Societat

Optimisme al menú

Els restauradors aposten per posar fi a la saturació del mercat i per recuperar la professionalització en el seu ofici

El sector ajusta el preu tant de dinars com de sopars

Alguns restaurants fan plats únics, amb amanida, beguda i postres per abaratir la despesa, i d'altres fan mitjos plats per evitar que sobri menjar

“L'atenció al clienti l'honestedat són essencials per mantenir la clientela”, diu la cuinera Mireia Farràs

“Volem donar una imatge opti­mista i de bonança, que els cli­ents entrin i quan men­gin se sen­tin bé, que hi tro­bin de tot. ¿Si tu anes­sis a una pas­tis­se­ria, a quina entra­ries: a la que tenen un munt de pas­tis­sos a l'apa­ra­dor o a la que té un parell de pas­tis­sos tris­tos? A la que n'hi ha molts, oi? Doncs això és el que hem de fer nosal­tres: irra­diar opti­misme”. Ho diu en Franc Mon­rabà, xef del Bar­Ra­val, un res­tau­rant al cap­da­munt de la ram­bla del Raval de Bar­ce­lona que vol recu­pe­rar una mica l'“espe­rit de la fonda d'abans”.

No només per cui­dar la seva cli­en­tela i fer-li recu­pe­rar el gust pels plats de sem­pre, sinó per parar els peus a la crisi, Mon­rabà ofe­reix, diària­ment al mig­dia i a banda de la carta, un sol plat cui­nat de segon acom­pa­nyat amb una ama­nida de pri­mer a un preu molt asse­qui­ble. “Una ama­nida, un plat, postres i beguda, set euros”, diu. El plat un dia pot ser pollas­tre amb pru­nes, un altre pae­lla i un altre un fri­candó. El cas és que d'aquesta manera s'evita el que els passa a la majo­ria de res­tau­rants que dei­xen triar cinc pri­mers i cinc segons: les sobres.

Al Bar­Ra­val, obert fins a les tres de la mati­nada, hi ha la pos­si­bi­li­tat de fer plats, mit­jos plats i quarts de plat. “Hi ha gent que ve a fer un quart de plat de per­nil de Jabugo amb una cer­ve­seta, per exem­ple, i això es pot fer a qual­se­vol hora”, diu Mon­rabà. Són mane­res de tenir sem­pre la cli­en­tela con­tenta i així posar bas­tons a les rodes a una crisi de la qual ningú s'escapa.

Aques­tes mesu­res, però, no ser­vi­rien de res sense una prèvia inqüesti­o­na­ble: “La nete­dat, l'hones­te­dat, el dis­seny, l'atenció als cli­ents i la pro­fes­si­o­na­li­tat per sobre de tot”.

Hi està ple­na­ment d'acord la Mireia Farràs, del Res­tau­rant Lido del pas­seig de Sant Joan. “No suporto anar a una botiga i que ni em mirin, i que quan dema­nes una cosa encara sem­bli que moles­tes. Una bona atenció al cli­ent és un fac­tor impor­tantíssim: cui­dar la cli­en­tela, que la gent vul­gui tor­nar”, diu. I sap de què parla perquè fa més de 45 anys que és dar­rere els fogons.

Que pagui la pena

“Hem de fer el que sigui perquè la gent con­tinuï pen­sant que anar a dinar a un res­tau­rant paga la pena”, diu Farràs, cons­ci­ent de la “febre de la car­ma­nyola”: “Abans qui duia la car­ma­nyola era un pen­jat i ara se l'emporta tot­hom i dina a la feina. Al con­trari, ara qui va a dinar cada dia al res­tau­rant és una excepció”.

Farràs, que mai ha dei­xat de pen­sar en com millo­rar el seu negoci, fins i tot quan les coses ana­ven bé i molts ni hi pen­sa­ven, ha apos­tat per fer un menú més barat entre la una i les dues del mig­dia, que és l'hora que no omple. “El menú nor­mal costa 11 euros però si es ve entre la una i les dues surt per 9,50. També hi ha la pos­si­bi­li­tat de fer el plat estel·lar: un bol d'ama­nida i un plat cui­nat, un pro­ducte molt bo, que, en funció del que sigui, pot tenir un preu o un altre”, explica. També per als esmor­zars ha fet ajus­tos i diària­ment apunta les millors ofer­tes del dia a la pis­sarra del car­rer. Els cli­ents, ales­ho­res, saben qui­nes trui­tes mati­ne­res ha fet la Manu­ela, cui­nera de sem­pre al Lido.

Plou sobre mullat

Tots els res­tau­rants, sense excepció, han notat la crisi, però els res­tau­ra­dors volen dei­xar clar que “ha plo­gut sobre mullat” perquè el sec­tor ja estava mala­ment. “Hi ha massa oferta, hi ha satu­ració i poca pro­fes­si­o­na­li­tat”, denun­cia Mon­rabà. “Què deuen pen­sar els turis­tes, que es pen­sen que aquí tot­hom és Fer­ran Adrià, quan van a un res­tau­rant de la Ram­bla i els donen Pae­lla­dor?”, exclama Mireia Farràs.

Tots dos cri­ti­quen el Gremi de Res­tau­ració de Bar­ce­lona “perquè fa poca cosa” i, segons ells, “no lluita perquè la res­tau­ració torni a estar en mans dels pro­fes­si­o­nals, cosa que aca­ba­ria amb la satu­ració fruit de l'intru­sisme”. I cri­ti­quen l'admi­nis­tració perquè “només posa pegues”, no “posa ordre”, ni ajuda el sec­tor en res. La Farràs apunta: “Perquè no es crea la marca Bar­ce­lona i es pro­fes­si­o­na­litza el sec­tor?”.

7
euros
costa menjar-se al BarRaval el plat del dia amb una amanida, les postres i la beguda.
11
euros
costa el menú diari al Restaurant Granja Lido, un dels més antics de Barcelona de cuina tradicional i de mercat. Costa 9,50 entre la una i les dues.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.