Haití es desespera

“És difícil estar viu aquí.” Ho asse­gura des d'Haití, tres dies després del ter­ratrèmol, el peri­o­dista de la BBC a Haití, Carel Pedre. Un altre peri­o­dista, el nord-ame­ricà Ansel Herz, ha indi­cat que hi ha nens, ara orfes, que no han men­jat “en un, dos o tres dies” i que “no hi ha un esforç mas­siu visi­ble als car­rers”. Segons ha expli­cat el peri­o­dista, “no hi ha lloc on com­prar men­jar” i “és una situ­ació molt dura”.

La situ­ació és que milers de per­so­nes han pas­sat la ter­cera nit al ras després del ter­ratrèmol que ha des­truït més de 300.000 habi­tat­ges i que, tot i que tones d'ajuda huma­nitària ja han començat a arri­bar, la falta d'infra­es­truc­tu­res i xarxa de comu­ni­ca­ci­ons, suma­des a la inse­gu­re­tat, fan molt difícil el seu repar­ti­ment.

Difi­cul­tats per aju­dar
Con­cre­ta­ment, degut al fet que el port marítim ha que­dat ino­pe­ra­tiu, l'aire és l'única via d'entrada d'ajuda a l'illa. En aquest sen­tit, Cuba ha acor­dat amb els EUA que els avi­ons nord-ame­ri­cans amb reforços puguin sobre­vo­lar l'espai aeri cubà, per fer més ràpid el tra­jecte. Tan­ma­teix, només una de les pis­tes de l'aero­port està intacta, els apa­rells de con­tro per regu­lar el trànsit aeri estan mal­me­sos i els avi­ons car­re­gats d'ajuda huma­nitària ater­ren amb comp­ta­go­tes.

Els hai­ti­ans seguei­xen ron­dant pels car­rers amb por de tor­nar a entrar als edi­fi­cis i el por­ta­veu de la missió de les Naci­ons Uni­des, David Wim­hurst, ha aler­tat de que “la situ­ació és cada cop més tensa”. I és que cen­te­nars de per­so­nes han de fer cua per rebre aigua pota­ble, rac­ci­o­nada, ha expli­cat un enviat espe­cial de la BBC, Andy Gallac­her. De la mateixa manera, els ali­ments comen­cen a ser escas­sos. Gallac­her con­ti­nua expli­cant que "els hos­pi­tals estan des­bor­dats” i que fal­ten met­ges perquè “molts d'ells van morir en el ter­ratrèmol o estan bus­cant les seves famílies”.

La ràbia creix i comença el pillatge als magat­zems de l'ONU
Per tot això, Gallac­her ha aler­tat de que “fins ara, el sen­ti­ment gene­ral ha sigut de paciència, però la ràbia està crei­xent i la població se sent cada cop més frus­trada”. De fet, la por­ta­veu del Pro­grama d'Ali­ments de l'ONU, Emi­lia Case­lla, ha apun­tat que s'han produït pillat­ges als magat­zems de l'orga­nisme. El fotògraf de la revista Time, Shaul Schwartz, ha expli­cat que alguns car­rers estat tallats per ciu­ta­dans que han mun­tat bar­ri­ca­des aixe­ca­des amb runa i cadàvers. “Encaca no veiem cap ajuda estran­gera”, ha decla­rat la direc­tora de l'hotel Le Plaza, a Port-au-Prince. “Si l'ajuda no arriba aviat, això empit­jo­rarà”, ha aler­tat.

Segons la por­ta­veu de l'ONU “la gent està cada cop més furi­osa” i, degut al fet que la poli­cia hai­ti­ana pràcti­ca­ment ha des­a­pa­re­gut, la segu­re­tat depèn en gran mesura dels 3.000 sol­dats de la força inter­na­ci­o­nal. En aquest con­text, s'espera l'arri­bada aquest diven­dres dels més de 5.00 sol­dats nord-ame­ri­cans. De moment, ja ha arri­bat el por­ta­a­vi­ons ame­ricà Carl Vin­son a la costa i, segons el coman­dant de la flota, Ron Flan­ders, s'han enviat “dos helicòpters a Port-au-Prince car­re­gats amb ali­ments i sub­mi­nis­tra­ments mèdics”.

La Creu Roja ha comu­ni­cat que el número de morts pot arri­bar als 50.000. L'ONU, per la seva banda, ha asse­gu­rat que en alguns bar­ris de Port-au-Prince la des­trucció és del 50% i que també han resul­tat afec­ta­des greu­ment les pobla­ci­ons pro­pe­res a la capi­tal, com Car­re­four i Jac­mel.