“El llenguatge de les plantes permet fer perfums a mida”

Les olors tenen molta força perquè la nos­tra memòria olfac­tiva és molt viva i més forta que la memòria visual. Tenim deu mili­ons de recep­tors olfac­tius i som capaços de memo­rit­zar 4.000 olors, és per això que en olo­rar un per­fum ràpida­ment ens trans­por­tem a emo­ci­ons, records...

Són les memòries olfac­ti­ves que té la per­sona i la vir­tut emo­ci­o­nal que una deter­mi­nada essència li pot apor­tar. Quan una per­sona neces­sita una olor rela­xant que li aporti fres­cor i ale­gria de viure, la tro­barà més en un per­fum cítric que no en un altre. Si la per­sona neces­sita més sua­vi­tat, innocència, fluïdesa..., se sen­tirà més atreta per per­fums flo­rals que tin­dran una olor dolça, suau i que la trans­por­ta­ran a emo­ci­ons i records de la infan­tesa; d'altres pre­fe­ri­ran una olor agra­da­ble i seduc­tora.

Per mi és una trans­for­mació d'emo­ci­ons. És aquell llen­guatge d'uti­lit­zar plan­tes per obte­nir un resul­tat final, comú per a la gent. Una trans­for­mació que fa un mateix per arri­bar a un estat de benes­tar o puresa. Per fer-ho, bar­rejo essències d'aire, foc, aigua i terra.

Essències d'aire com el fonoll, el pi, la taron­gina donen més clare­dat men­tal, des­blo­queig, tran­quil·litat o millora de la res­pi­ració. Les de foc, que són aque­lles plan­tes que donen impuls, vita­li­tat, passió, ener­gia, empenta: la menta, el romaní, espècies aromàtiques com el clau, la canye­lla, la nou mos­cada. Les d'aigua són les flors, els lli­ris, les roses, el bruc; tot el que siguin plan­tes de flors molt olo­ro­ses i suaus que ser­vei­xen per a les emo­ci­ons, per a la fle­xi­bi­li­tat, per adap­tar-se, per a per­so­nes molt emo­ci­o­nals o sen­si­ti­ves... I lla­vors les de terra, plan­tes que donen més con­creció, que arre­len i donen tran­quil·litat, força i sere­ni­tat: el ginebró o l'aro­eira, planta del Bra­sil.

Em baso en un llen­guatge energètic. És una capa­ci­tat natu­ral que tinc, que fun­ci­ona tant amb la per­sona pre­sent com no pre­sent. Amb el nom de la per­sona i pot­ser una data de nai­xe­ment per ori­en­tar-me més, puc ela­bo­rar una recepta alquímica.

A veure... Li faria un pre­pa­rat amb una base d'oli d'oliva de pri­mera pressió en fred, mace­rat amb arge­laga, que és una planta molt popu­lar d'aquí i que fun­ci­ona per a la ment, per als mals de cap, les ten­si­ons; esta­ria bar­re­jat amb un oli d'amet­lles dol­ces de pri­mera qua­li­tat i una resina natu­ral del Bra­sil que ens ser­vi­ria per unir totes les essències.

Això seria la base i lla­vors miraríem qui­nes essències es per­ce­ben cap a ell..., i, en aquest moment (21 de juny), em sur­ten la cama­mi­lla, una essència més aviat rela­xant, cal­mant, tran­quil·lit­zant; l'euca­lip­tus, que dóna un impuls, una faci­li­tat de res­pi­ració i una clare­dat men­tal; la lavanda, que com­bi­nada amb la cama­mi­lla dona­ria aquesta sen­sació de relax; l'encens i la mirra, que són dues resi­nes que donen molta intros­pecció per estar amb un mateix. També el pebre, que és una essència que actua als pul­mons, anti­o­xi­dant, i el romaní, energètic, bàsica­ment, per poder res­pi­rar millor, alli­be­rar ten­si­ons i tenir més clare­dat i tran­quil·litat.