Societat

Escala de valors

Pla del govern per estimular actituds contra l'individualisme i per la cohesió del país

Sociòlegs i filòsofs defensen que sense un canvi de valors no se sortirà de la crisi

Aposten per austeritat, coherència i lideratge

“Una discussió desacomplexada sobre valors està bé”, diu Castiñeira

No només a la borsa pugen i bai­xen els valors segons la con­jun­tura finan­cera. També pugen i bai­xen els valors ètics segons la con­jun­tura econòmica i social. Ho adver­tia aquesta set­mana el con­se­ller de Benes­tar Social i Família, Josep Lluís Cle­ries, quan va anun­ciar que el govern ela­bora un pla inter­go­ver­na­men­tal de valors que enfor­teixi la soci­e­tat i el país, i que alhora inten­tarà atu­rar el crei­xe­ment de l'indi­vi­du­a­lisme i el mate­ri­a­lisme. El con­se­ller va apel·lar el filòsof Zyg­munt Bau­man, cre­a­dor del con­cepte de moder­ni­tat líquida: “La soci­e­tat es mou amb pre­mis­ses poc con­sis­tents i el que volem és recu­pe­rar valors més sòlids.” Men­tre que Cle­ries va citar con­cep­tes com ara l'esforç, la feina, la superació, el res­pecte, la con­vivència, el civisme, la gene­ro­si­tat i la soli­da­ri­tat, sociòlegs i filòsofs con­si­de­ren que cal anar més enllà i afe­gir-n'hi d'altres com ara aus­te­ri­tat, sobri­e­tat, coherència, res­pon­sa­bi­li­tat i lide­ratge.

“Si una cosa hem de reconèixer a hores d'ara és que hem esti­rat més el braç que la màniga i ens tro­bem en una crisi glo­bal i pro­funda que no és només finan­cera i econòmica, sinó també de valors. És impos­si­ble sor­tir-se'n si no hi ha un veri­ta­ble canvi de pri­o­ri­tats o, dit d'una altra manera, de men­ta­li­tat”, exposa el direc­tor de la càtedra Ethos de la Uni­ver­si­tat Ramon Llull (URL), Fran­cesc Tor­ralba. Aquest canvi de men­ta­li­tat sig­ni­fi­ca­ria, segons ell, posar al prin­cipi de l'escala de valors l'empre­ne­do­ria, el lide­ratge, l'auto­su­pe­ració i la sobri­e­tat. “Hi ha la tendència a no voler assu­mir res­pon­sa­bi­li­tats, perquè com­porta pati­ment i ser el blanc fàcil de la crítica, però si no apos­tem per la cul­tura de l'esforç, no ens en sor­ti­rem”, con­clou con­tun­dent Tor­ralba.

La pro­fes­sora de filo­so­fia moral i política de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (UAB) Victòria Camps par­teix de la base que “de crisi de valors, n'hi ha hagut sem­pre, perquè els més bàsics són la igual­tat i la lli­ber­tat, i no sem­pre es res­pec­ten”. Indica que, de totes mane­res, també ha estat la lli­ber­tat la que, en lloc de por­tar a la cons­trucció democràtica, ha dut a un incre­ment de l'indi­vi­du­a­lisme, a una eco­no­mia molt com­pe­ti­tiva i, final­ment, a un model que fa pre­va­ler l'èxit i la mate­ri­a­li­tat. “La com­pe­ti­ti­vi­tat extrema s'ha con­ver­tit en cobdícia, i la cobdícia ens ha dut a la crisi”, es lamenta Camps, que veu abso­lu­ta­ment neces­sari con­tra­res­tar amb con­cep­tes com ara “soli­da­ri­tat, com­promís i equi­tat” el que ella ano­mena “una lli­ber­tat ego­ista que duu a la crisi de valors”.

Com Tor­ralba, Camps es decanta per l'aus­te­ri­tat: “Avui, forçats per la situ­ació econòmica, el valor de l'aus­te­ri­tat no ens vin­dria mala­ment, perquè la majo­ria hem vis­cut més enllà de les nos­tres pos­si­bi­li­tats.” Aus­te­ri­tat acom­pa­nyada d'esforç –con­cepte que vin­cula espe­ci­al­ment a l'edu­cació–, de res­pecte als altres –com a base de la con­vivència cívica– i també de res­pon­sa­bi­li­tat.

