Disbauxa reconeguda

Ahir, a dos quarts d'una, s'anun­ci­ava pels alta­veus al car­rer dels Clots d'Ascó que s'aca­ba­ven les cur­ses de cavalls, mat­xos i rucs per enguany, emmar­ca­des dins la fes­ti­vi­tat de Sant Antoni. Abans de donar el tret de sor­tida als ani­mals, Xavier Pallarès, recent­ment nome­nat dele­gat del govern de les Ter­res de l'Ebre, va entre­gar per­so­nal­ment el cer­ti­fi­cat d'interès naci­o­nal a les fes­tes a l'alcalde d'Ascó. Men­ja­des popu­lars, balls i cele­bra­ci­ons litúrgi­ques, com ara la pro­cessó dels Tres Tombs, for­men part de la tra­dició, que va arren­car dijous i es clou ofi­ci­al­ment avui, tot i que per a molts aca­bava amb les cur­ses de rucs d'ahir.

“Anti­ga­ment, la cursa de rucs sor­tia prop del lloc on hi ha la cen­tral nuclear, i aca­bava al cap­da­munt del cos­te­rut car­rer dels Clots, on es fa l'acte actu­al­ment. S'ha escurçat a causa de la poste­rior pavi­men­tació i reforma dels car­rers i, a més, molts dels qui mun­ten cauen de les bèsties abans d'arri­bar al destí perquè no hi tenen pràctica”, explica el llançador, que des de fa 15 anys s'ocupa de fer començar ade­qua­da­ment la cursa. La tra­dició està ben arre­lada al muni­cipi, on hi ha famílies que cui­den rucs exclu­si­va­ment per a les cur­ses i estan molt satis­fets del dis­tin­tiu: “El 2005 la van decla­rar d'interès comar­cal i ara d'interès naci­o­nal, estem molt con­tents però ens ale­graríem més si això sig­ni­fiqués més sub­ven­ci­ons”.

La par­ti­ci­pació és mas­siva, no tan sols a l'hora de gau­dir de les acti­vi­tats, sinó també a l'hora de pre­pa­rar-les. Els dos majo­rals i el cla­vari asse­gu­ren que, tot i que ells són els màxims res­pon­sa­bles a l'hora d'orga­nit­zar-les, han rebut la col·labo­ració de tot el poble: “Els veïns s'hi han bol­cat moltíssim aquest any, sense el seu ajut no haguéssim pogut tenir enlles­tits els 1.700 entre­pans del sopar popu­lar d'abans-d'ahir”, asse­gura Josep Martínez Costa, cla­vari d'aquest any. Tot i que s'adver­teix contínua­ment al públic que no baixi de les vore­res, són molts els qui no es poden estar de tre­pit­jar la terra amb què han reco­bert el car­rer, a causa de l'acla­pa­rant quan­ti­tat de gent i de les ganes de veure les cur­ses de rucs des de pri­mera fila.