Judici al jurat

Aquest veterà de la toga és un ferm defen­sor del jurat, tot i que reco­neix que un dels ris­cos del tri­bu­nal popu­lar és que el pro­nun­ci­a­ment es faci no sobre la base d'una valo­ració tècnica de les pro­ves que s'apor­ten al procés, sinó “per la inter­pre­tació que d'un fet delic­tiu con­cret en fa el car­rer”. És a dir, que s'actuï més com a ter­tulià de barra de bar que no com a jutge d'un procés penal. I en casos tan mediàtics com aquest, Del Cas­ti­llo té clar que l'opinió popu­lar ha estat sem­pre al cos­tat de l'acció de Lluís Coro­mi­nas enfront dels “poca­ver­go­nyes” que van assal­tar la casa dels joiers Tous. “Estava segur que el jurat faria cos­tat al pro­ces­sat”, asse­gura aquest jurista de pres­tigi inter­na­ci­o­nal que, mal­grat tot, insis­teix que és un ferm defen­sor del jurat.

Del Cas­ti­llo recorda que el pro­ce­di­ment no acaba en el vere­dicte, sinó que la sentència serà revi­sada ara pels jut­ges pro­fes­si­o­nals del TSJC. Diver­sos casos de jurat han estat cor­re­gits o anul·lats en aquest estadi de l'apel·lació. En el cas Tous, per exem­ple, tocarà exa­mi­nar si el con­cepte de legítima defensa ha estat ben valo­rat. Sobre aquest aspecte, Del Cas­ti­llo troba “dubtós” que en l'actu­ació de Coro­mi­nas s'hi pugui apli­car l'exi­ment de la legítima defensa, sobre el qual es fona­menta la decla­ració de no-cul­pa­bi­li­tat de l'acu­sat. Recorda que el jurat ha con­si­de­rat pro­vat que el pro­ces­sat actu­ava com el cap de segu­re­tat dels Tous, i basant-se en aquest fet es pre­gunta si un pro­fes­si­o­nal pot jus­ti­fi­car l'ús d'una arma de foc amb resul­tat mor­tal pel fet d'haver expe­ri­men­tat una “por insu­pe­ra­ble” davant la presència d'uns supo­sats lla­dres. L'advo­cat també qüesti­ona un altre dels acords del jurat: el fet que con­si­derés que l'acu­sat no tenia cap més alter­na­tiva que uti­lit­zar la seva arma de foc. “Sem­pre hi ha altres opci­ons abans de la mort”, afirma con­tun­dent Del Cas­ti­llo.

Aquest pena­lista de Girona és un dels advo­cats que més casos de jurat ha por­tat. “En sóc un ferm defen­sor i con­si­dero que està del tot capa­ci­tat per pro­nun­ciar-se sobre casos com aquest”, afirma. Coneix de fa temps la fis­cal del cas Tous, Teresa Duerto, amb la qual s'ha enfron­tat en diver­sos casos. “És molt com­pe­tent i si ella no ha con­vençut el jurat per la decla­ració de cul­pa­bi­li­tat, és que hi havia ele­ments de pes per dic­ta­mi­nar en l'altre sen­tit”, afirma.

Con­si­dera que en casos com aquest “la clau és acon­se­guir que els mem­bres del tri­bu­nal es posin en la pell de l'acu­sat” per poder-ne valo­rar l'actu­ació. En aquest cas la prova clau era valo­rar la decla­ració de Coro­mi­nas, creure's o no la seva versió que no volia matar i que va ser víctima del pànic, i això és el que ha fet el jurat. Mon­gui­lod adver­teix que en aquest tipus de pro­ces­sos la clau és l'objecte del vere­dicte –el con­junt de pre­gun­tes que ha de res­pon­dre el tri­bu­nal per arri­bar a la con­clusió de cul­pa­bi­li­tat o no-cul­pa­bi­li­tat– “i si aquest està ben plan­te­jat ja no hi ha marxa enrere”. Pel que fa al debat sobre la legítima defensa que el cas Tous plan­teja, aquest pena­lista entén que sí que es pot accep­tar plan­te­jada com a “defensa legítima puta­tiva”, és a dir, quan s'ataca perquè es té la creença errònia que cal defen­sar-se d'un pri­mer atac. Això és, segons el vere­dicte del jurat, el que va fer Coro­mi­nas, ja que es va con­si­de­rar pro­vat que “va dis­pa­rar per defen­sar-se de l'atac del qual creia, de manera errònia, que era objecte”. Mon­gui­lod insis­teix sobre aquest fet i recorda el cas típic en què algú es defensa d'una ter­cera per­sona que l'apunta amb una arma de fogueig que, per error, ha cre­gut real. “El jurat ha de valo­rar el que va pas­sar en el moment precís de l'acció, i no allò que es va saber a poste­ri­ori”, diu.

