Les possibilitats d'un cogombre

Mut l'Ajun­ta­ment i els comerços, la plaça Major de Tàrrega és, a les deu de la nit d'un dime­cres d'empre­nya­dora mari­nada, l'alta­veu dels nous veïns del nucli antic. Enmig del silenci res­so­nen els “Her­mano! La fur­go­neta...” d'ado­les­cents suda­me­ri­cans, llauna de refresc en mà davant del locu­tori. Este­ses elles sota els arcs, amb la sen­su­a­li­tat des­va­gada del pan­taló curt i la pitrera gene­rosa. Entre el desig i l'avor­ri­ment per un ritual repe­tit cada nit d'estiu, es llan­cen mira­des de llam­pec en oferta. A tocar, escac i mat a la fresca, com a qual­se­vol ciu­tat mar­ro­quina. Poc xivarri i poca feina, en dirien els locals, que pre­fe­rei­xen con­cen­trar-se a les tra­di­ci­o­nals ter­ras­ses d'El Pati. Només uns metres ben enllà, però lluny del “bar­rio”.

Car­rer Major avall, els crits es fonen i senyo­reja un silenci solemne, cus­to­diat per antics edi­fi­cis com el del Museu Comar­cal de l'Urgell. Són uns segons enga­nyo­sos, perquè de sobte les pedres s'iman­ten d'altres ria­lles, més con­tin­gu­des. Cap el final del car­rer, el bar Novum ha res­tituït la vida a la plaça Sant Antoni, la més bonica de Tàrrega, fins ara visi­tada majo­ritària­ment durant de les hores d'ober­tura de la Bibli­o­teca Comar­cal. “La història que can­via sense obli­dar l'essència del pas­sat. Això és Novum”, dei­xen clar a la paret els pro­pi­e­ta­ris, l'Òscar Real i la Bego­nya Gal­ce­ran. El pas­sat es deia Ca l'Agustí -cone­gut també com Els Amics- i era un bar de barri sense pre­ten­si­ons. Des del febrer pas­sat, el canvi s'ano­mena bon ser­vei, espe­ci­a­lit­zació en gintònics d'alta qua­li­tat i l'apro­fi­ta­ment empre­sa­rial intel·ligent d'un lloc agra­da­ble, que ha revi­ta­lit­zat el nucli antic.

Des de la barra d'un bar a Eivissa, l'Òscar va deci­dir tor­nar a casa enlloc d'obrir negoci a Lon­dres. “No sóc un pro­fes­si­o­nal com els bàrmans lon­di­nencs, on qual­se­vol et fa un còctel de pri­mera cate­go­ria”. Doncs els gust i la pre­sen­tació dels seus gintònics poc tenen que enve­jar-hi: vint gine­bres d'impor­tació dife­rents, qua­tre tipus de tòniques i fruita fresca apro­pi­ada per a cadas­cun dels com­bi­nats. Ens dei­xem seduir per la publi­ci­tat de la gine­bra esco­cesa Hen­drick's, mace­rada amb pètals de rosa i cogom­bre: ”Ben­vin­gut al gloriós i inu­sual món del cogom­bre. Provi als seus còctels la gran vari­e­tat d'opor­tu­ni­tats d'expe­ri­men­tació amb la forma i la mida de tant magna hor­ta­lissa per com­plaure la vista i el gust”.

La qui­nina natu­ral de la soda refresca la gola, i per sort la gine­bra no rebaixa les pro­me­ses de la infi­nita mani­pu­lació del món del cogom­bre. I si no, que els ho pre­gun­tin als ale­manys. Ens con­fes­sen que hi ha cli­ents -alguns vin­guts d'altres pobles de l'Urgell expres­sa­ment per degus­tar gintònics- que, dei­xada enrere l'amar­gor del cogom­bre, pro­ven d'enfi­lar pel sen­der de la dolçor medi­terrània d'altres gine­bres. Mace­ra­des amb raïm, com la fran­cesa G'Vine, per exem­ple. Podries aca­bar fent nit als por­xos de la plaça, però deu ser per la finor i l'alta qua­li­tat del pro­ducte que “tot­hom marxa recte...A més, el jovent, que és més pràctic, ens demana refres­cos”. Si la crisi ha tor­nat pràctic el jovent, és símptoma inequívoc que estem encara més malalts del què se'ns diagnos­tica. Tot i això, el cap de set­mana, Novum ofe­reix com­bi­nats de gama pre­mium més barats per ensi­nis­trar el tast dels neòfits.

De fet, el bar es podria ano­me­nar Non-stop, perquè obre tots els dies i no tanca fins a les dues de la mati­nada entre set­mana. Ver­muts amb pata­tes amb fórmula (secreta, és clar) i copes abans i després de sopar fan anar els pro­pi­e­ta­ris amunt i avall per una ter­rassa plena. O sigui que qui bus­qui con­versa, mirada ràpida al vol­tant i a dei­xar tre­ba­llar el per­so­nal. “Recu­pe­rar la plaça era un repte. Durant qua­tre mesos no hem fet festa ni un sol dia, amb il·lusió i ganes de tre­ba­llar”. Aixe­ca­ran el bar i la plaça i el país, que diria el nos­tre pre­si­dent. De moment, nosal­tres aixe­quem la copa dels gintònics. Amb il·lusió, parròquia!