Retorn als vuitanta

Si algú vol escriure algun dia la història de l'oci noc­turn a Bala­guer ha de par­lar amb en Manel de l'Ada­gio. Aquest home no només és el pro­pi­e­tari del bar degà de la festa bala­gue­rina (deu ser l'únic en tota la ciu­tat que no ha can­viat mai de nom després de 28 anys obert, un rècord insu­pe­ra­ble a la capi­tal de la Noguera), sinó que ha estat en totes les bata­lles, des de pun­xar dis­cos a l'Ubbe abans que es digués Ubbe, fins a veure de prop la fun­dació de Las Vegas: va ser el seu pare qui va obrir aquest mític lloc de tapeig de Bala­guer que ara viu una segona o ter­cera joven­tut al car­rer del Sant Crist.

Ara en Manel manté a l'Ada­gio una cli­en­tela fidel atreta per la música dels setanta i els vui­tanta que punxa al seu local i per l'espe­ci­a­li­tat de la casa: els gintònics. Té més de qua­ranta gine­bres dife­rents i un pre­pa­rat d'her­bes aromàtiques la com­po­sició del qual és un dels secrets millor guar­dats de Bala­guer i que li donen un gust propi que no es pot tro­bar en lloc més. Això fa que anar a l'Ada­gio i dema­nar-se una canya és des­a­pro­fi­tar el viatge. Però qui ho faci almenys veurà el detall de ser ser­vit en unes ger­res de vidra opac com les d'abans i des d'un sor­ti­dor d'època que és una autèntica obra d'orfe­bre­ria. Nostàlgia de pub vui­tan­ter, com la diana de dards i el billar que ame­nitza les nits més tran­quil·les i que li donen al local un aire de suburbi lon­di­nenc plan­tat al mig de la Noguera.

El pub obre a diari, faci fred o calor, hi hagi crisi ferotge o bom­bo­lla immo­biliària, i això fa que l'Ada­gio sigui de vega­des el punt de tro­bada de qua­tre amics on tenir una con­versa tran­quil·la, o bé el local ple de música i de gent en què es trans­forma els caps de set­mana.

La seva situ­ació allu­nyada del pas­seig fa que quedi apar­tada del nucli de pubs i bars que des de fa anys inten­ten recu­pe­rar l'antic esplen­dor noc­turn de Bala­guer, val a dir que de moment sense gaire èxit, o almenys sense aque­lla esplen­do­rosa atracció que exer­cia la ciu­tat als anys noranta. Ara al vol­tant del car­rer del Sant Crist hi haurà, a més del nou Las Vegas i de l'Ada­gio, un refun­dat Flem­ming, de pròxima reo­ber­tura. L'oci noc­turn bala­guerí con­ti­nua en contínua trans­for­mació. Senyal de vita­li­tat.