Aquest advo­cat va inter­ve­nir en el cas Maremàgnum, un dels pro­ces­sos amb jurat que més expec­tació ha gene­rat mai al Palau de Justícia. Anys més tard, amb un altre jurat, va acon­se­guir l'abso­lució d'un jove acu­sat de matar una exre­gi­dora d'Igua­lada. Claret té clar que el vere­dicte del jurat satisfà l'opinió popu­lar pre­dis­po­sada en con­tra de les ban­des de lla­dres que actuen a diver­sos punts del país. “Però com a jurista inte­grant d'un estat de dret crec que el vere­dicte hau­ria d'haver estat un altre”, subrat­lla. “A mi, des d'un pri­mer moment em va sem­blar que els fets eren un assas­si­nat”.

L'advo­cat con­si­dera que el jurat podria haver valo­rat de manera errònia el con­cepte de la legítima defensa. Segons ell, només es pot apli­car aquest exi­ment en el cas d'estar patint una agressió, i mai en el cas que aquell que supo­sa­da­ment ha comès l'agressió ja esti­gui fugint. “Si dis­pa­res, l'altre ha d'anar de front”, afirma Claret.

Aquesta advo­cada afirma que des d'un bon prin­cipi “tenia clar” que el jurat absol­dria el gen­dre dels Tous d'haver matat un lla­dre. “S'han con­cen­trat totes les pors de la soci­e­tat. L'acu­sat és un pare de família i de classe benes­tant, men­tre que la víctima s'ha des­co­bert que for­mava part d'un grup de lla­dres de cases habi­ta­des, i la idea popu­lar és que la defensa pot ser il·limi­tada”, afirma Tubau.

Per la lle­trada, el debat que fa un jurat popu­lar no és el mateix que el que fa un tri­bu­nal pro­fes­si­o­nal, i opina que el jurat ha fet “una inter­pre­tació més àmplia” dels requi­sits que exi­geix el Codi Penal per apli­car la legítima defensa. Com altres col·legues, Tubau mani­festa que un tri­bu­nal tècnic hau­ria con­dem­nat Coro­mi­nas, “tot i que no amb una con­demna severa”. L'advo­cada també com­par­teix que el tri­bu­nal popu­lar està pre­pa­rat per jut­jar els delic­tes con­tra la vida, ja que “són els més fàcils de jut­jar”. No obs­tant això, Tubau rei­tera que hi ha una “divergència claríssima” entre la valo­ració d'un fet entre un jurat i un tri­bu­nal tècnic.“Abans era molt difícil que un tri­bu­nal pro­fes­si­o­nal con­demnés per assas­si­nat, la majo­ria els rebai­xa­ven a homi­cidi. Ara, en el 90% dels casos els jurats reco­nei­xen l'agreu­jant de traïdoria i con­dem­nen per assas­si­nat”, clou.

Aquest advo­cat fa una reflexió sobre l'abso­lució de Coro­mi­nas: “Si llecs en dret fan aquesta inter­pre­tació de la legítima defensa, els tècnics ens hau­rem de plan­te­jar qui està errat?” Molins acla­reix que aquest vere­dicte no és vin­cu­lant ni crea juris­prudència, tot i que s'hi pot fer referència en altres judi­cis amb jurat. Tam­poc creu que la vídua de la víctima hagi de tor­nar els 150.000 euros d'indem­nit­zació a Coro­mi­nas perquè aquest admet que va matar Gaz­mend, amb l'error de creure que la seva vida estava en perill.

Aquest pena­lista con­si­dera més que cor­recta la no-cul­pa­bi­li­tat de Coro­mi­nas fona­men­tada en la legítima defensa com­pleta per por insu­pe­ra­ble. Rodrigálva­rez va acon­se­guir que un jurat –i després rati­fi­cat pel TSJC– absolgués un home que n'havia mort un altre tirant-li una bom­bona de butà, amb l'exi­ment com­pleta de por insu­pe­ra­ble a l'agres­sor.

L'advo­cat acla­reix que el jurat del cas Tous ha hagut de valo­rar, igual com fa un tri­bu­nal pro­fes­si­o­nal, els tres requi­sits obli­gats perquè es com­pleixi la legítima defensa. “La magis­trada ha hagut d'intro­duir aquests requi­sits en les pre­gun­tes del vere­dicte, tot i que sigui de forma més pla­nera”, afirma el lle­trat, i si no és així s'hi pot pre­sen­tar recurs. El lle­trat i altres col·legues també com­par­tei­xen que les acu­sa­ci­ons podrien pre­sen­tar-hi recurs per les inter­rup­ci­ons del judici (la defensa va tenir un dia per pre­pa­rar l'informe final i el jurat va des­can­sar el cap de set­mana). La llei fixa que les vis­tes s'han de cele­brar en uni­tat d'actu­ació per evi­tar l'ano­me­nada “con­ta­mi­nació”.