El pla­neta i la vida

“Tenir, com­pe­tir i tri­om­far són acti­tuds que fa anys que ens duen a la des­trucció del pla­neta i a viure mala­ment. Triem cap on anem”, exposa el pre­si­dent de Justícia i Pau, Arcadi Oli­ve­res. Sense pèls a llen­gua com és habi­tual en ell, es mos­tra par­ti­dari de “fer ple­gar les esco­les de nego­cis que només es basen en com tri­om­far, com treure bene­fici i com ser més que l'altre”. I ho argu­menta: “La pobresa i l'exclusió del cos­tat de casa ens evi­den­cien que el valor bàsic de la con­vivència no s'ha res­pec­tat i que pre­nem acti­tuds que només fomen­ten dese­qui­li­bris, aigües con­ta­mi­na­des i mal­viure.” La vacuna? Oli­ve­res coin­ci­deix amb Tor­ralba i Camps en la neces­si­tat de reor­ga­nit­zar la soci­e­tat des d'una aus­te­ri­tat ben entesa, que no vol dir pre­ci­sa­ment reta­lla­des a tort i a dret.

El pre­si­dent de Justícia i Pau, que, dijous, en una con­ferència a la Uni­ver­si­tat de València va pro­po­sar dei­xar caure els bancs, jut­jar els ban­quers i des­truir l'euro, pre­cisa que, de fet, l'aus­te­ri­tat sense coherència tam­poc ser­virà de res.

Pel que fa al sis­tema d'apli­cació, Tor­ralba, Camps i Oli­ve­res són del parer que els valors en cap cas es poden impo­sar per decret, perquè això gene­ra­ria recel. Alhora, no veuen des­as­se­nyada la intenció del govern de tre­ba­llar els valors amb experts i repre­sen­tants del món social per ela­bo­rar pro­pos­tes. “Els valors s'adqui­rei­xen com a hàbits –adver­teix Camps– i s'apre­nen a la pràctica i a través de bons exem­ples.” El direc­tor de la càtedra Ethos de la URL ho porta al ter­reny empre­sa­rial: “Hi ha empre­ses que tenen guies de bones pràcti­ques; pot ser una mera ope­ració cosmètica o bé una eina per iden­ti­fi­car, com a mínim, qui fa mala praxi.”

Pro­jecte de país

Com a bon conei­xe­dor de la rea­li­tat social i ètica cata­lana, el coor­di­na­dor de la càtedra de lide­rat­ges i gover­nança d'Esade, Àngel Castiñeira, admet que un pla de valors podria ser paper mullat. Hi afe­geix, però, que “en un marc de país hipo­te­cat de dalt a baix, des de les empre­ses fins a les famílies i els governs, a més d'infra­es­truc­tu­res finan­ce­res fan falta infra­es­truc­tu­res ètiques”. “El model de soci­e­tat cata­lana ha de tenir uns valors bàsics –insis­teix– o, dit d'una altra manera, són con­cep­tes que han de for­mar part del pro­jecte de país.”

En aquest sen­tit, defensa que es plan­tegi “una dis­cussió des­a­com­ple­xada sobre valors”. Castiñeira insis­teix que la res­posta a “Què volem ser?” s'ha d'allu­nyar d'una pro­posta única­ment mate­rial i incor­po­rar valors col·lec­tius i de cohesió.

Valors ocults en l'“És català qui viu a Catalunya”

Sense dir-ne campanya de valors, tots els governs llancen missatges per crear consciències i actituds. Entre els que segurament van tenir més ressò, curiosament de l'època de Jordi Pujol com a president, hi ha des de l'“És català qui viu i treballa a Catalunya” (per construir el valor de rebuig a la xenofòbia) fins al “Catalunya, terra d'acollida” (rebuig a la xenofòbia), passant per “La feina ben feta no té fronteres. La feina mal feta no té futur” (per subratllar el valor del treball i l'esforç).

Francesc Torralba, director de la càtedra Ethos d'ètica aplicada a la Universitat Ramon Llull, explica que els valors són “horitzons de referència que reflecteixen estils de vida, uns camins, per tant, que tota acció política, d'una manera o d'una altra, va construint”. I recorda que Zapatero, amb accions com ara el matrimoni homosexual, també va marcar línies de valors.

El director de la càtedra de lideratges i governança d'Esade, Àngel Castiñeira, destaca com són de canviants els valors. Segons l'estudi Valors tous en temps durs, que van presentar al febrer la Fundació Carulla i Esade, en els últims deu anys, els catalans s'han tornat més individualistes i valoren més la realització personal i el benestar emocional. Castiñeira assenyala que els actuals universitaris no han conegut cap crisi. Ell els anomena “fills de la cultura del consum instantani”. Ben segur que els adults del futur són els que diran que això de l'“És català qui viu a Catalunya” i “La feina ben feta no té fronteres” els sembla xinès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.