per als altres el que hem aconseguit per a nosaltres". En aquest sentit considera que no "ens podem negar a que algú vulgui un .val, perquè en tot cas els que compartim i defensem l'àmbit lingüístic català utilitzarem el .cat". De tota manera, recorda que el domini.cat "no vol dir independentisme", ja que només fa referència a un àmbit lingüístic i cultural.
En tot cas, és un fet que la possibilitat d'aconseguir un domini propi ha esperonat tota mena de peticions. Així, a més de les ja esmentades, existeixen també campanyes en favor d'un .bzh per a Bretanya, un .ker per a la cultura de Cornualles, un .and per Andalusia, un .frl per als frisons, un .ven per als venets, i fins i tot hi ha qui demana un .eng per singularitzar les pàgines angleses, actualment sota el domini .uk comú a tot Gran Bretanya. Fora dels domini de tres lletres també hi ha qui demana un .vl per a Flandes o, fora d'Europa, un .quebec per a aquesta part del Canadà.
Fre als nous dominis
Però tots aquests esforços per aconseguir nous dominis a internet que permetin singularitzar un determinat tipus de pàgines o bé aquelles que fan referència a una llengua o una cultura determinada es veuen frenades per l'ICANN, (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers o Corporació d'Internet per a l'assignació de noms i nombres), que, segons apunta la basca Iratxe Esnaola, "ha ajornat diverses vegades els terminis per prendre en consideració nous dominis". Aquest fet, segons el gallec Camilo Regueiro "ralentitza la mobilització en favor d'un domini concret, ja que no es poden fer campanyes o demanar col·laboracions quan no hi ha un calendari precís o aquest ha estat modificat diverses vegades".
Tot i que l'ICANN és una entitat independent està sota la influència al govern dels Estats Units i l'entrada del nou executiu d'Obama pot haver retardat encara més les decisions, ja que, segons apunt Gordillo, l'ICANN "estudia fer una gestió purament comercial dels dominis, però encara no s'ha acabat de prendre la decisió". Tot i això no sembla possible una total liberalització dels dominis, ja que com defensa Camilo Regueiro, "cal que hi hagi unes regles i unes garanties que qualsevol sol·licitud té els seus motius i la seva infraestructura tècnica per tirar endavant".
Gironins de Gibraltar i asturians de la Samoa Americana
Cas apart és el que passa quan la manca d'un domini propi esperona la imaginació. Tant és així que a Girona és freqüent l'ús del domini .gi, corresponent a Gibraltar. L'utilitzen, entre d'altres, el mateix ajuntament de la ciutat i la cambra de comerç. Un cas similar passa a Astúries, on tot i que existeix una campanya, ara aturada, a favor d'un domini .ast, té força èxit el domini .as, domini d'àmbit territorial corresponent a la Samoa Americana (American Samoa). Algunes entitats i particulars asturians aprofiten aquest .as per fer-lo passar com a propi. També és possible trobar pàgines web de Biscaia que utilitzen el .biz, destinat en teoria a pàgines relacionades amb el món dels negocis. I encara cal mencionar el domini .tk, corresponent a l'arxipèlag neozelandés de Tokelau, que ofereix dominis gratuïts a canvi de publicitat i que, fins l'arribada del .cat, era utilitzat per moltes webs catalanes com a via per evitar utilitzar el territorial .es o el genèric .com
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.