Privacitat en perill

Expa­re­lles que espien un antic amor, alum­nes d'ins­ti­tut que es bur­len dels pro­fes­sors o per­so­na­li­tats suplan­ta­des. Aquests no són els com­por­ta­ments majo­ri­ta­ris a les xar­xes soci­als que diària­ment uti­lit­zen milers de per­so­nes a Cata­lu­nya, però exis­tei­xen. Aquests nous espais de relació per­so­nal a inter­net pre­o­cu­pen per la pèrdua de pri­va­ci­tat que com­por­ten. Ser usu­ari de Face­book o MyS­pace sig­ni­fica renun­ciar a "un 70% d'inti­mi­tat", segons coin­ci­dei­xen a aler­tar la direc­tora de l'Agència Cata­lana de Pro­tecció de Dades, Est­her Mit­jans, i el pre­si­dent de la Comissió de Lli­ber­tats Informàtiques, Antoni Far­ri­ols.

"És una manera de rela­ci­o­nar-nos nova, del segle XXI, i una per­sona ha de valo­rar si vol que la feli­ci­tin per l'ani­ver­sari o man­te­nir la pri­va­ci­tat", afirma Mit­jans. Per Far­ri­ols, les xar­xes soci­als tenen més des­a­van­tat­ges que avan­tat­ges, però asse­gura que si l'inter­nauta es deci­deix a uti­lit­zar-les, "més que amb por, ho ha de fer amb pre­caució".

Mar Mon­so­riu, autora del lli­bre Manual de redes soci­a­les en inter­net (Cre­a­ci­o­nes Copy­right), con­si­dera que les xar­xes soci­als són "eines molt útils" però que, com tot, s'han d'uti­lit­zar amb prudència. "Els usu­a­ris hau­rien d'inver­tir un temps mínim a estu­diar com fun­ci­o­nen" i evi­tar així que un mis­satge pri­vat acabi sent d'accés públic "per ignorància".

Si el 43% dels inter­nau­tes tenen obert el per­fil a qual­se­vol per­sona, segons un estudi de l'Ins­ti­tut Esta­tal de Tec­no­lo­gies de la Comu­ni­cació (Inteco) i l'Agència Espa­nyola de Pro­tecció de Dades (AEPD) és perquè així ho volen o perquè des­co­nei­xen el fun­ci­o­na­ment de la xarxa social.

Europa, més garan­tista
Per això, Mit­jans també con­vida els usu­a­ris a estu­diar la política de pri­va­ci­tat "i no for­mar part de cap xarxa social que no en tin­gui". Far­ri­ols, no obs­tant, adver­teix que les lleis de pro­tecció de dades euro­pees i ame­ri­ca­nes "són dife­rents" i, en el cas dels EUA, menys garan­tis­tes.

En la major part de les xar­xes soci­als les dades dels inter­nau­tes són emma­gat­ze­ma­des per les empre­ses, que les uti­lit­zen amb fina­li­tats publi­citàries. Mar Mon­so­riu defensa que "hi tenen dret perquè faci­li­ten un suport gratuït".

Però, en opinió d'aquesta experta, s'ha de dife­ren­ciar entre que l'usu­ari cedeixi dades pròpies -com les seves foto­gra­fies- i que ter­ce­res per­so­nes difon­guin imat­ges sense dret a veto. "Quan has reac­ci­o­nat ja hi ha 28 per­so­nes que s'han des­car­re­gat la foto sense conei­xe­ment del pro­ta­go­nista", des­taca.

Això, pre­ci­sa­ment, li va pas­sar a una usuària de Face­book, que pre­fe­reix man­te­nir-se en l'ano­ni­mat. "Jo en vaig treure les foto­gra­fies del meu nadó quan em vaig ado­nar que si algun dels meus amics comen­tava la imatge, automàtica­ment podien acce­dir a la foto­gra­fia els inter­nau­tes amb qui ells tenen amis­tat i a molts jo no els conec".

Un altre aspecte impor­tant a can­viar, segons Far­ri­ols, és que "s'hau­ria de faci­li­tar la can­cel·lació de dades". Recent­ment s'ha encès aquest debat a l'entorn de les peti­ci­ons de fami­li­ars d'usu­a­ris morts per can­cel·lar el compte i esbor­rar qual­se­vol ras­tre. Men­tre la xarxa espa­nyola Tuenti ho té pre­vist, les con­di­ci­ons d'ús de Face­book no pre­ve­uen can­cel·lar el per­fil, sinó única­ment per­me­tre-hi l'accés a amics con­fir­mats.

Per Ícaro Moyano, direc­tor de comu­ni­cació de Tuenti, aquesta diferència de cri­teri res­pon al fet que "un dels pilars fona­men­tals de Tuenti és la pri­va­ci­tat". En canvi, Mon­so­riu dis­crepa i asse­gura que Tuenti "no és tan segura com diuen". La veri­tat és que si Face­book té recla­ma­ci­ons rela­ci­o­na­des amb la pri­va­ci­tat, Tuenti no és una excepció.

Per tant, men­tre con­tinuïn les polítiques de pri­va­ci­tat actu­als, que Far­ri­ols con­si­dera del tot insu­fi­ci­ents, el pre­si­dent de la Comissió de Lli­ber­tats Informàtiques acon­se­lla que "si en la vida real no es faci­lita el cor­reu electrònic i el telèfon mòbil de seguida, també s'ha d'anar amb compte a l'hora de com­ple­tar el per­fil en una xarxa social".

Aquest és un con­sell que com­par­tei­xen Mon­so­riu i Mit­jans. "Hem d'anar amb compte amb la infor­mació que faci­li­tem, perquè ens pot por­tar pro­ble­mes com per­dre la feina o que una foto­gra­fia nos­tra acabi il·lus­trant una web poc reco­ma­na­ble", des­taca Mon­so­riu.