No es pot badar!

El dia que escric aquesta crònica, 29 d'abril d'aquest 2009 estrany, por­ta­dor de malas­tru­gança en forma de crisi, de virus de grip por­cina, de plu­ges ina­ca­ba­bles, de rècord euro­peu de giro­nins a l'atur –Espa­nya, el més alt d'Europa; Cata­lu­nya, el més alt d'Espa­nya; Girona, el més alt de Cata­lu­nya; lla­vors...–, d'uni­ver­si­ta­ris que pro­tes­ten con­tra el procés de Bolo­nya i de mig Girona plena de pols i fang de les obres del TAV, una ale­nada d'aire fresc m'ha entrat a casa en obrir El Punt i veure i olo­rar la plana 10, on un plànol amb una deta­llada llista dels llocs visi­ta­bles i la pre­sen­tació «Un clàssic de la pri­ma­vera», anun­cien la 54a edició de l'expo­sició de flors, l'expressió flo­ral, artística, cul­tu­ral i ciu­ta­dana Girona, Temps de Flors, que, una vegada més, lidera de manera exem­plar l'Ajun­ta­ment de Girona.

Immers en els últims retocs del lli­bre Història d'una aven­tura. El Punt 1979/2009, que estic aca­bant, m'havia dis­tret. Quan sem­bla a cada edició que no es pot superar, nous indrets es recu­pe­ren o bé s'incor­po­ren a l'expo­sició. En l'edició de l'any pas­sat va ser de 113, la suma dels espais visi­ta­bles entre patis, expo­si­ci­ons flo­rals i jar­dins. Aquest any sumen 122. Des­ta­quen la casa Boa­das, la recu­pe­ració de l'esca­li­nata de Sant Feliu i la inclusió del gironí pont de Pedra. Els ponts de l'Onyar són estratègica­ment impor­tants. Els visi­tants, a part de les panoràmiques clàssi­ques de la ciu­tat que tant admi­ren des dels matei­xos ponts, són les pri­me­res flors que veuen de Girona, Temps de Flors, en cre­uar-los. Cal tenir en compte que la pri­mera impressió és sovint la més recor­dada i, con­següent­ment, cal selec­ci­o­nar amb cura els artis­tes i els temes expo­sats.

Entre els lava­bos públics fixos i els ins­tal·lats per l'esde­ve­ni­ment, he comp­tat al plànol set uni­tats per alleu­jar les neces­si­tats físiques –prostàtiques i de bufe­tes– de l'allau de visi­tants. Accep­tat el nom­bre de 500.000 visi­tants i tenint en compte que un per­cen­tatge molt alt –un 65%?– són per­so­nes molt grans, es poden cal­cu­lar els ser­veis. En una visita de qua­tre a cinc hores i un 65% amb un ser­vei per per­sona i un 35% de més joves, amb un ser­vei per cada tres, sumats ens donen 383.333 ser­veis en total. Divi­dida aquesta xifra pels 9 dies de durada i pels 7 llocs amb 4 sani­ta­ris en cadas­cun, donen 1.521 ser­veis per lloc i dia. A tres minuts per ser­vei, són 4.563 minuts, o sigui, 76 hores. Impos­si­ble! Tenint en compte que els tallats s'han apu­jat inso­lidària­ment de 10 a 20 cèntims d'euro, les cor­rues als bars seran menors. Si fa bo, hi haurà pro­ble­mes!

Amb roba inte­rior més o menys mullada, el plaer de l'espec­ta­cle flo­ral, monu­men­tal, artístic i cívic únic –pot­ser mun­di­al­ment– farà que hom s'oblidi dels pro­ble­mes uri­na­ris i sols recordi les deli­ca­des obres dels vete­rans, exem­plars i incom­bus­ti­bles Amics de les Flors i dels Jar­dins, de Girona, artífexs incan­sa­bles de bona part de l'expo­sició.