Un poble sobre el fang

“Ara que se'n parla tant, de Bar­berà de la Conca, pot­ser fóra hora que algú posés els peus a Guàrdia de Noguera i solu­cionés un pro­blema que fa més de deu anys que dura.” Ho diu l'alcalde de Cas­tell de Mur, Josep Cas­tells, que asse­nyala un cas d'eslla­vis­sada que, tot i que va ser pro­vo­cat per unes obres, fa anar de cor­coll els veïns des de fa una dècada. Guàrdia de Noguera és un petit poble del muni­cipi de Cas­tell de Mur encla­vat al Mont­sec, entre la Noguera i el Pallars Jussà, dalt d'un petit turó que ofe­reix unes vis­tes fantàsti­ques de la vall del Noguera Palla­resa, l'embas­sa­ment de Cellers i l'entrada del con­gost de Ter­ra­dets. La vida del cen­te­nar de veïns que viuen en aquest entorn soli­tari és lenta i tran­quil·la, però en els dar­rers anys ha irrom­put amb força una gran pre­o­cu­pació: el terra es mou.

Des de fa més de deu anys, els ter­renys sobre els quals està cons­truït el poble s'han enfon­sat. Ja abans al poble hi havia petits movi­ments, però molt lleus i no han impe­dit que la prin­ci­pal cons­trucció del poble, l'església del segle XVI, hagi arri­bat fins als nos­tres dies sense gai­res repa­ra­ci­ons. Però des del 2001 el procés s'ha acce­le­rat.

El deto­nant va ser la cons­trucció d'una car­re­tera que havia d'unir l'embas­sa­ment de Cellers amb el con­junt monu­men­tal del Cas­tell de Mur, que es volia començar a pro­mo­ci­o­nar turísti­ca­ment. Era l'any 2001. “Nosal­tres ja vam avi­sar els engi­nyers de la Dipu­tació, però no ens van fer cas de cap de les mane­res”, diu Jordi Elies, un dels veïns afec­tats. “Per sota del poble cir­cula aigua que baixa de dalt de la mun­ta­nya; quan van fer la car­re­tera van posar tones i tones de sorra a sota de l'asfalt tot i que esta­ven avi­sats”, sosté Elies. L'aigua va dei­xar de cir­cu­lar, es va acu­mu­lar i quan va aga­far prou volum va pro­vo­car una forta eslla­vis­sada als ter­renys. La rotonda feta a l'entrada de la població es va moure 5 metres. Una granja va que­dar pràcti­ca­ment des­tros­sada, amb el terra obert i parets par­ti­des per la mei­tat, i el movi­ment va durar uns mesos. A les pri­me­res cases del poble, les esquer­des fan prop de 20 centímetres. En una segona línia d'esquer­des, ja al cen­tre de la població, l'amplada del movi­ment és de 2 centímetres i afecta diver­ses cases i l'asfal­tat del car­rer, de punta a punta de la població. A les altres cases fora de les dues “línies d'atac” de l'eslla­vis­sada hi han sor­tit també algu­nes esquer­des, però més lleus.

Des de lla­vors, el movi­ment de ter­res no s'ha atu­rat del tot. Els tes­ti­mo­nis col·locats pels tècnics encara asse­nya­len algun lleu­ger incre­ment de les esquer­des. Però els veïns estan en gene­ral tran­quils i con­si­de­ren que són movi­ments pro­pis de l'assen­ta­ment.

Ara bé, amb el que no estan tan tran­quils és amb la repo­sició dels danys en cases, gran­ges i coberts. Els xifren en 690.000 euros. Han pre­sen­tat una demanda judi­cial con­tra la Dipu­tació de Lleida que ara està pen­dent de reso­lució.

La Dipu­tació, que política­ment ha can­viat de mans dues vega­des des del 2001 fins ara, no s'ha fet càrrec en cap ocasió d'aquest pro­blema. El que sí que va fer va ser refer del tot la car­re­tera qua­tre anys després de l'eslla­vis­sada, ara sí amb pous per al dre­natge de l'aigua i la cons­trucció de talus­sos i escu­lle­res que han atu­rat el movi­ment del poble.