Un gener tràgic

Pocs han sen­tit a par­lar del que va pas­sar a la platja ara farà cent anys. Va ser el 31 de gener de 1911, una data tràgica per als cal­de­tencs. Dues bar­ques, la Santa Maria i la Madrona, tor­na­ven de pes­car arros­se­gant les xar­xes quan es va aixe­car el fort tem­po­ral. L'onatge i el vent no van dei­xar que es pogues­sin acos­tar a la platja i les va arros­se­gar, i hi va per­dre la vida tota la tri­pu­lació, els vuit pes­ca­dors que ana­ven repar­tits a les dues bar­ques. El mateix tem­po­ral s'ha pogut docu­men­tar pels regis­tres de l'època i les imat­ges de les bar­ques des­tros­sa­des que van aparèixer a la platja de Can Tunis, al Baix Llo­bre­gat. Les ràfegues van entrar per la zona de la Selva, i van cas­ti­gar la costa de Bla­nes en avall, i van dei­xar altres vícti­mes mor­tals a Vilas­sar de Mar, Bar­ce­lona i Cam­brils. Els qui són des­cen­dents de pes­ca­dors, com és el cas del cal­de­tenc Antoni Pou, tenen aquesta vella història molt pre­sent a la memòria. “La meva àvia expli­cava sem­pre que uns tenien uns cosins que hi van morir”, apunta. Pou ha man­tin­gut l'interès pels fets que van pas­sar al seu poble ara fa cent anys i s'ha encar­re­gat per­so­nal­ment de com­me­mo­rar la tragèdia amb un acte que tindrà lloc aquest diu­menge al matí amb una ofrena flo­ral al vara­dor de les bar­ques i una xer­rada a la Sala Cul­tu­ral. Aquesta recerca en la memòria històrica col·lec­tiva ha estat com­pli­cada ja que li ha estat impos­si­ble acon­se­guir cap tes­ti­moni que visqués de pri­mera mà els fets. Sí que ha mirat de tenir més detalls a través dels des­cen­dents dels vuit pes­ca­dors que hi van per­dre la vida. El que és clar és que els fets van com­moure la població d'ales­ho­res, tan sols uns 700 habi­tants. Segons explica Pou, va ser arran d'aquest tem­po­ral que pobla­ci­ons com Arenys de Mar, que feia temps que rei­vin­di­ca­ven la cons­trucció del port, es van fer for­tes perquè fos una rea­li­tat. Va ser per tant la tragèdia el punt d'inflexió per millo­rar les con­di­ci­ons de tre­ball i la segu­re­tat tant de les bar­ques com dels pes­ca­dors. Altres pobla­ci­ons com Cam­brils i Bada­lona també apro­fi­ten aquest diu­menge per recor­dar aquesta part negra de la seva història. De fet, segons explica Pou, l'expo­sició fotogràfica que es podrà veure a Cam­brils on s'explica també com era la costa cata­lana a prin­cipi de segle podria visi­tar Cal­des d'Estrac al setem­bre, coin­ci­dint amb la festa major. Les foto­gra­fies de la tragèdia són escas­ses i mos­tren les des­tros­ses a les embar­ca­ci­ons que van aparèixer al delta del Llo­bre­gat. Allà diu Pou que s'hi reco­nei­xen les embar­ca­ci­ons de Cal­des. Els qui tre­ba­llen en la recerca d'aquest epi­sodi con­fien tro­bar més detalls del que va pas­sar als arxius de la Foto­teca de Cata­lu­nya. El que fins ara se sap ho expli­carà diu­menge amb tots els pèls i senyals Antoni Pou, que viu i explica amb passió els fets com si real­ment els hagués pre­sen­ciat.