Un somni que es fa realitat

“Els som­nis es con­ver­tei­xen en idees i les idees s'han de poder rea­lit­zar. I nosal­tres estem acon­se­guint rea­lit­zar una idea, que havia estat un somni”, explica Rafel Are­nas, tera­peuta en medi­cina tra­di­ci­o­nal xinesa que el dia 15 d'aquest mes emprendrà amb la seva dona, Núria Noguera, pro­fes­sora de txi-kung, un llarg viatge de 16 anys. El seu pro­jecte con­sis­teix a visi­tar 32 països (6 mesos en cada país) ense­nyant-hi acu­pun­tura, una de les espe­ci­a­li­tats d'en Rafel. Però no és un pro­jecte fet a la babalà. Fa 15 anys que tenien el somni d'anar a ense­nyar a la Xina. “Però ense­nyar-hi què? –es pre­gun­ta­ven–, perquè és evi­dent que poc els en podem ense­nyar, de medi­cina tra­di­ci­o­nal xinesa, als xine­sos”. Fa tres anys van tenir la idea: “Bai­xa­rem per la costa afri­cana i res­se­gui­rem l'Àsia fins a la Xina ense­nyant acu­pun­tura. I als xine­sos els expli­ca­rem la nos­tra experiència, si els interessa”. I va resul­tar que la idea d'aquesta pare­lla de Sant Joan de Mollet va agra­dar als xine­sos. A la Xina volen conèixer amb detalls l'experiència d'en Rafel i la Núria, per tal que altres tera­peu­tes puguin tre­ba­llar o ense­nyar a l'Àfrica els secrets de la medi­cina tra­di­ci­o­nal xinesa. Dèiem que no era un pro­jecte fet a la babalà, i hi afe­gi­rem que no és cap viatge a la bona de Déu. Abans d'empren­dre el viatge es posen en con­tacte amb asso­ci­a­ci­ons o orga­nis­mes que esti­guin interes­sats en el curs de sis mesos que ofe­rei­xen. Al Mar­roc, per exem­ple, que serà la pri­mera atu­rada de sis mesos, ja els espe­ren. Els seus alum­nes seran estu­di­ants de medi­cina i d'infer­me­ria. El diploma que obtin­dran els alum­nes té un reco­nei­xe­ment ofi­cial, i inclourà la sig­na­tura del rei del Mar­roc. Men­tre en Rafel ense­nyi acu­pun­tura, la Núria ense­nyarà txi-kung a les dones. No cobra­ran res per la seva feina. Només dema­nen a les enti­tats que els acu­llen que els paguin el men­jar, que els vagin a bus­car a la fron­tera, un intèrpret per fer les clas­ses en con­di­ci­ons i un lloc per dei­xar-hi el vehi­cle. Fa tres anys que bus­quen el finançament neces­sari: “Mol­tes empre­ses hi han col·labo­rat, les unes més que les altres, però entre totes ho han fet pos­si­ble”. Fins i tot els han acon­se­guit un camió, que han adap­tat com a habi­tatge i cen­tre de tre­ball. A més, han escrit dos lli­bres sobre les seves res­pec­ti­ves espe­ci­a­li­tats per auto­fi­nançar-se. Els venen al seu cen­tre d'acu­pun­tura de Sant Joan de Mollet (www.​acu​punt​urag​iron​a.​com), que a par­tir d'ara ges­ti­o­narà el seu fill. La família, fills i pares, accep­ten la decisió d'en Rafel i la Núria: “Als pares els costa enten­dre que mar­xaràs tant de temps, però ho aca­ben accep­tant”. De tota manera apro­fi­ta­ran inter­net per estar en con­tacte amb els de casa: Face­book i Twit­ter, càmera web i un bloc obert a tot­hom que ani­ran actu­a­lit­zant. A la pre­gunta de què n'espe­ren, d'aquest viatge, res­po­nen sense dub­tar-ho ni un moment: “Apren­dre. Enri­quir-nos com a per­so­nes i con­ti­nuar apre­nent-ne”. Vene­ra­ble propòsit.