Herència del món rural

Amb l'esclat de la pri­ma­vera i quan la Set­mana Santa s'aboca al balcó torna a Vic el Mer­cat del Ram, una de les cites més impor­tants del calen­dari firal català i un punt de referència per al sec­tor agrícola i rama­der. Des d'avui i fins diu­menge, la capi­tal oso­nenca pre­senta una fira que ha recu­pe­rat els seus orígens –l'essència agro­ra­ma­dera, el bes­tiar viu...– i que alhora aposta per donar una espe­cial rellevància a l'art eqüestre. Al llarg del cap de set­mana, el públic podrà veure més de vint-i-qua­tre hores d'espec­ta­cles, en dues pis­tes simultànies.

Tindrà l'opor­tu­ni­tat de gau­dir amb els emo­ci­o­nants par­tits de bàsquet a cavall, les exhi­bi­ci­ons de salt d'obs­ta­cles, el II Grand Nati­o­nal de Ponis, una com­pe­tició de gran premi de doma clàssica, les cur­ses d'agi­li­tat de car­ru­at­ges, podrà ficar-se a la pell dels cow­boys ame­ri­cans i enten­dre que un cavall en lli­ber­tat pot esta­blir amb les per­so­nes una veri­ta­ble relació d'amis­tat. A més hi haurà com­pe­ti­ci­ons de bellesa de cavalls de pura raça àrab i de guarà català i un con­curs ofi­cial d'alta escola.

I tot això a Vic, una ciu­tat rica en con­tras­tos, on con­vi­uen tra­dició i moder­ni­tat, l'herència del món rural i els ambi­ents més avançats. A mig camí entre el mar i els Piri­neus i només a setanta quilòmetres de Bar­ce­lona i de Girona, la ciu­tat és el cen­tre neuràlgic d'una àrea geogràfica que ultra­passa els límits de la comarca.

Sigui abans o després d'acos­tar-nos al mer­cat, quan visi­tem Vic és obli­gat recórrer els car­rers del seu cen­tre històric d'estruc­tura medi­e­val. Fins i tot podrem seguir la ruta turística que passa per trenta-dos edi­fi­cis d'interès històric, arqui­tectònic o artístic. Comença i acaba a la plaça del Mer­ca­dal, el cor de la ciu­tat, que s'omple de color amb el mer­cat set­ma­nal que hi té lloc cada dimarts i dis­sabte, des de l'època medi­e­val. Aquests dies, també amb el Mer­cat del Ram. Els edi­fi­cis que con­for­men la plaça són de dife­rents èpoques i estils. Les arca­des, l'ele­ment comú de tots aquests edi­fi­cis, ator­guen uni­tat al con­junt. Els car­rers, d'estruc­tura medi­e­val, aple­guen tots els estils arqui­tectònics, des de l'època romana fins al moder­nisme.

Un dels punts de visita obli­gatòria és el Museu Epis­co­pal i les col·lec­ci­ons de pin­tura i escul­tura medi­e­vals, que són de les millors d'Europa. No us per­deu la col·lecció d'indu­mentària reli­gi­osa

Des­ta­quen també el tem­ple romà del segle II; la cate­dral, amb una bar­reja d'estils arqui­tectònics que van des del romànic de la cripta i el cam­pa­nar, fins als claus­tres gòtics i ele­ments bar­rocs i neoclàssics; les mura­lles del segle XIV; diver­sos edi­fi­cis bar­rocs i moder­nis­tes, i la casa de la ciu­tat, amb l'edi­fici ori­gi­nari d'estil gòtic i l'ampli­ació poste­rior de l'època bar­roca. Per cloure la jor­nada hem d'anar al Museu de l'Art de la Pell, que aplega la col·lecció de l'ado­ber Andreu Colo­mer Mun­many, for­mada per un miler de peces, fetes total­ment o par­ci­al­ment de pell. Les peces mos­tren la gran riquesa estilística i tècnica d'aquest tipus d'arts deco­ra­ti­ves, que pro­ce­dei­xen d'èpoques i cul­tu­res diver­ses.