Castells i correfoc a Albi

Els Cas­te­llers del Ribe­ral han actuat a la ciu­tat occi­tana d'Albi, en un acte per cele­brar l'entrada dels cas­tells i de la vila d'Albi al patri­moni mun­dial de la Unesco. Davant de la famosa cate­dral d'Albi, i en presència d'un public nombrós, els Cas­te­llers del Ribe­ral van rea­lit­zar un pilar de 4 per començar, seguit del 4 de 6, el pri­mer 4 de 6 amb agu­lla de l'any, el 3 de 6, i van aca­bar amb un pilar de 4 aixe­cat per sota i dos pilars de 4, mal­grat l'hora tar­dana i la pluja. Al final de l'actu­ació, per pri­mera vegada es va poder veure la colla cas­te­llera aplau­dir el públic. Aca­bada l'actu­ació cas­te­llera Aire Nou de Bao també va rea­lit­zar un cor­re­foc, una tra­dició des­co­ne­guda a Occitània. L'Ajun­ta­ment d'Albi, com abans ho havia fet la vila occi­tana de Lopian, ha accep­tat de pro­gra­mar cor­re­focs mal­grat les difi­cul­tats que aquesta tra­dició troba a l'Estat francès, que l'ha pro­hi­bit en la seva con­fi­gu­ració tra­di­ci­o­nal. L'Ajun­ta­ment de Lopian va sig­nar una moció a favor dels cor­re­focs i tot deixa indi­car que Albi farà el mateix.

La ciu­tat epis­co­pal, situ­ada al cen­tre històric d'Albi, al vol­tant de la cate­dral, fou pro­cla­mada patri­moni de la huma­ni­tat per la Unesco el 2010, el mateix any que la tra­dició cata­lana dels cas­tells. Durant els segles XII i XIII, Albi va aco­llir les doc­tri­nes càtares, i la ciu­tat es va con­ver­tir en un cen­tre d'aquesta doc­trina aco­llint un bis­bat càtar. És per això que sovint són ano­me­nats albi­ge­sos.