Societat

Dues mil veremes

La festa romana de la Vinalia Rústica de Teià reconstrueix com se celebrava dos mil anys enrere l'inici de la verema

No hi ha gaire fes­tes a Cata­lu­nya que puguin pre­su­mir dels dos mil anys de tra­dició de la Vina­lia Rústica, la festa romana de la verema que aquest cap de set­mana s'ha cele­brat a Teià, al cor de la deno­mi­nació d'ori­gen Ale­lla. La festa, que va comp­tar amb la par­ti­ci­pació de la legió romana Legio VII Gemina, es va ini­ciar quan el fla­men dia­lis, el sacer­dot de Júpiter, va esprémer amb les mans un gotim de raïm davant l'altar. Aquesta recons­trucció històrica forma part de les acti­vi­tats amb que el Cen­tre d'Aco­llida Turística (CAT) de Teià dóna a conèixer el patri­moni i la història de la Cella Vina­ria, el celler romà exca­vat i recons­truït al jaci­ment de Vall­mora, al Maresme.

A banda d'aquesta festa de la verema, els caps de set­mana es fan les visi­tes guia­des de la Ruta del Vi d'Ale­lla, visi­tes que comen­cen a les ins­tal·laci­ons del CAT amb la pro­jecció d'un vídeo expli­ca­tiu de la història del celler romà, recons­truïda a través de la inves­ti­gació a les exca­va­ci­ons. Un segell de plom (sig­na­cu­lum) des­co­bert el 2003 revela els noms del res­pon­sa­ble i del pro­pi­e­tari de l'explo­tació vinícola de Vall­mora el del segle II dC: Epic­te­tus, esclau de Lucius Peda­nius Cle­mens, inte­grants d'un grup fami­liar nota­ble de Bar­cino. La visita con­ti­nua pel celler romà par­ci­al­ment recons­truït, on es pot seguir tot el procés d'ela­bo­ració del vi romà fins que s'enva­sava en àmfo­res que es car­re­ga­ven a les bode­gues dels vai­xells que les dis­tribuïen per tot l'imperi.

Pas­sant per les vinyes local, s'arriba al celler moder­nista d'Ale­lla Vinícola, on els més de dos mil anys d'història es con­cre­ten en un tast de vins comen­tat per l'enòleg. Paula Llo­ret, antropòloga i coor­di­na­dora de les acti­vi­tats del Parc Arqueològic Cella Vina­ria, explica que es pretén és expli­car la roma­nit­zació als visi­tants a través del vi, que dos mil anys després segueix essent pro­ta­go­nista de la comarca. És para­do­xal pen­sar que fa vint segles al celler romà s'ela­bo­rava vi que s'expor­tava per abas­tir les legi­ons roma­nes a tots el racons de l'imperi, men­tre que a l'actu­a­li­tat el vi d'Ale­lla, mal­grat ser cone­gut i apre­ciat, costa de tro­bar a les car­tes dels res­tau­rants de llocs tan pro­pers com la Bar­ce­lo­neta, a 20 km de distància.

Xavier Gar­cia, direc­tor tècnic del celler Ale­lla Vinícola, ela­bo­ra­dor dels històrics vins Ale­lla Mar­fil, ho explica: “Alguna cosa hem fet mala­ment, perquè si bé en el pas­sat la nos­tra oferta de vins era limi­tada, ara que ofe­rim vari­e­tat, qua­li­tat i preu ade­quats, és un dis­ba­rat que els nos­tres vins no tin­guin més presència a la res­tau­ració local i bar­ce­lo­nina”. L'expor­tació mas­siva de vi laietà en àmfo­res des de finals del segle I aC cap a la resta de l'imperi va pro­vo­car l'apa­rició d'una classe social ter­ra­ti­nent vin­cu­lada a la nova ciu­tat de Bar­cino, que així va arri­bar a enviar sena­dors a Roma. No pot ser que ara Bar­ce­lona vis­qui d'esquena al vi d'Ale­lla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.