La festa, des de Llívia

El Trac­tat dels Piri­neus

Llívia és cone­guda arreu pel seu Museu de la Farmàcia Esteve, d'ori­gen medi­e­val i con­si­de­rada la més antiga de les que s'han con­ser­vat a Europa, i per trac­tar-se d'un encla­va­ment de l'Estat espa­nyol en ter­ri­tori francès. Aquesta par­ti­cu­la­ri­tat és con­seqüència del Trac­tat dels Piri­neus, amb què es va tan­car la Guerra dels Trenta Anys. L'acord de pau sig­nat per repre­sen­tants de Felip IV de Cas­te­lla i III de Cata­lu­nya-Aragó i Lluís XIV de França el 1659 reco­llia la cessió del com­tat del Ros­selló, amb el Con­flent, el Valles­pir i el Cap­cir, i trenta-tres poble del com­tat de la Cer­da­nya. Un any més tard, la con­ferència de Ceret pun­tu­a­lit­za­ria que Llívia es man­te­nia en els domi­nis de Felip IV, ja que es trac­tava d'una vila i no d'un poble, segons el títol con­ce­dit per Car­les V, el 1528. Evi­dent­ment aquell procés va mar­car pro­fun­da­ment Llívia, però la història del poble, molt ben docu­men­tada, es remunta a segles enrere i es pot anar res­se­guint en una pas­se­jada pel nucli antic: amb motiu del 750 ani­ver­sari de la fun­dació del poble, es va crear la ruta cul­tu­ral Un pas­seig per la història.

Iti­ne­rari amb deu atu­ra­des

La ruta comença al pàrquing del Troc, on es dóna la ben­vin­guda i tot seguit con­du­eix el visi­tant per diver­sos espais i car­rers de la vila. En cada una de les deu atu­ra­des es fa referència a una època històrica. Per exem­ple, al car­rer Malas­sa­nya s'explica el pas­sat mític de Llívia, al car­rer de Santa Maria es fa referència a la pre­història, i la quarta atu­rada està situ­ada a les ruïnes roma­nes pròximes a l'església. Una de les atu­ra­des obli­ga­des és la que cor­res­pon a l'època medi­e­val: se'n fa referència al peu de les esca­les de l'església i a la torre de Ber­nat de So. Final­ment, el novè monòlit dóna infor­mació sobre l'església i el dar­rer, situat a la plaça Major, es refe­reix al Trac­tat dels Piri­neus.

D'altra banda, en un pas­seig per la història de la vila no es pot obli­dar de cap manera un indret com el cas­tell. L'edi­fici estava situat a la part supe­rior del puig i va ser des­truït per les tro­pes de Lluís XI al segle XV. Lla­vors, Llívia, acos­tu­mada als pri­vi­le­gis i al res­guard que ofe­ria el cas­tell, va cons­truir la torre de Ber­nat de So, amb la volun­tat de fer pre­va­ler aquests drets.

Si el nucli antic de Llívia es mereix una pas­se­jada, cal no obli­dar altres indrets, com el parc de Sant Gui­llem, una zona d'esbarjo vora el riu Segre on també hi ha l'ermita del patró de la vila, i tot el patri­moni natu­ral de la vall de la Cer­da­nya, que con­vida a admi­rar els seus pai­sat­ges de postal.

L'Escola de la Festa

La Fest­cat està orga­nit­zada pel Cen­tre de Pro­moció de la Cul­tura Popu­lar i Tra­di­ci­o­nal Cata­lana i ofe­reix cur­sos, tallers i altres acti­vi­tats adreçades exclu­si­va­ment als seus par­ti­ci­pants. Però a més també pro­grama altres acti­vi­tats com­ple­mentàries ober­tes a tot­hom, com ara expo­si­ci­ons, visi­tes comen­ta­des, pas­se­ja­des artísti­ques, un mer­cat de pro­duc­tes arte­sans o la pos­si­bi­li­tat de reme­nar entre els lli­bres de la Tra­di­lli­bre­ria, entre d'altres...