El català i els ‘pitos locos'

Grand Prix, Dis­ney World, Queen Medina, Magic Game, The Ship, Inver­ter, Boo­me­rang, Inver­sion i un llarg etcètera. Vist així i només citant els noms d'algu­nes de les atrac­ci­ons de les Fires de Girona es veu com­pli­cat que el català hi tin­gui una presència pre­e­mi­nent tenint en compte que direc­ta­ment els pro­pi­e­ta­ris apos­ten per posar-hi noms anglòfils, encara que els seus pro­pi­e­ta­ris siguin cana­ris, valen­ci­ans, madri­lenys o cata­lans. S'ha de reconèixer, però, que l'esforç dels últims anys fet des de l'Ajun­ta­ment de Girona ha acon­se­guit que el català esti­gui més pre­sent a les Fires.

Per començar, gai­rebé totes les para­des de cas­ta­nyes hi tenen com a mínim la doble deno­mi­nació català i cas­tellà, encara que en algun cas hi lle­gim “cas­ta­nyes galle­ges” en comp­tes de “cas­ta­nyes galle­gues”. A la part infan­til és inne­ga­ble que la música de les para­des sol ser de grups cata­lans amb cançons més tra­di­ci­o­nals i més moder­nes. Una homo­geneïtat que no es dóna en les atrac­ci­ons per a adults. En aquest cas, són mol­tes les que aca­ben reto­lant en cas­tellà a l'inte­rior de les para­des. Pas­se­jant-hi també s'hi sen­ten els Lax'n'Busto entre altres grups, en una tria que també ha millo­rat des del pri­mer any d'experiència de la cam­pa­nya perquè les Fires siguin també en català.

La regi­dora res­pon­sa­ble de les atrac­ci­ons, Cris­tina Alsina, recorda que les Fires de Girona és de les poques que inclo­uen en el plec de con­di­ci­ons la neces­si­tat que hi figu­rin rètols en català per poder posar parada a la Devesa, un fet que suposo que ha pas­sat per alt al PP, afi­ci­o­nat a recórrer con­tra tot el que intenti defen­sar el català. Entre els meso­nes de les Fires s'hi veu l'esforç fet i molts car­tells són en català, cosa poc habi­tual en aquests tipus de res­tau­rants. En un, però, el cas­tellà ocupa la part pre­fe­ren­cial de tota la parada. Si se segueix el pas­seig es com­prova que la veu vellu­tada clàssica de les tómbo­les manté el cas­tellà com a idi­oma, el mateix que fan al bingo. En canvi, a les grues mecàniques una veu cata­lana explica els grans pre­mis i les opor­tu­ni­tats, com també passa en una enllau­nada veu d'una xur­re­ria. Ara que el sant pare ens delec­tarà amb unes clas­ses de dicció en la llen­gua de Pom­peu Fabra o com ja va fer l'exle­hen­dakari Ibar­retxe fa pocs dies amb un català ter­mi­nològic excels i de dicció més forçada, la cru­enta rea­li­tat ens mos­tra com en el món firal i de les atrac­ci­ons es manté un alt per­cen­tatge d'ins­tau­ració de la llen­gua cas­te­llana, mal que ens pesi. També és cert que no crec que davant les inten­si­tats llu­mi­no­ses, el fre­nesí de la gent i la il·lusió per pujar en una o altra atracció cap infant s'adoni si el fil musi­cal hi canta una cançó cata­lana o en cas­tellà, perquè la il·lusió no hi entén, d'idi­o­mes, només de sen­sa­ci­ons.

Sem­pre s'ha dit que l'impor­tant és que el català no perdi el pati més que no pas les aules, també durant les Fires hem de tenir pre­sent que l'impor­tant és que el català es man­tin­gui viu entre les famílies men­tre pas­se­gin per la Devesa i que en el dia a dia la llen­gua cata­lana es con­ver­teixi en la llen­gua vehi­cu­lar més habi­tual. Això garan­tirà el futur de l'idi­oma, més que no pas fis­ca­lit­zar el pobre vene­dor que de manera mal­des­tre s'ha proveït d'un car­tell on lle­geixo “pitos locos”. Tots ple­gats coin­ci­di­rem que el millor que podria pas­sar és que la cam­pa­nya de cada any per les Fires no s'hagués de fer perquè la presència del català ja hi estigués garan­tida per si mateixa.