Profeta a la seva terra

L'acte d'investidura de doctors honoris causa a la Universitat de Girona va ser d'una solemnitat limitada pel fred i per una litúrgia poc vistosa. La baixa temperatura era insuportable: poques estufes per a les dimensions de l'Aula Magna, de l'espai immens de l'església de Sant Domènec, desamortitzada el 1835. A l'acte, com tot els actes de doctor honoris causa de la UdG, li va faltar la solemnitat de la toga i el birret. Sense els hàbits universitaris la cerimònia sembla sense encant; no sembla un acte tan elevat malgrat els cants deliciosos de la magnífica coral. El públic menys docte s'imaginava Joan Roca vestit amb toga del color vistós propi de la universitat. L'única distinció, una medalla amb l'àliga que penjava del coll de l'honorat.

El tractament de doctor és per a Joan Roca. Sí, però. Tant ell com el seu padrí, el doctor de la Facultat de Turisme, van precisar que el reconeixement és per als tres germans. “Aquest és un reconeixement a en Joan Roca, perquè la distinció d'honoris causa és necessàriament nominal. Però és també el reconeixement a en Josep i en Jordi, els germans Roca, perquè probablement enlloc es testimonia el valor de la interacció entre els nodes com en aquest triangle. El resultat és quelcom més que l'addició entre els tres talents”. Joan Roca hi va afegir la família i l'equip. A Sant Domènec es va viure un moment d'emoció immensa quan, en començar el seu discurs, es va projectar un vídeo del Celler, en què, al final, l'equip, de diferents procedències, ètnies i llengües, van donar les gràcies, cadascú en el seu idioma.

En nom seu i dels seus germans, Pitu i Jordi, Joan Roca va dir que el doctorat honoris causa és “el més gran possible a què pot aspirar un cuiner, més enllà de les estrelles, els sols i els números”. De fet, aquest any ha rebut reconeixements des de tots els confins i institucions del país i, fins i tot, del món. Això no obstant, només va recordar el pregó de fires i l'homenatge popular espontani el dia que van rebre la tercera estrella Michelin, el 2009.

En el seu , José Antonio Donaire, va invocar les “matèries primeres” del Celler, útils per als estudiants i per a més enllà: “Tradició. Acadèmia. Inconformisme. Llibertat. Emoció. Professió. Innovació. Treball en equip.”

En el seu discurs, profund i emotiu, Joan Roca va revelar els secrets de la casa. Una musa: l'àvia Angeleta. Paciència i perseverança. El rigor sense rigidesa per integrar distintes disciplines. La vida amb harmonia amb el cos, la cultura de país i l'esperit. Intentar no defraudar las expectatives dels clients. La fidelitat a un codi ètic en accions de màrqueting i projecció externa. I una confessió: “Val a dir que cap, cap, ha influït en la meva cuina més que la mare que em va parir, a prop de les olles.”